Comunicació efectiva a l’aula. L’habilitat d’escoltar.

Escoltar i sentir són dues activitats diferents. Sentir és un procés físic, que pot ser involuntari. Escoltar, en canvi, és una activitat voluntària, un procés mental que requereix determinades condicions, com ara calma, interès i atenció. Per escoltar activament, hem de centrar la vista, l'oïda i la ment en els sons i en els gestos de qui parla.

Consell de Redacció de la revista Guix
 

Fer-se escoltar

L’avantatge principal de la comunicació bidireccional és la possibilitat de comprovar si hi ha comprensió mútua. La proximitat entre els participants en un diàleg cara a cara permet interpretar tot un codi de signes no verbals que indiquen comprensió, aprovació, dubtes, etc., a més de la possibilitat de pronunciar assentiments i demandes
de manera verbal.

En una situació de diàleg cara a cara, a part de la capacitat d’interpretar els signes del destinatari, unes bones estratègies verbals poden facilitar la comprensió al nostre interlocutor i afavorir l’eficiència comunicativa.

La llista del quadre presenta una síntesi de recursos per captar l’atenció de l’oient i mantenir-la. N’hi ha alguns que coincideixen amb accions aconsellables en el discurs unidireccional, ja que una intervenció d’una certa durada es pot considerar un discurs breu en el qual els fets de començar, estructurar i acabar bé té un efecte indiscutible.

RECURSOS PER CAPTAR L’ATENCIÓ

1. Mirar amb naturalitat cap al rostre de la persona a qui ens dirigim, evitant la mirada
intimidadora o massa llarga.
2. Somriure i moure les mans acompanyant el discurs amb gestos curts. (La proximitat fa innecessaris els gestos amplis, més adequats en situacions de distància.)
3. Evitar l’excés de crosses i de tics lingüístics, perquè sens dubte distreuen l’atenció.
4. Introduir la intervenció i concloure-la.
5. Referir-se a realitats o a conceptes que compartim amb els interlocutors. (Atenció amb els exemples o les comparacions, si no es trien amb aquest criteri, poden produir un efecte nul.)
6. Usar un llenguatge clar i accessible.
7. Utilitzar recursos d’èmfasi: variacions de volum o repeticions, per exemple.
8. Variar els moviments, la postura, el volum o el ritme amb els canvis temàtics.
9. Suavitzar els missatges desagradables o negatius. Evitar l’imperatiu o matisar-lo.
10. Acabar qualsevol intervenció llarga amb una síntesi breu o amb la repetició de la
idea més important.

Podeu accedir a aquest article fent clic aquí.

Font: Revista GUIX, núm. 399. Graó, 2013

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*