Centres Innovadors

Fa vint-i-cinc anys, molts centres escolars només comptaven amb un aparell de fax. Avui, gairebé tothom té ordinadors a les aules, pissarres digitals i projectors, a més de telèfons mòbils sofisticats a les butxaques del professorat i a les motxilles de l’alumnat de secundària

Coral Regí
 

Fa vint-i-cinc anys, molts centres escolars només comptaven amb un aparell de fax. Avui, gairebé tothom té ordinadors a les aules, augmenten les pissarres digitals i els projectors, a més dels telèfons mòbils sofisticats a les butxaques del professorat i a les motxilles de l’alumnat de secundària. Unes eines que permeten tenir molta informació immediata i una intercomunicació virtual que altera la real i els espais en què es produeix. Alguns centres ja han nascut amb unes dimensions diferents de l’estandarditzada i d’altres han fet les obres pertinents per readaptar-se. Si establim un símil amb el signe lingüístic, tot plegat és un nou significant que ha de trobar un encaix, un significat, perquè aquests ressorts s’encaminin cap a l’objectiu primordial de l’educació, la formació dels futurs ciutadans.

eprender-en-el-aula-300x200El significat el constitueix el llegat del millor de la nostra tradició educativa i les noves aportacions que des de la reflexió i la crítica profunda construeixin la base dels nous temps educatius marcats pels nous canvis socials. Uns temps transversals que han de guanyar terreny als nostres centres i que han de contemplar la col·lectivitat a partir de l’individu, a partir de la riquesa de cada un dels nostres alumnes.

Malgrat els impediments, molts centres ja han iniciat un procés de transformacions. De mica en mica, han de garantir que l’educació dels nois i les noies ja no pugui ser tractada com un bloc compacte uniforme com el dels treballadors que entren a la fàbrica en les imatges inquietants del film de Fritz Lang, Metròpolis.

Hem volgut acostar-nos a alguns d’aquests centres innovadors que des de fa alguns anys malden per trobar camins nous sense perdre el millor del bagatge anterior. Paral·lelament també volem donar la visió més oficial sobre aquests canvis. Innovacions, renovacions o avenços que en tot cas no poden ser només esclaus del significant i obviar el significat. Aquí, al contrari del que passa tradicionalment en els signes lingüístics, la relació no pot ser arbitrària. És més, el significant s’hauria de posar al servei del significat si es vol avançar amb més força.

Font: Revista Fòrum núm. 41 Aquí.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*