Les preguntes estúpides

En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula, aparentment simples i en tot cas espontanis i reals, que permeten que ens adonem de la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes si els oferim l’oportunitat d’expressar-se.

Grup IREF
 

Cinquè de primària de l’escola El Puig d’Esparreguera (Barcelona). El mestre projecta una colla de suggeriments a la pissarra electrònica que provenen de la lectura que van fer a la sessió anterior i pregunta: «De la pissarra que tenim aquí, hi ha alguna idea que us hagi cridat l’atenció?».

Ferran: A mi, m’ha agradat la qüestió de les preguntes estúpides. (Es refereix a un dels ítems de la pissarra que diu: «Hi ha preguntes estúpides. Són les que no tenen cap ni peus», proposada pel Marcel.) Hi ha preguntes interessants que poden semblar estúpides perquè no tenen resposta.

Mireia: Crec que, de vegades, ens fem preguntes que poden ser interessants, però que no tenen resposta perquè ningú no les sap.

Marina: Crec que la Mireia té raó, perquè hi ha coses que no les sabem i algunes que no es podran respondre mai; per exemple: «què passa quan ens morim?», perquè ningú que s’hagi mort pot reviure.

Marcel: Jo no hi estic d’acord, perquè una pregunta estúpida pot tenir resposta i la pregunta pot seguir sent estúpida.

Mestre: Pots posar-ne un exemple?

Marcel: Per exemple: «De quin arbre vénen els formatges?». La resposta és «De cap», però la pregunta segueix sent estúpida.

Laia: Això de l’arbre del formatge no ha de ser pas una pregunta estúpida, perquè un nen o una  nena de dos anys que no sap d’on ve el formatge, com que sap que la poma ve d’un arbre, es demana com es deu dir l’arbre que fa formatges.

Àlex: Encara que la pregunta no tingui resposta, no vol dir que sigui estúpida.  N’hi ha moltes de relacionades amb l’espai, que és molt gran i no ho tenim tot investigat, com ara, per exemple: «Quants planetes hi ha?». No ho sabem, però jo la trobo molt intel·ligent.

Ferran: Jo sí que crec que hi ha preguntes estúpides, però diria que no hi ha respostes estúpides, sinó poc adequades en aquell moment.

Queralt: Jo crec que els científics fan servir les preguntes imaginatives, perquè, si no fessin preguntes imaginatives, no farien les descobertes ni els invents que han fet.

Laia: Jo crec que no hi ha cap pregunta estúpida, perquè, encara que no tingui sentit, no ha de ser pas estúpida. Crec que són dues coses diferents.

Queralt: Jo crec que cap pregunta és estúpida. En pot semblar, però si et fa pensar, ja no és estúpida.

Queden moltes qüestions pendents i molt de camp per córrer, però aquest primer moment, el de tempteig, ja té entitat per si mateix. No vull espantar ningú, però, a la pissarra, hi havia tretze propostes més. Seguirem.

Font: Revista Guix n.438. Xarxa de suport entre centres educatius. Clic aquí.

1 Trackbacks & Pingbacks

  1. Filosofia i preguntes | Vampir.Escola Cooperativa El Puig

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*