Graó a Graó

L’estiu de 1977 un grup de mestres entusiastes extremament joves comencen l’aventura de fer una publicació amb la intenció que pugui ser d’utilitat a d’altres mestres...

Redacció - Editorial Graó
 

Ens agradaria que el símbol d’aquest quarantè aniversari, que no és cap altre que el de la nostra editorial, amb aires de festa o amb il·lustracions dels nostres protagonistes, ens servís de metàfora. Quan arribes a una fita com aquesta et ve de gust aturar-te. Seguint amb el símbol de l’escala, ens podem trobar en un replà des del qual tinguem una bona perspectiva per mirar avall i veure tot el camí recorregut, però també la possibilitat de mirar amunt i començar a preveure el futur.

La nostra història va estretament lligada, com no podria ser d’altra manera, a la de l’educació del nostre país. Quaranta anys és molt de temps i, com és normal, hem trobat alguns trams d’escala plans i amb els graons accessibles, però també molts d’altres que ens oferien menys facilitats, i fins tot algunes vegades les dificultats ens han fet agafar a la barana. El trajecte ens ha fet ser el que som, i ens agradaria mostrar-vos-ho en aquest número especial.

L’estiu de 1977 un grup de mestres entusiastes extremament joves comencen l’aventura de fer una publicació amb la intenció que pugui ser d’utilitat a d’altres mestres. Fan possible un dels principis i de les accions bàsiques de la renovació pedagògica: l’intercanvi de pensament educatiu i d’experiències. Amb aquest substrat de fons es va articulant una publicació que adquireix sentit des de l’horitzontalitat. Un espai pedagògic on mestres d’escola i d’universitat ofereixen el seu saber didàctic contrastat a uns altres mestres perquè tinguin elements per realitzar l’acció educativa. Si us hi fixeu bé, precisament aquest és el subtítol de Guix.

En aquesta ocasió especial ens ha fet molta il·lusió poder reunir novament els creadors de la nostra primera publicació. Quaranta anys després, amb carreres professionals molt consolidades, els hem demanat que rememoressin les taules rodones d’aquells moments inicials, que analitzessin el camí recorregut i que ens fessin les seves sàvies previsions de futur.

La revista Guix ha volgut ser una publicació de sala de mestres i d’escriptori de docent. Un format àgil per poder ser revisat, compartit i algunes vegades fins i tot fotocopiat, amb una inducció a la pràctica, però sempre des d’una argumentació teòrica, amb la intenció de ser una eina d’acompanyament en la vida quotidiana de l’aula, de l’escola, de la societat.

Qui us escriu aquestes línies té el Guix entre les seves lectures professionals des de la meitat dels anys vuitanta, tot just quan finalitzava els estudis de mestre. En aquells moments li va representar un instrument valuós per poder-se enfrontar a l’elaboració dels primers plantejaments i programacions d’aula. En pocs anys, durant la plena incursió de la LOGSE, la revista li permeté fer un seguiment dels debats i de tot el procés d’aplicació, atès que li va brindar l’oportunitat de disposar de mostres argumentals i pràctiques dels canvis que proposava la reforma, sempre amb un sentit crític que l’ajudava a tenir criteri.

Aquest sentit crític ha volgut ser una invariable des del convenciment que l’educació no és mai neutral, tot i que nosaltres ens entossudim a mirar-la sempre des de l’escola, des de l’aula, com a eina de transformació social. D’aquesta manera, no podíem deixar d’aprofitar per argumentar críticament els retrocessos educatius que es plantejaven amb la LOCE i la LOMCE.

La nostra atenció sempre s’ha centrat en aquells mestres, escoles i col·lectius docents que ens poden donar llum per millorar la nostra actuació diària. Per això hem mirat d’estar amatents als processos de renovació pedagògica i d’innovació educativa de cada moment. Una part d’aquestes persones que considerem interessants les tenim avui com a col·laboradores de les nostres revistes. En les pàgines d’aquest número els podreu posar cara i llegir la seva aportació.

La seva participació va des de la proposta de continguts del Consell Assessor, fins al disseny i la concreció al Consell de Redacció, passant per una àmplia amalgama d’experts en diverses branques educatives que en coordinen les diferents seccions. Tota una miscel·lània de bons mestres.

La publicació necessita rigor i amabilitat. Els continguts que rebem cal que siguin validats pedagògicament, han de mostrar una correcció lingüística i una forma que permeti fer-ne una lectura agradable. Al darrere hi ha molt bones professionals que us presentarem tot mostrant-vos com es confecciona la revista que teniu a les mans.

Aquest número vol mirar els graons pujats, però també cal tenir en compte que som al replà per seguir ascendint. Per això hem volgut demanar consell a alguns dels nostres referents educatius. Cadascú des de la seva àrea de saber educatiu ens ofereix eines per ajudar-nos a construir aquesta educació que volem que sigui socialment justa, personalment humana i ecològicament sostenible. Les seves aportacions en forma de claus configuren el monogràfic d’aquesta edició especial.

Ens agrada la idea d’utopia de Galeano. Si la introduïm en la nostra metàfora podem dir que, cada cop que hem pujat deu graons, l’escala ens en mostrava deu més, però el realment important ha estat que hem continuat anant amunt. A totes les persones que ens ajuden a anar superant els graons dia rere dia des la lectura, el suport i la col·laboració els volem fer arribar el nostre agraïment més sincer. El mèrit i el motiu de celebració és compartit. També volem brindar el nostre reconeixement a tots els lectors que, al llarg d’aquests quaranta anys, ens han fet costat i ens han encoratjat a continuar pujant els graons d’aquesta escala infinita. Moltes felicitats!

Ens veiem el proper 12 de març al Caixa Forum per celebrar-ho! (Programa de l’acte)

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*