Com podem fer filosofia a l’escola?

El Grup IREF ens parla de les experiències que tenen a veure amb les classes de filosofia a les escoles.

Grup IREF
 

Partim de dos supòsits. Un, que els infants i el jovent han d’aprendre a raonar. Dos, que el lloc idoni per fer-ho és el centre docent (no només, és clar). Segurament els dos supòsits es poden matisar, però no negar de bon començament. Si és així, la qüestió que es planteja és: «Com podem fer-ho?». Permeteu-nos que us fem alguns suggeriments:

1. D’entrada, d’una manera activa, apel·lant a la seva experiència personal. En lloc d’usar el substantiu filosofia usarem el verb filosofar, a fi de donar a entendre que posem els infants en acció, no en estat de contemplació passiva o de buscar «els tres peus al gat», com de vegades pot semblar que fan alguns filòsofs.

2. Ajudant els estudiants a fer el salt del pensament espontani al pensament reflexiu. El primer sovint comporta l’acceptació passiva dels fets, dels judicis ràpids i de les afirmacions no justificades. El pensament reflexiu, en canvi, implica autonomia, sentit crític, raonabilitat, i això només s’aconsegueix mitjançant el cultiu de certes habilitats:

  • Objectivitat en l’anàlisi dels fets (sentit crític).
  • Presa de consciència de les pròpies opinions i coratge per anunciar-les (autonomia).
  • Equilibri entre el que és racional i el que és sensible, entre la lògica, la imaginació i el sentiment (raonabilitat).

3. Procurant que funcioni una comunitat dialògica, és a dir, que pensin en grup, en col·lectivitat, que comparteixin idees i opinions, que puguin defensar els propis punts de vista davant d’altres parers. Aquesta exteriorització del pensament és especialment potent, perquè:

  • Propicia la capacitat de comunicació, de confrontació pacífica, d’adonar-se que podem conviure sense tenir les mateixes opinions i que el món és plural.
  • Potencia el pas del pensament col·lectiu al pensament individual i a la inversa. Es tracta d’una forma «natural» de pensar amb contradiccions, amb marrades, amb autocorrecció.

4. Apuntant a una educació holística que té en compte el cap (lògica, epistemologia, etc.), però també el cor, i per tant les emocions, els sentiments, els desitjos. Perquè quasi totes les nostres accions estan formades per aquestes dues matèries: raó i passió. Hi ha molta teoria en certes respostes emocionals i molta emoció o sentiment en certes decisions «racionals».

Filosofem?

GRUP IREF

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*