Filosofem: Hipòtesis i conflictes

Els infants ja coneixen el conte de L’aneguet lleig, en saben l’argument i justament ara la mestra aprofita per anar un xic més enllà de la història en si.

Grup IREF
 

Els infants ja coneixen el conte de L’aneguet lleig, en saben l’argument i justament ara la mestra aprofita per anar un xic més enllà de la història en si.

Mestra: Com hi va arribar un ou de cigne al niu dels ànecs?

– Rodolant.

– A poc a poc.

– Des d’una muntanya que hi havia a dalt de tot i l’ou va caure.

La mestra fa una pregunta de sentit: com s’explica que un ou de cigne arribés a un niu d’ànecs? Quines causes van provocar que l’ou es trobés allà? Quines circumstàncies van propiciar l’aparició de l’ou al niu d’un tipus d’ocell diferent?

Passant per alt tot aquest plantejament, XXX respon literalment de quina «manera» hi va arribar: rodolant. ZZZ n’amplia la informació i ens diu amb quina velocitat hi va arribar. Atesa la fragilitat d’un ou, la seva resposta és molt perspicaç: hi va anar rodolant però sense cap excés. Hi va arribar lentament, perquè, si no, atesa la fragilitat d’un ou, potser s’hauria trencat. Per tant, la segona resposta complementa l’anterior.

Però YYY segueix la cadència i suposa més coses, ens diu d’on ve, d’on prové.

Fixem-nos que els dos primers responen dient la manera «com» hi va arribar, en canvi XXX intenta respondre «des d’on» hi va arribar, d’on provenia.

Si arribar significa que ‘abans no hi era’, per tant, que ‘abans havia de ser en un altre lloc’, d’on podia provenir? Buscant una explicació que no contradigui les anteriors, troba que si cau d’una muntanya i va baixant, pot acabar en un niu d’aneguets.

El cas és que a la rotllana es fa un silenci de consentiment i sembla que hi ha acord.

Mestra: Com és que la mare ànega no va tornar l’ou que no era seu?

-No sabia on el podia tornar.

-Així no es perdia més.

Si primer la mestra demanava una hipòtesi explicativa, ara demana raons: si a la mare ànega li cau al niu un ou que no és seu, sembla clar que l’hauria de tornar, oi?

Les dues respostes són molt aprofitables. La primera diu que no ho fa perquè n’ignora la procedència. No sap d’on ve i, per tant, no el pot tornar al seu lloc. Deixa entreveure que, si ho hagués sabut, «potser» l’hauria tornat. De fet, se’l queda no pas per dolenteria, mandra o desídia, sinó perquè no sap què n’ha de fer. I la segona és pragmàtica: si ja s’ha extraviat una vegada, no temptem la sort. Aquí està segur.

Font: Revista Guix d’Infantil n.94. Març 2018. (https://goo.gl/XbPCPg)

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*