El valor de l’optimisme

Sabem que hi ha coses que funcionen. Volem gaudir de la nostra feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.

Equip Cuidem-nos
 

Sabem que, a mesura que el curs es va desenvolupant i que els problemes van sorgint, comencem a flaquejar. És humà. Els problemes són inherents a la vida i ingredients indispensables del nostre creixement com a organitzacions complexes en un entorn i en un context cada cop més volàtil.

Sabem que l’optimisme inicial i els bons propòsits de començament de curs van «caducant». Això passa en algunes persones més de pressa que en unes altres i té l’origen en la pressió que sobre elles exerceixen els reptes i els desafiaments a què totes estem exposades de forma continuada. Amb aquestes «baixes» pot generar-se, en el si dels equips, un ambient desencisat que ens pot fer preveure mals moments, desajustaments de projectes o sobrecàrregues difícils de suportar.

Sabem que el fet de veure com els companys i les companyes es van desvinculant dels objectius que ens van unir a l’inici de curs i en els moments d’engegar projectes pot generar desconfiança. Aquest serà un element que ens deixarà indefensos com a sistema, si pensem (de forma equivocada) que la sort o el destí d’alguns ja ens ho feia preveure. Cal canviar l’enfocament, deixar de mirar i jutjar la part com si fos el tot i recórrer amb urgència al rebost de les accions saludables.

Volem pensar i actuar creient que es pot superar la tirania del moment present obviant tot el recorregut realitzat i quedant-nos només amb el tram que ens situa davant un fracàs. Volem veure que tan sols estem en un moment delicat del procés.

Volem saber i poder actuar des de la perspectiva de creixement que ens diu que podem millorar, que ens podem seguir desenvolupant. El primer pas és canviar la mentalitat fixa per la de creixement o desenvolupament i saber que «encara no» hem arribat a la fita proposada i que estem en un moment costerut del camí.

Podem (i és molt saludable fer-ho) somiar a l’engròs tot recuperant el sentiment de l’inici i gaudir tot detallant les passes fetes en un procés digne de ser elogiat, per regenerar força i resiliència en els companys i les companyes.

Podem recuperar i enfortir confiances tot veient que el que ja està fet té valor i ens ha ressituat amb respecte a l’horitzó establert. Podem veure i reconèixer que ha fet brollar, entre totes les persones de l’equip, vincles que ens han enfortit i que redefineixen les nostres dificultats.

Podem instal·lar, als centres i a les aules, el poder de la confiança que ho aconseguirem valorant el que ja s’ha fet i cuidar-nos, a fi de donar-nos l’empenta necessària per concloure el procés amb èxit.

Autoría: Equip Cuidem-nos. ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Revista Guix n.454 (Abril 2019).

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*