Cap a un compromís ètic amb la natura

Com la caiguda d’una gota damunt de l’aigua que s’escampa en cercles cada vegada més amplis, les petites iniciatives poden créixer i estendre’s, fins i tot encara que no arribem a ser-ne conscients. Petites accions de grans conseqüències en les quals l’escola hi té molt a dir.

Redacció - Editorial Graó
 

Vivim un moment de gran sensibilització en referència als temes que tracten sobre la conservació i la valoració del medi ambient. Una sensibilització que afecta les criatures des de les primeres edats i sobre la qual els nens i les nenes hi tenen molt a dir i molt a fer.

La classe de 5 anys de l’escola La Navata, de Madrid, que va interpel·lar els líders mundials i que va obtenir resposta del mateix president del Govern francès respecte a la seva demanda de controlar el consum de plàstics per evitar la contaminació marina com podem veure en aquesta notícia, és un exemple clar d’acció iniciada «des de baix» amb una àmplia repercussió, en aquest cas fins i tot mediàtica. Existeixen, a més, programes d’educació ambiental, com ara «Veu natura», que té com a objectiu conscienciar i implicar la comunitat escolar de Galícia en la recuperació i la defensa del medi. O com la campanya «Amb bici al col·le», que promou l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport net que permet disminuir els alts nivells de contaminació atmosfèrica, la qual cosa millorarà la qualitat i la protecció ambiental. O, ja a nivell internacional, moviments com ara Divendres per al Futur, mitjançant el qual els estudiants es manifesten cada divendres per demanar als polítics actuacions concretes per frenar el canvi climàtic, actuacions que van unides a modificacions en el model econòmic i social imperant.

Però, al marge d’aquestes accions més conegudes, hi ha un bon munt d’iniciatives discretes que es generen dins de l’àmbit escolar orientades al desenvolupament del compromís mediambiental: la introducció de material natural i l’abandonament progressiu del plàstic per fer jocs, el reciclatge i la reutilització de residus, la posada en marxa d’horts escolars, la compra d’aliments de quilòmetre zero per als menjadors, el control de la utilització de l’aigua, la promoció d’embolcalls de llarga durada per portar-hi els entrepans, etc.

Les accions dutes a terme a l’escola sensibilitzen les criatures i acaben provocant que aquestes pressionin les persones adultes del voltant per adoptar actituds més respectuoses amb el medi, i aquestes, al seu torn… Com la caiguda d’una gota damunt de l’aigua que s’escampa en cercles cada vegada més amplis, les petites iniciatives poden créixer i estendre’s, fins i tot encara que no arribem a ser-ne conscients. Petites accions de grans conseqüències en les quals l’escola hi té molt a dir.

Tenir cura del medi no solament significa reduir, reutilitzar i reciclar, sinó que també requereix un canvi radical en la manera que tenim de relacionar-nos amb la mare Terra. Som món i tenim un compromís ètic amb l’entorn. No ens en podem quedar al marge.

L’escola i les famílies han de ser llocs en els quals s’exerceixi el compromís individual amb el respecte, la conservació i la defensa activa de l’equilibri ecològic. L’escola no pot crear uns futurs individuals en un planeta que deixi de ser habitable. Esdevé necessari revisar la cultura de centre amb criteris mediambientals coherents en funció dels valors i de les actituds que vulguem transmetre. I tu, què hi penses? Com ho veus?

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*