El contacte físic en l’educació

Una de les necessitats bàsiques de l’ésser humà és la necessitat de pertinença, de saber que pertanyem a un grup i que se’ns reconeix com a membres de ple dret. En aquest text en parlem centrant-nos en com hi afecta el contacte físic, és a dir, de la comunicació més enllà de les paraules.

Redacció - Editorial Graó
 

iStock

Una de les necessitats bàsiques de l’ésser humà és la necessitat de pertinença, de saber que pertanyem a un grup i que se’ns reconeix com a membres de ple dret. La família és el primer grup que satisfà aquesta necessitat (amb diferències àmplies segons de quin tipus de família es tracti). Després, l’escola, l’institut, la universitat, són grups nous. Com més pugui el grup transmetre un sentit de pertinença, més es cohesionarà i aconseguirà motivar els seus membres.

Si es vol estimular el sentit de grup i de comunitat en una classe, en un claustre, entre professor i estudiant, etc., totes les activitats que promoguin el contacte seran útils. Aquí us en proposem alguns exemples:

Com podem observar, hi ha un ventall ampli d’activitats que al mateix temps que vehiculen algun tipus de contingut curricular, poden afavorir el contacte físic i la cohesió del grup.

Totes les activitats didàctiques que provoquen el contacte físic creen proximitat, reforcen el sentit de grup i motiven.

Segons en quina àrea i en quin nivell educatiu es desenvolupa la nostra activitat docent, serà més o menys fàcil incloure activitats com les que suggerim. Tot i això, malgrat que el contingut de les nostres classes no permeti activitats d’aquesta mena, podem afavorir el contacte en el grup en les situacions de comunicació informal, si és que ens interessa motivar i promoure la cohesió del grup.

Extret de: M. ALBADALEJO (2007), La comunicación: Más allá de las palabras, Barcelona, Graó.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*