Per què la pobresa fa més mal en la infància

¿Què passa en la vida d’un infant, d’un adolescent, quan el seu entorn és permanentment pobre, o quan tot entra en crisi perquè no hi ha els diners necessaris?

Jaume Funes
 
 

¿Què passa en la vida d’un infant, d’un adolescent, quan el seu entorn és permanentment pobre, o quan tot entra en crisi perquè no hi ha els diners necessaris? Aquesta era una de les preguntes amb les quals va arrencar el projecte la Pobresa amb ulls d’infant, mirant de superar la visió proteccionista de qui no vol danyar el feble però oblida fer justícia i reconèixer, també en un infant, la condició de persona i de ciutadà.

Cinc perspectives per a una mirada sensata

Ajudar, atendre, estar adequadament al seu costat, no oferir el que no desitgen, respondre a allò que els infants senten com a imprescindible, significa descobrir com va quedant afectada per la pobresa la seva existència, parar-se a pensar en els efectes que genera en els infants i els adolescents. Per evitar convertir la pobresa en una nova malaltia social, que té causes i efectes, l’observació i l’estudi dels impactes sobre els infants ha de considerar cinc perspectives:

  1. No parlar de la pobresa com a causa que produeix uns efectes, com a simple variable dins d’un model causal de salut, personal o col·lectiva.
  2. Empobrir té multiplicitat d’efectes interrelacionats que no són uniformes i no afecten sempre de la mateixa manera.
  3. No hi ha impactes secundaris (no tenir afecte és igual d’important que menjar malament). No existeixen temps o àmbits de la vida de l’infant que siguin més importants que d’altres.
  4. De vegades, la pobresa impacta en la infància perquè primer ha empobrit les institucions en les quals transcorre la seva vida. Són efectes d’una pobresa de rebot (li va malament l’escola també perquè l’escola no té temps d’aturar-se a descobrir què li passa).
  5. La pobresa afecta molt més si la persona és a la “intempèrie” (social, emocional, de possibilitat d’accedir als recursos…). Els efectes també tenen a veure amb l’existència o no d’estructures de suport i ajuda.

Per culpa de la pobresa

La pobresa no és “causa” de res. No la podem convertir en una variable única. No provoca insània mental, no produeix delinqüència. La pobresa genera situacions inhumanes en les quals apareixeran multiplicitat d’efectes, per mancances, per adaptació, per reacció a les mirades dels altres o a les formes de rebre atenció. Les pobreses són diverses i els components de cada situació són múltiples i interrelacionats.

Hem de descriure amb totes les matisacions possibles els danys que la situació empobrida va produint, sense inventar-nos noves etiquetes simplificadores per a pobres. La pobresa no és causa de suïcidi, però és meridianament clar que fa augmentar les situacions vitals insostenibles, aquelles en què algunes persones consideren que no hi ha més sortida que l’autodissolució. A més, és possible que els arguments per viure siguin pocs, per exemple, si la pròpia identitat té grans components associats al consum, si els desitjos, la dignitat, el reconeixement social estan associats a tenir.

Engreixen els aliments, el clima i la relació

Les situacions d’empobriment no tenen mai un sol tipus d’efecte. No podem separar, per exemple, l’alimentació del clima de la llar on mengen. No podem definir els efectes de les situacions en les quals una família ha de viure (per exemple, pares i fills tots en una habitació petita) com a efectes de la pobresa ja que, si la llar fos diferent tot i ser pobra, és molt probable que els efectes (per exemple, la confusió emocional del nen petit) no apareixerien. La pobresa sí que podem definir-la com a causant d’un gran efecte: obliga a viure les famílies en unes condicions que impacten significativament sobre la vida dels infants.

Moltes de les dificultats, però, no són el producte de la pobresa sinó de l’exclusió que aquesta genera. Són els efectes d’estar sol, del “no poder formar part de”, que provoquen una manera de considerar socialment la pobresa. És l’exclusió la que destrueix i el problema és que ser pobre és tenir una alta probabilitat d’exclusió.

Per descriure la complexitat i la diversitat d’impactes que cal tenir en compte podem fer servir l’exemple de l’escola. Si considerem els efectes sobre els rendiments escolars dels infants, resulta molt simplificador parlar tan sols de l’augment del “fracàs escolar” a causa de la pobresa. Encara és més simplificador que la resposta, en barris on una part de l’alumnat viu en pobresa, sigui proposar mesures de lluita contra “el fracàs escolar”.

Hem de pensar, per exemple, de quina manera queda afectada la capacitat i la disponibilitat de les persones adultes del grup familiar per donar suport quotidià a l’activitat escolar del fill. Però també hem d’interrogar-nos sobre les tensions de l’empobriment percebudes i viscudes pels fills, com també de la capacitat d’aquestes tensions per bloquejar els processos d’aprenentatge.

Empobriments de rebot

Tampoc no podem mirar tan sols els infants per descobrir els efectes de la pobresa. De vegades pateixen una pobresa de rebot. El seu entorn familiar és pobre i, a sobre, les institucions a les quals acudeixen també sembla que han entrat en una fase d’empobriment o els compliquen la vida amb les reaccions que provoca la pobresa.

Si continuem amb l’exemple de l’escolarització, hem de pensar què passa quan empobrir-se comporta canviar de pis i, de retruc, canviar d’escola. Passar d’una escola concertada a una de pública, o de la d’un barri a la d’un altre. Encara pot ser molt més complex l’impacte si el canvi es produeix a meitat d’un curs escolar i exigeix a l’infant o adolescent un procés d’adaptació que té una alta probabilitat de no sortir bé.

També és necessari reflexionar sobre com els empobriments familiars van fent variar els contextos de relació quotidiana, com la pobresa modifica entorns educatius. En el cas escolar, com va canviant la població que ocupa les aules de cada escola. Si a l’escola d’un barri ja predominava un alumnat que viu en famílies amb una alta probabilitat d’exclusió i marginació, amb la crisi la probabilitat es deu haver fet real i a moltes classes ja no deuen quedar nois i noies que ho tinguin fàcil per pertànyer a la comunitat. La pobresa no ha produït directament marginació però ha obligat a escolaritzar en unes condicions en què serà especialment difícil la incorporació social.

L’efecte de l’empobriment per a un infant és que la pobresa ha canviat la seva escola. Els empobriments fan més marginal la població d’algunes escoles. Desplacen poblacions escolars i agreugen la complexitat educativa de les escoles que sempre han estat receptores de l’alumnat que altres escoles seleccionen. En el cas de l’escola, els nous empobriments fan que sigui més fàcil la segregació, que les institucions seleccionin la clientela. La pobresa serveix per no admetre aquells que l’escola considera que no van bé.

Les mesures de lluita contra els efectes escolars de la pobresa signifiquen, per exemple, repensar les zones escolars. Igualment signifiquen observar com va variant la composició de l’alumnat de cada classe i treballar perquè conservi un nivell mínim de diversitat.

Ajudes per anar al cinema amb els fills

La pluralitat d’impactes de l’empobriment sobre les vides infantils i adolescents ens obliga a pensar en tots els àmbits, en tots els contextos. Un dels empobriments dels discursos sobre la pobresa és el que tendeix a considerar importants tan sols els temps o els espais obligatoris i regulats.

Acabem de posar exemples només de l’escola, però els temps infantils són molts més. La mateixa reflexió l’hauríem de fer, per exemple, sobre els espais o les activitats de joc. Garantir el joc és exactament igual de necessari que garantir l’escola. Considerar com queda afectat per la pobresa (com van variant les seves formes d’entendre i fer seu el món a partir de les relacions lúdiques) és exactament igual d’imprescindible que pensar en els efectes sobre l’escolarització.

Evitar que l’empobriment familiar comporti un empobriment de les eines de comprensió del món que facilita el joc és tan important com evitar que la tensió a la llar compliqui l’aprenentatge de la lectura. Pensar a ajudar una família no és simplement donar-li suport perquè eduqui “bé”. Suposa imaginar com se la pot ajudar perquè els pares puguin anar al cinema en companyia dels seus fills. Pensar en els impactes dels empobriments també és pensar en com es modificarà, amb la pobresa, el lleure i la diversió d’un adolescent el cap de setmana.

Els impactes depenen de les proteccions disponibles

En qualsevol cas, sempre s’ha de considerar que els impactes no són una realitat que cal mesurar observant simplement el subjecte, ni tan sols les estructures de relació més pròximes, com ara el grup familiar. Sempre hem de tenir present quins recursos de suport té la persona a l’abast, si són accessibles, si poden servir de contrapès als patiments o a les insuficiències.

El primer dels efectes que l’empobriment provoca és que, a sobre, atrapa les persones en una societat, unes administracions, que han empobrit també els recursos i els sistemes d’atenció (que sovint ja eren escassos i febles). Un sistema de salut mental retallat, per exemple, té unes llargues llistes d’espera i perd una bona part de la capacitat de donar la resposta adequada.

No podem mesurar tan sols impactes, en abstracte. Hem de mesurar les capacitats o les impotències dels sistemes de suport a la infància per donar resposta quan apareixen les crisis. El que trobem són infàncies familiarment empobrides a les quals manquen els recursos de suport bàsics per esmorteir i superar els impactes de l’empobriment. El que trobem és el resultat de la injustícia de la pobresa impactant sobre la infància, sumada a la injustícia de no disposar de recursos d’atenció bàsics que s’ocupin de manera habitual de la infància.

Llegir el document sencer del que ha sortit aquest resum

Jaume Funes
Sobre Jaume Funes

Jaume Funes és psicòleg, educador i periodista. Contacte: Twitter | Més articles