Respostes per fer justícia i per garantir la infància

Parlem molt poc de les mesures estructurals que redueixen el volum de la pobresa monetària i limiten la probabilitat que les condicions de vida generin exclusió

Jaume Funes
 
 

Amb aquest article d’avui acabem el resum de part dels materials del projecte La pobresa amb ulls d’infant. Tornem de nou a les respostes, a les propostes per passar a l’acció política. Ja havíem posat de relleu que algunes respostes poden fer més mal i que calia sempre pensar-les sensatament, considerar si eren veritablement útils, des de la perspectiva dels propis infants i adolescents.

Ara volem acabar recordant que quan els professionals parlem de respostes i de sistemes d’atenció, en gran mesura ens referim a una petita part de les accions necessàries i útils. Sovint correm el risc de tapar els dèficits estructurals que generen la pobresa o, si més no, aquells que fan pagar la pobresa als infants que atenem.

Tot i esmentar-les sovint, parlem molt poc de les mesures estructurals que redueixen el volum de la pobresa monetària i limiten la probabilitat que les condicions de vida generin exclusió. També parlem poc de les mesures que tenen a veure amb com reduir o compensar els impactes que la pobresa adulta genera en la condició infantil i adolescent. Avui, amb el darrer resum, volem recórrer el procés total, la línia sencera en què cal situar les mesures contra la pobresa i evitar així que afecti singularment els infants.

De les mesures estructurals a l’atenció respectuosa

Es tracta de recordar una seqüència de respostes que, de manera estructural (per fer justícia) o de manera compensadora (retornar per alguna via el que perden), pretenen fer possible tot allò que hem de garantir en les seves vides infantils i adolescents. La idea de seqüència vol reflectir que no disposar, per exemple, d’una renda mínima no ha d’impedir garantir que tindran accés a un espai educatiu 0-3. Al revés, facilitar experiències de felicitat compensadores en una vida infantil és imprescindible, però no ens pot fer oblidar que són molt relatives quan la vida familiar està centrada en la supervivència diària, que una renda garantida hauria de fer possible. Totes les peces de la seqüència en són imprescindibles.

Les mesures contra la pobresa que empobreix infàncies poden ser ordenades en quatre grups:

  1. La reducció familiar de recursos monetaris produeix desigualtat, pobresa i exclusió. Els seus impactes sobre els fills s’han de reduir amb les mesures econòmiques adequades:
    • salaris i ocupacions dignes (que redueixen la pobresa i poden reduir la desigualtat),
    • rendes bàsiques o rendes garantides (que limiten en part l’exclusió, si més no la derivada de no poder consumir i així deixar de formar part).
  1. Amb independència de si aquestes mesures econòmiques adultes arriben a ser reals en algun moment, hauria de ser obligatori posar a l’abast dels grups familiars (com a dret de l’infant) alguns tipus de rendes d’infància. Aportacions econòmiques (a la família però com a dret de l’infant) pensades per evitar que les privacions familiars les paguin en primer lloc els infants. Aportacions pensades per fer possibles les atencions de criança elementals en el dia a dia.
  1. El paquet bàsic d’oportunitats garantit. Un conjunt de respostes que tenen com a objecte evitar que la pobresa privi d’oportunitats bàsiques, reduir la probabilitat dels danys, esmorteir els impactes negatius, compensar pèrdues i infelicitats. Són les mesures relacionades amb oportunitats irrenunciables que han d’estar a l’abast de tots els infants, que no han de dependre de la riquesa familiar.
  1. Finalment, han d’existir un conjunt de respostes que tenen a veure amb com adaptar els recursos quan apareixen les dificultats, les tensions i els conflictes. Mecanismes de suport per evitar l’aïllament i els patiments en soledat per no poder accedir a cap recurs de suport.

Totes les respostes han de considerar la diversitat de situacions (de pobreses) i han de tenir formes flexibles d’accés.

El paquet bàsic garantit en qualsevol conjuntura (política o econòmica) 

Referir-se a les oportunitats mínimes a garantir vol dir assegurar estímuls (tot allò que desencadena a cada moment els processos de desenvolupament), disponibilitat d’afectes (tot allò que permet construir la pròpia seguretat a partir de sentir-se vinculat a algú), facilitació de vivències, d’experiències vitals positives (tot allò que fa sentir satisfaccions vitals i construir l’autoestima), possibilitats d’aprenentatge, d’adquisició de competències, coneixements, sabers, cultures (tot allò que es necessita per viure en la societat actual en companyia d’altres persones).

No hauria de ser objecte de discussió política, ni producte de cap beneficència garantir, per exemple:

  • l’atenció no segregadora de les necessitats bàsiques
  • l’educació amb formes flexibles i diverses en el període
0-3 anys
  • la garantia de temps infantils de joc i de relació entre infants
  • l’escolarització en espais de diversitat i no en escoles gueto
  • l’accés a espais de creativitat, comunicació i participació
  • l’estimulació primerenca abans que la manca d’estímuls comprometi el desenvolupament

Argumentari per a responsables

No es pot oblidar que el disseny de les respostes i la seva aplicació sempre tenen a veure amb models, amb polítiques de lluita contra la pobresa que pateixen els infants. Les respostes poden ser molt diferents en funció de com s’entenen els drets socials de les persones i quin lloc ocupa entre nosaltres la mateixa infància.

Per això, no podem oblidar per acabar que l’argumentació per a ocupar-se de la pobresa que impacta en la infància hauria de seguir una seqüència política com ara aquesta:

  1. Necessitem polítiques de protecció. Accions destinades a no danyar les infàncies.
  2. Però abans hem de definir polítiques d’igualació. Propostes destinades a reduir les desigualtats entre les vides que han de viure els diferents infants. Reduir les desigualtats en oportunitats.
  3. Però res no té sentit sense polítiques de justícia. Polítiques destinades a garantir que les necessitats de tots els infants tenen resposta. Polítiques que evitin fer negoci amb les desigualtats. Evitar que l’explotació de pares i mares que viuen en el territori de la pobresa impedeixi les seves tasques com a figures adultes dels infants.

Jaume Funes
Sobre Jaume Funes

Jaume Funes és psicòleg, educador i periodista. Contacte: Twitter | Més articles