Què hem après avui? Pete Seeger i la música que educa

A Seeger l'interessava molt l'educació i ja en la seva primera actuació a Catalunya, l'any 1971, explicava que afortunadament s'havia assumit que la música havia de dir coses i recordava que a la seva època d'infantesa “a l'escola ens ensenyaven narcòtics musicals per evadir-nos de la realitat”.

Racons de pensar
 

“Quan n’aprendrem? Quan n’aprendrem?” Així acaba la interpretació de la cançó “Què s’ha fet d’aquelles flors?” que Pete Seeger i el seu net Tao Rodríguez-Seeger van fer al concert que commemorava el 30è aniversari de la cançó “Al vent” de Raimon, fou l’any 1993 al Palau Sant Jordi. Una cançó que pot ser a la vegada un gran clàssic antimilitarista dels anys seixanta i setanta i una composició desconeguda per les generacions més joves. Una cançó molt cantada i escoltada que podem trobar amb algunes variants en la lletra.

http://youtu.be/JSda7wAIUus

La cançó insisteix en allò que perdem a les guerres i com els nois, les noies i les flors acaben als cementiris. En aquella interpretació, com en moltes altres fetes pel mateix Seeger i per altres cantants, la tornada acabava preguntant “quan n’aprendran?” Quan ells ho aprendran. Però en acabar ja no va preguntar per ells, finalment depèn de nosaltres. No només podem demanar-los que n’aprenguin, que ho facin diferent. No n’hi ha prou amb queixar-nos i lamentar-nos. Nosaltres també hem d’aprendre. Hem d’aprendre i, explícitament queda entès, actuar.

Però, actuar com? Preparant-nos per estar millor armats que els possibles enemics? O hem d’aprendre la inutilitat de la guerra? Què hem d’aprendre? En alguna ocasió el mateix Seeger havia comentat abans d’interpretar la cançó que era poc específica i es podia repetir la idea que cal que n’aprenguin, cal aprendre’n, però sense saber què és allò que cal aprendre. Qui el coneix segurament no ha de tenir dubtes, però a ell li preocupava la possible ambigüitat o falta de concreció. A Seeger l’interessava molt l’educació i ja en la seva primera actuació a Catalunya, el 7 de febrer de l’any 1971, explicava que afortunadament s’havia assumit, especialment per part de les persones joves, que la música havia de dir coses i recordava que a la seva època d’infantesa “a l’escola ens ensenyaven narcòtics musicals per evadir-nos de la realitat”. Destacava com un element molt positiu del present que les cançons no estiguessin desconnectades dels problemes existents”

Una de les cançons que va popularitzar, precisament porta per títol “Què has aprés avui a l’escola?” una creació de Tom Paxton:

http://youtu.be/T5kVK4D1XfA

What did you learn in school today?

What did you learn in school today,

Dear little boy of mine?

What did you learn in school today,

Dear little boy of mine?

I learned that Washington never told a lie.

I learned that soldiers seldom die.

I learned that everybody’s free.

And that’s what the teacher said to me.

That’s what I learned in school today.

That’s what I learned in school.

What did you learn in school today,

Dear little boy of mine?

What did you learn in school today,

Dear little boy of mine?

I learned that policemen are my friends.

I learned that justice never ends.

I learned that murderers die for their crimes.

Even if we make a mistake sometimes.

That’s what I learned in school today.

That’s what I learned in school.

What did you learn in school today,

Dear little boy of mine?

What did you learn in school today,

Dear little boy of mine?

I learned our government must be strong.

It’s always right and never wrong.

Our leaders are the finest men.

And we elect them again and again.

That’s what I learned in school today.

That’s what I learned in school.

What did you learn in school today,

Dear little boy of mine?

What did you learn in school today,

Dear little boy of mine?

I learned that war is not so bad.

I learned of the great ones we have had.

We fought in Germany and in France.

And some day I might get my chance.

That’s what I learned in school today.

A l’Espanya franquista hi havia molts de problemes sobre els que Seeger podria cantar i per això el règim no el considerarà benvingut. La seva gira de concerts va ser prohibida a Barcelona i a Madrid, però va poder actuar a Terrassa (on també ho havia de fer Raimon però va ser prohibit), Sevilla i Donostia. Seeger tenia dificultats a Espanya, però també al seu país, als Estats Units. Va ser censurat pel Maccarthisme en la seva lluita contra les anomenades “activitats anti nord-americanes”. Però fins i tot quan aquest període havia passat en el “món lliure” ell no estava en els mitjans de comunicació de masses. Ni ell, ni altres que feien una cançó amb voluntat de crítica política, tot i ser molt populars en aquesta època de contestació, ho tenien molt difícil per sonar a les ràdios o anar a la televisió. Ell parlava d’una censura tàcita.

Ara, amb motiu de la seva mort, Pete Seeger ha tingut molts reconeixements. L’any 2006 Bruce Springsteen li va dedicar un disc, We Shall Overcome: The Seeger Sessions, a partir de les cançons que ell va popularitzar. Un disc que molt probablement el va fer arribar a noves generacions i molta gent d’altres països que coneixien “The Boss” i segurament no a Seeger. Però què passa avui a les ràdios? A les televisions? A les dels Estats Units o a les de Catalunya? Hi apareix la seva música? O el que més l’importaria, apareix música que busca ajudar-nos a pensar sobre la nostra situació social, política, econòmica… Hi és? L’estem fent?

Les cançons que Pete Seeger va popularitzar no són cançons dogmàtiques, adoctrinadores… Són cançons que busquen ajudar a pensar sobre els problemes de les nostres societats, fer presents aquelles realitats que en massa ocasions no interessen ser tractades: el poder, la guerra, la pobresa, la justícia social, la mobilització social… Qüestions essencials sobre les que hauríem d’aprendre cada dia, a les aules i fora d’elles.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*