Petits i grans pensant una vida justa, la desobediència i altres maneres de fer economia

Els contes tenen una gran funció educativa, sobretot en relació a la transmissió de valors. Gustavo Martín-Garzo sovint ha parlat de la importància en la infància per a representar-se les pròpies pors, viure en altres mons, configurar el propi esquema de valors, veure altres maneres d'entendre la vida...

Racons de pensar
 

Jo de gran vull ser e-co-no-mis-ta, de Montse Junyent i Pep Botella, Editorial Proteus

Thoreau. La vida sublime, de A. Dan y Le Roy, Editorial Impedimenta

'Jo de gran vull ser e-co-no-mis-ta', de Montse Junyent.

‘Jo de gran vull ser e-co-no-mis-ta’, de Montse Junyent.

Els contes tenen una gran funció educativa, sobretot en relació a la transmissió de valors. Gustavo Martín-Garzo sovint ha parlat de la importància en la infància per a representar-se les pròpies pors, viure en altres mons, configurar el propi esquema de valors, veure altres maneres d’entendre la vida… Christian Felber prologa la història de Jo de gran vull ser e-co-no-mis-ta recordant que “els contes formen el nostre caràcter, ens fan humans”. I això és el que en vol plantejar Montse Junyent.

Felber és impulsor del concepte de l’economia del bé comú, la proposta econòmica que defensa la història de Montse Junyent. Aquest model vol fonamentar les relacions econòmiques en la cooperació i la recerca del bé comú. Actualment, les decisions econòmiques empresarials i privades es fonamenten en la competència i l’afany de lucre. En una economia de mercat, es tractaria de de cercar incentius per a aconseguir el major bé pel conjunt de la comunitat, no el major benefici monetari particular.

Aquesta història té la virtut de presentar com les coses es poden fer d’una nova manera. Cal atrevir-se a pensar que res ha de ser sempre igual, que es pot canviar, experimentar i que no s’ha de tenir por a actuar segons les pròpies conviccions. Junyent ens mostra amb un cas pràctic com una altra economia pot ser possible, com podem atrevir-nos a pensar una manera diferent de l’habitual, com és important no defallir a l’hora de defensar allò en el que creiem bo per a la vida local o global que compartim a la nostra localitat i en el món. Un conte que ens atrapa i segur que ens pot fer pensar en situacions i comportaments de la nostra vida diària. Les il·lustracions de Pep Boatella ajuden a fer-nos viatjar a aquest estiu on tantes coses passaran en un xiringuito de platja.

Thoreau. La vida sublime, de A. Dan y Le Roy, Editorial Impedimenta

Thoreau. La vida sublime, de A. Dan y Le Roy, Editorial Impedimenta

Thoreau. La vida sublime no és un llibre amb il·lustracions, és un còmic, un tebeo, dedicat a Henry David Thoreau. És una biografia escrita i colorejada per Maximilien LeRoy i dibuixada per A. Dan. Una obra dedicada a una persona que ha esdevingut un referent per la seva decisió a ser desobedient davant d’allò que va considerar injust. Es va oposar a l’esclavisme que es practicava als Estats Units, a la guerra que enfrontava el seu país amb Mèxic… Thoreau és un referent de la resistència i de la desobediència contra l’Estat. Algú a qui van llegir i estudiar altres activistes posteriors com Gandhi, Luther King Jr. i moltes altres persones. És algú que no es quedà en la reflexió i la teoria. Algú que, com diu Le Roy: “fue un filósofo, un escritor y un poeta para el que las ideas solo tenían sentido a condición de que tomasen cuerpo en una práctica efectiva y concreta (…). Su obra invita a llevar una vida filosófica en el día a día, no a cincelar conceptos para uso exclusivo de las bibliotecas”.

Hi ha qui pensarà que als nois i noies se’ls ha d’ensenyar a obeir, que la desobediència ja la porten de natural. Avui a la nostra societat es multipliquen les veus que proposen algun tipus de desobediència, des dels carrers però també als parlaments. Les podem trobar en la reivindicació de l’anomenat “dret a decidir”, en la defensa del dret a l’habitatge, a l’educació, de la llengua… Fins i tot les persones i els col·lectius que es reclamen d’ordre, també han proposat desobeir en el algun moment. Davant de l’assignatura d’educació per la ciutadania, per exemple. En massa ocasions, sembla que només estiguem disposats acceptar la “nostra” desobediència, la “nostra” resistència, la “nostra” concepció de la vida justa. Educar per ser lliures i autònoms significa també preparar per pensar alternatives a allò existent, pensar resistències davant d’allò que es considera intolerable, fins i tot exercir la desobediència.

Malauradament, no estem prou acostumats a l’argumentació racional, a la deliberació, a trobar acords que busquin ser respectuosos amb majories i minories. Tampoc a apostar per una economia de la col·laboració, no guiada pel benefici com a màxim exponent, a pensar en reptes socials de la comunitat que cal resoldre plegats des de l’economia o la política sense excloure. Potser la lectura de Thoreau i sobre la seva vida, i la dedicada a pensar altres maneres de fer economia (com moltes altres lectures o experiències), ens poden ajudar a grans i petits. Tenim feina.

“Si un hombre camina en el bosque por el puro placer de hacerlo durante la mitad del día se arriesga a que lo tachen de vago. Pero si dedica el día entero a especular, a talar ese bosque y a esquilmar la tierra, será considerado un ciudadano industrioso, un emprendedor”

Thoreau

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*