Per frenar un sistema econòmic, desemmascarar-lo i establir alternatives

Els llibres 'La economía desenmascarada' i 'Fre d'emergència' són exercicis més que necessaris per revisar críticament el model econòmic i la teoria econòmica dominants a les darreres dècades

Racons de pensar
 

economc3ada-desenmascarada

La economía desenmascadara. Del poder y la codicia a la compasión y el bien común, de Max-Neef (economista) i Smith (físic)

A les facultats d’economia és habitual explicar un acudit: quan mor un economista, si és bo es reencarnarà en físic; però si és un economista dolent es reencarnarà en sociòleg. Aquest acudit amaga una crítica despectiva a les ciències socials des de posicions dominants de l’economia acadèmica a les darreres dècades. Aquests col·lectius d’economistes entenen la disciplina de l’economia com un àmbit de coneixement més vinculat a les ciències de les immutables lleis físiques del nostre món, que a les ciències humanes i socials al seu entendre discutibles, variants, poc rigoroses… D’acord amb aquests plantejaments, d’un llibre escrit per un economista i un físic en podríem esperar un reafirmament de les teories neoclàssiques que fonamenten el cos acadèmic predominant avui en dia.

Tot al contrari. El que trobem a La economía desenmascadara. Del poder y la codicia a la compasión y el bien común, de Max-Neef (economista) i Smith (físic) és un estudi detallat, una recerca, que vol oferir una reafirmació de la economia com a disciplina orgànica i no mecànica. Una revisió dels principals postulats i teories econòmiques en clau sociològica i de sostenibilitat. Una recuperació de la perspectiva que l’economia també s’ha d’ocupar del medi ambient i de les persones, per cercar un sistema més just i equitatiu. El dolor, la pobresa i l’exclusió, que genera el nostre sistema econòmic ens obliga a fer-ho.

Aquesta és una preocupació compartida per Pau Llonch i Josep Manel Busqueta, dos membres del Seminari d’Economia Crítica Taifa. En parlen a Fre d’emergència, on revisen breument les crítiques a la forma d’entendre l’economia dominant per buscar assentar les bases d’una nova teoria. A diferència de molts llibres crítics sobre economia, en aquest, es dediquen menys pàgines a descriure allò que es considera erroni, i la majoria són per proposar allò de què hauria de tenir en compte la teoria econòmica. És una conversa, amb el que té de viver d’idees i propostes que caldria desenvolupar amb més detall, on Llonch i Busqueta reivindiquen una economia capaç d’explicar d’una millor manera la situació actual i cap a on anem. Les bases de la nova economia poden venir definides per allò que anomenen la “matriu Taifa”: el qüestionament de la propietat privada (cap a formes estatals i també col·lectives); la generació de processos de producció que no generin explotació (ni de classe, ni de sexe); la redistribució universal per tots els ciutadans; una presa de decisions més horitzontal i la construcció d’un bé comú i col·lectiu.

'Fre d’emergència', de Pau Llonch i Josep Maria Busqueta.

‘Fre d’emergència’, de Pau Llonch i Josep Maria Busqueta.

Tots dos llibres, cadascun amb les seves característiques, són exercicis més que necessaris per revisar críticament el model econòmic i la teoria econòmica dominants a les darreres dècades i que tenen molt a veure amb la situació de crisi civilitzatòria (econòmica, financera, ecològica, política, energètica…) en la que ens trobem. La situació econòmica que estem vivint ha ajudat al creixement de les veus crítiques amb la teoria econòmica i a que puguin ser escoltades les ja existents. Però la visió neolliberal continua essent majoritària a les facultats d’economia i en altres espais de poder. El passat mes de maig es va fer pública una carta oberta a la que ja donen suport associacions d’estudiants d’economia de 30 països. Es una crida internacional en favor d’un ensenyament pluralista de l’economia, amb tot el que això pot arribar a implicar. I proposaven algunes idees concretes per aconseguir-ho: a) la contractació de docents i investigadors que puguin aportar diversitat teòrica i metodològica als plans d’estudi; b) la creació de textos i altres eines pedagògiques que donin suport a una oferta formativa pluralista; c) la formalització de col·laboracions entre departaments de ciències socials i d’humanitats, o l’establiment de departaments especials que puguin supervisar programes interdisciplinaris que barregin l’economia i altres camps.

Llibres com els dos aquí presentats també poden ajudar a aconseguir aquest propòsit dins i fora de les facultats, dins i fora dels governs, dins i fora dels consells d’administració, dins i fora dels moviments socials, dels bars i de les perruqueries… En el conjunt de la nostra societat, perquè d’economia, com de política, se n’hauria de fer a tot arreu. Aquestes lectures ens ajuden a construir altres formes d’entendre l’economia, necessàries per avançar cap a una societat més justa i equitativa, fonamentada en altres valors.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*