Comença el curs… Continuem jugant!

El joc com a eina Pedagògica està prenent creixent importància i algunes veus reclamen estendre aquesta aproximació de l’educació infantil a tot l’aprenentatge.

Racons de pensar
 

Para ser grande, sê inteiro: nada
Teu exagera ou exclui.
Sê todo em cada coisa. Põe quanto és
No mínimo que fazes.
Assim em cada lago a lua toda
Brilha, porque alta vive

Ricardo Reis

Sigues tot en cada cosa, posa tot el que ets en el més petit que facis. Això va escriure Fernando Pessoa. Veure jugar a nens i nenes ens pot fer pensar en aquest poema. En les meves petites coses que poden fer i posaran tota la seva dedicació, atenció i voluntat de perfecció. Jugar és una activitat molt important. No és una distracció, és allò més important que decideixen fer al llarg del dia.

El joc com a eina Pedagògica està prenent creixent importància. S’utilitza a països nòrdics, però en el nostre context encara és vist com una pràctica limitada a l’etapa d’educació infantil. Algunes veus reclamen estendre aquesta aproximació de l’educació infantil a tot l’aprenentatge.

En una societat canviant a un ritme vertiginós, les competències clau per a ser un treballador eficaç, per poder aprendre al llarg de la vida i poder ser un ciutadà actiu es considera que estan molt vinculades amb les que es poden desenvolupar jugant: ser capaç de formular noves preguntes i ser creatiu, l’adaptabilitat, deixar-se guiar per la curiositat… D’acord amb valoracions de persones expertes en la matèria, sembla que els avantatges d’introduir el joc en l’aprenentatge es vinculen amb el fet que jugant busquem solucions innovadores a problemes inesperats, utilitzem el nostre coneixement de forma creativa, ens movem per la curiositat i l’exploració, prenem riscos, ens permetem l’error…

fotojugar

Foto: CC-by Teo Palomo (Flickr)

Hem jugat aquest estiu? Qui ho hagi fet, principalment els petits i les petites de casa, intentem que continuïn gaudint d’aquesta activitat tan reconfortant. Si no ho fem, busquem la manera de recuperar aquestes experiències. Una possibilitat, de les moltes possibles, visitar plegats el Museu del Joguet de Figueres. Ara s’hi exposa, a més, una mostra dedicada a la casa Congost (1963-1992). Els seus joguets segur que estan en la memòria de molts adults que van ser nens i nenes durant aquells anys

Introduir el joc en l’aprenentatge, i mantenir-lo al llarg de la vida, pot ser una pràctica ben interessant. Pensem-hi. Juguem, moguem-nos per la nostra curiositat, per les ganes de descobrir, explorar, construir, ordenar, desordenar, qüestionar, resoldre, passar-ho bé… Posem tot el que som en allò més petit que fem. En aquella petita construcció amb blocs, en aquella cursa de cotxes, en aquell vestir i desvestir nines i ninos, en aquell dibuix, en aquell retallable, en aquell trencaclosques (electrònic o no), en aquell llibre, en aquella aplicació al mòbil de menjar caramels…

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*