Esclavitud, treball infantil, educació i un premi Nobel de la Pau

No convindria oblidar mai que la pau no és només l'absència de guerra. Per tal que hi hagi pau necessitem una societat que garanteixi moltes coses més que la desaparició de la violència. L'educació hauria de ser és una d'elles.

Racons de pensar
 

150.000 milions de dòlars anuals és el guany, estimat per l’ Organització Internacional del Treball, dels empresaris que utilitzen el treball forçós. Això representa un benefici de 34.800 dòlars per la feina forçada de cada persona i any. Dos terços d’aquests diners provenen de l’explotació sexual, la resta provindria del treball domèstic, de l’agricultura i d’altres activitats. Les persones que poden caure en l’esclavatge amb més probabilitat són les que no han tingut ocasió de formar-se i obtenir una qualificació laboral i les que viuen en situació de pobresa. No tenir educació o ser analfabet són factors decisius en la probabilitat de tenir un treball forçós.

El 55% de les persones que són avui treballadores forçoses són dones o nens i nenes. L’esclavatge està prohibit per la Declaració Universal dels Drets Humans, però manté la seva supervivència sota diferents formes, tal com difon la campanya Global March Against Child Labour impulsada pel premi Nobel de la Pau 2014 Kailash Satyarthi. Calculen que almenys 2 milions de nens i nenes són objecte de tràfic anualment per al treball infantil i l’explotació sexual.

Uncía (Bolivia) / CC-by viajeabolivia (Flickr)

Uncía (Bolivia) / CC-by viajeabolivia (Flickr)

Satyarthi rebrà aquest guardó juntament amb Malala Yousafzai. El motiu: la seva tasca de lluita pel dret a l’educació de tots els infants i contra el treball esclau dels infants. El Comitè Nobel ha volgut destacar que als països pobres del món el 60% de la població actual té menys de 25 anys d’edat i que és un requisit previ per al desenvolupament global pacífic que es respectin els drets d’infants i joves. En les zones de conflicte, particularment, la violació drets de nens i nenes condueix a la continuació de la violència de generació en generació. No convindria oblidar mai que la pau no és només l’absència de guerra. Per tal que hi hagi pau necessitem una societat que garanteixi moltes coses més que la desaparició de la violència. L’educació hauria de ser és una d’elles. Si aquest any el Comitè Nobel s’ha fixat en aquestes dues persones i els projectes que contribueixen a impulsar és perquè l’educació és clau per tal de poder assolir la pau.

S’estima que al voltant d’uns 126 milions d’infants en edat de primària o de secundària inicial no estan escolaritzats, la majoria són noies. Dels infants no escolaritzats de primària, el 49% es tem que mai vagin a l’escola (la resta han estat escolaritzats durant algun curs i després no han continuat).L’exclusió d’aquests infants de l’educació és només un àmbit més d’exclusió: generalment es tracta d’infants en entorns de marginalitat, amb discapacitats, en territoris en conflicte, orfes, obligats a treballar… Aquesta acumulació de factors d’exclusió es dona en moltes zones del planeta. Es calcula que a l’Àfrica, s’assolirà la universalització de l’escola primària per als nens rics al 2021; mentre que per les noies pobres caldrà esperar al 2086.

Coincidint amb la designació del premi Nobel de la Pau, Evo Morales va ser reelegit president de Bolivia per a un tercer mandat. Ha sigut una victòria electoral àmplia que es fonamentaria, fins i tot amb reconeixement de sectors crítics, en el creixement econòmic del país que aniria de la mà de polítiques de redistribució. Uns mesos abans de les eleccions, arribava la informació de que Bolivia és l’únic país del món que ha legalitzat el treball infantil. Es regulava aquesta possibilita com excepció en una codi que busca perseguir l’explotació infantil ¿Això és bo? Els arguments en contra els tenim força presents, especialment en una societat com la nostra. Els arguments a favor tenen a veure amb la situació econòmica del país que tot i millorar considerablement encara sembla necessitar un determinat grau de treball infantil. Un altre argument té a veure amb la cultura del país i la participació dels infants des de petits a les tasques agrícoles en les zones rurals. No és un debat fàcil. Convé tenir present els avenços educatius que ha fet el país en els darrers anys fins ser reconegut per la UNESCO com a lliure d’analfabetisme. També cal valorar que una llei que prohibeixi el treball infantil no és suficient per tal que desaparegui. Alguns exemples mostren com no només no desapareix, sinó que empitjoren les condicions per la clandestinitat.

Tot i que no tenim dubtes sobre com posicionar-nos davant de determinades realitats sagnants del nostre món, sembla imprescindible posar tant d’esforç en la recerca de solucions com en la denuncia d’allò que no podem acceptar.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*