Aprendre a perdre la por i viure amb els ulls oberts

La necessitat d’estar a prop dels joves i d’acompanyar-los en el seu procés d’aprenentatge queda ben plantejada a Vivir es fácil con los ojos cerrados

Racons de pensar
 

“La gente aprende cuando quiere, cuando encuentra una motivación que sale de ellos, no del profesor ni del programa de estudios…” Així s’expressa el personatge d’Antonio, interpretat per Javier Cámara, a la pel·lícula Vivir es fácil con los ojos cerrados (Universal 2014) de David Trueba. Ho diu pensant en la feina que té com a professor, en allò que ha d’aconseguir dels nois i noies a qui dona classe. També, pensant, en com veu que es comporten. Com aconseguir doncs que aquesta motivació hi sigui? Què hi pot aportar el professor?

Molts de nosaltres hem estudiat l’anglès a partir de cançons. Un exercici de “fill-in the gaps” a partir de l’escolta d’una cançó no sembla avui una pràctica pedagògica inusual en els instituts del país. Però segurament, a la Cartagena del 1966 sí que consistia en una novetat. I especialment si es tractava d’ensenyar a partir de cançons dels Beatles i la llibertat que podien representar. Juan Carrión, la persona que inspira l’Antonio creat per Trueba a la pel·lícula, era professor d’anglès a l’escola i a la seva acadèmia, on ensenyava així. De fet, no només utilitzava les cançons, sinó també notícies de la BBC o cinema del moment. L’important és apel·lar a la motivació dels estudiants per a facilitar l’aprenentatge. Cal tenir sensibilitat, situar-se a prop de les persones joves, interessar-se per allò que els preocupa. 

La necessitat d’estar a prop dels joves i d’acompanyar-los en el seu procés d’aprenentatge queda ben plantejada a  Vivir es fácil con los ojos cerrados. La pel·lícula s’inspira en el viatge que Juan Carrión va fer fins a Almería per conèixer John Lennon, quan aquest hi estava rodant una pel·lícula l’any 1966. Carrión va explicar a Lennon la dificultat per a transcriure les lletres de les cançons i Lennon el va ajudar a completar-les. Després d’aquella trobada, els àlbums dels Beatles les incorporarien. El proper en apareixer seria el Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band i després arribaria Magical Mystery Tour, on es podria escoltar “Strawberry Fields Forever”, cançó escrita per Lennon durant la seva estada a Almería i un vers de la qual dona títol al film.

Però això potser no és el més important del que passarà en aquest viatge que ens explica Trueba.  Com ell mateix ens explica en el quadern de rodatge publicat per Malpaso (Barcelona 2014) , una lectura molt recomanable: “Nada me puede gustar menos que un biopic; sí me encanta, en cambio, retratar los momentos históricos a travé de personajes anónimos, discretos, minúsculos.” A la pel·lícula segurament l’aprenentatge al que es dona més importància és al de perdre la por. L’Antonio sap que a l’Espanya franquista de 1966 es viu amb molta por i les persones joves que estan creixent cal que ho facin perdent el temor a enfrentar-se amb un estat que impedeix la seva llibertat, que les vol sense iniciativa, depenents, subordinades, reproductores de l’ordre social existent. Una societat que difícilment accepta l’impuls vital que es separa del camí marcat, unes famílies que poden acabar sent les repressores dels seus fills i filles, només per la tradició, per no qüestionar allò establert. Aquesta és la realitat que viuen i que no volen acceptar la Belén i el Juanjo.

1966 és un any en el que coses importants van començar a canviar en aquest país. Per exemple, altres joves a la universitat ja no deixarien de qüestionar pilars que semblaven inqüestionables. Pilars que semblava que no podien caure, però aquestes persones joves sabien que el que no podia ser era que existissin… Hi havia persones, com l’Antonio, la Belén, el Juanjo,  que feien canviar el país  i la dictadura perdia els seus fonaments.

Viure és fàcil amb els ulls tancats, així ho diu la cançó. Per això és important, molt important, l’educació que ens permet obrir els ulls i perdre la por a viure amb els ulls oberts. Ho era el 1966 i ho continua sent avui.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*