Llibres que ens poden canviar la vida i que mostren com pot canviar el món

No sempre tenim la fortuna d’ensopegar amb llibres que ens poden canviar la vida. Potser aquests no ho són, potser sí. No deixem mai d’estar disposats a trobar-los i a canviar si cal.

Racons de pensar
 

Hi ha llibres que ens poden canviar la vida i llibres que ens expliquen com han canviat vides, com pot canviar el món. Poden ser els mateixos, dependrà en bona mesura de qui els llegeix. Són llibres que potser deixaran petjada quan som joves, però també ens haurien de poder canviar quan suposadament hi ha qui pensa que ja no canviem. Cadascú tindrà la seva opinió, aquí teniu algunes novetats dels darrers mesos que potser convé tenir presents si us han passat per alt. Llibres que potser ens poden canviar la vida.

SLL12_Coberta-680x1024 Erri De Luca ens diu a La paraula contraria, que Homenatge a Catalunya d’Orwell, el va canviar. La voluntat de De Luca en escriure aquesta nova obra, petita en pàgines però gran en contingut, és que també pugui canviar a algú. Erri De Luca està en un procés judicial acusat d’instigar al sabotejament de les obres d’una línia de tren d’alta velocitat que vol unir Lió amb Torí al seu pas per la Vall de Susa. Hi ha un moviment contrari a aquestes obres, ell senyala diversos dels motius per parar-les i reconsiderar-les. Potser el més important, l’existència d’amiant i d’altres materials tòxics a les muntanyes a travessar. Materials que poden acabar amb la nostra vida si hi entrem en contacte. Com a escriptor, De Luca, considera que té el deure de parlar, no es tracta només d’un dret: “Si no ho fera, si callara per conveniència, pensant només en mi, les paraules se’m farien agres a la boca. El meu vocabulari d’escriptor emmalaltiria de reticència, de censura.” La seva condició d’escriptor, de persona amb capacitat i oportunitat per utilitzar la paraula el situa en una posició que ha d’aprofitar: “A banda de comunicar, aquesta és la raó social d’un escriptor: ser el portaveu d’aquell a qui no escolten.”. Un petit gran llibre per conèixer el conflicte del TAV a la Vall de Susa, el procés judicial que viu Erri de Luca i, potser el més important, per veure com pot ser de fràgil i atacada la llibertat de pensament i expressió. L’edició catalana que ha publicat Sembra, aquesta nova llavor que han compartit, incorpora un pròleg de David Fernàndez, un poeta lluitador infatigable com Erri de Luca, on comparteix un posicionament: “Discrepar, dissentir, criticar, cridar, dir… no pot ser mai il·legal”. I ens recorda una constant històrica que no convindria oblidar: La llibertat d’expressió és “nascuda a batzegades i amb fòrceps per etzibar el que el poder mai no vol sentir”.

Sally Heatcote: sufragistaNo hauríem d’oblidar la feina feta per les anomenades sufragistes pels drets de les dones entre el segle XIX i les primeres dècades del XX. Sally Heathcote Sufragista, de Mary M. Talbot, Kate Charlesworth i Bryan Talbot i publicada per La cúpula, ens les fa present en un còmic o novel·la gràfica que tot i la seva dimensió molt probablement se’ns farà massa curt. En demanarem més. La Sally és una noia humil que formant part del moviment feminista protagonitzarà i viurà, i nosaltres amb ella, alguns dels moments més rellevants de la història de la lluita pel reconeixement de les dones i el dret a vot al Regne Unit. Ens trobem en una societat masclista que exclou les dones, que les maltracta. També hi ha diferències socials, pel seu origen i la classe a la que pertanyen, però la història es centrarà en la mobilització feminista pels dret a vot. I serà seguint aquest camí que veurem el menyspreu que rebran, les diferents maneres d’organitzar-se i d’actuar, com són agredides per la policia i com s’hi enfronten, els empresonaments, els maltractaments, el pas de mètodes pacífics a accions violentes amb artefactes explosius contra propietats, les negociacions…No estem davant d’un llibre d’història, però trobarem molts elements que ens poden acompanyar a entrar-hi si ho volem fer. Aquesta és una part de la nostra història que coneixem poc, però fonamental per tenir consciència de tot el que ha calgut lluitar per tal de no viure avui allò que si van patir les nostres àvies o besàvies. Queda camí per recórrer, algunes de les reivindicacions que ja es plantejaven en el canvi de segle, del XIX al XX, no s’han assolit. Han sorgit des d’aleshores altres reivindicacions. Elles van iniciar un trajecte que ha pres diferents camins i que convindria seguir fent.

el viaje de shackleton Pels mateixos anys dels inicis del segle XX una aventura diferent a les sufragistes, però que també canvia vides en l’àmbit personal i col·lectiu. Temps d’expedicions per explorar el món. L’editorial Impedimenta ha editat una joia il·lustrada que ens explica l’expedició capitanejada per Ernest Shackleton que tenia com a objectiu creuar l’Antàrtida, El viaje de Shackleton. William Grill ens presenta cadascuna de les persones que es van embarcar a l’Endurance i van salpar el 8 d’agost de 1914, també el vaixell, l’equipament i els subministres, el recorregut fet, com van quedar atrapats en el gel i tot allò que vam haver de fer a partir d’aquell moment fins poder tornar a casa. L’aventura deixa de ser creuar un continent no explorat per aconseguir sobreviure en unes condicions que no semblen que ho puguin permetre. Unes paraules de Shackleton poden servir per ajudar a definir la seva vida i la de de totes aquelles amb qui va compartir exploracions: “Creo que está en nuestra naturaleza el deseo de explorar, de adentrarnos en lo desconocido. La única derrota verdadera sería la de no salir a explorar jamás”. Es difícil entendre la vida sense exploració. Comencem a explorar des del mateix moment d’arribar aquest món. Si a un nadó acabat de néixer li posem una mà sobre els ulls per tal que no li molesti la llum, veurem com ja els vol obrir. Les exploracionspoden ser molt diferents. Ens poden portar a intentar creuar l’Antàrtida o a conèixer aquells veïns que potser no són exactament com nosaltres. Intentem no deixar mai d’explorar i que sempre sapiguem quin és l’objectiu important a assolir.

Lindbergh. L’agosarada història d’un ratolí voladorAcabem aquest recull amb el protagonista més petit de tamany, un ratolí que vivia a Hamburg. Un ratolí lector a qui li agradava anar a les biblioteques de les persones i llegir els llibre, de Leonardo per exemple. Un ratolí que va descobrir el que podien fer les rateres i va decidir marxar cap a terres menys hostils quan va veure que desapareixia la seva gent. Aconseguir-ho no semblava al seu abast, no ho podia fer en vaixell, ni en tren… Però els ratolins voladors el van inspirar i va començar a construir l’artefacte que el permetés volar fins a Amèrica on hi tenia amics. No va resultar fàcil, com aconseguir fer una maquina voladora. Inventar, crear, explorar no ho és. Canviar la teva vida i la teva societat tampoc. Però, el ratolí, finalment… Una primera obra de Torben Kuhlman que ha traduït al català i al castellà Editorial Joventut. Lindbergh. L’agosarada història d’un ratolí volador. Un llibre per perdre’s en les seves il·lustracions. Moltes d’elles a doble pàgina, algunes són petits detalls. Totes elles ens fan entrar a la història, compartir l’aventura del petit ratolí, les seves creacions, les seves pors, les seves esperances.

L’editorial indica aquest darrer llibre a partir de 8 anys. En cap moment hem parlat de les edats recomanades de cap dels anteriors. Imaginem que queda clara la complexitat que pot tenir pels petits de casa cadascun dels llibres. Però no necessàriament els han de llegir sols, ni fer-ho ara. Hi ha llibres que està bé que ens serveixin per explicar-los a qui no els pot llegir o que els tinguem localitzats per quan ens puguin fer falta. No sempre tenim la fortuna d’ensopegar amb llibres que ens poden canviar la vida. Potser aquests no ho són, potser sí. No deixem mai d’estar disposats a trobar-los i a canviar si cal.