Els clicks de Playmobil i les mirades imaginatives al món

Playmobil, fa poc mesos, va rebre la petició de la campanya “Toy like me” que els demanava fer joguines amb personatges amb diversitat funcional i així ajudar a generacions de nens, créixer amb una actitud positiva a la diferència humana.

Racons de pensar
 

Una de les darreres tendències de futur en l’educació és la gamificació. Es tracta d’aplicar la lògica i la mecànica dels jocs per a diferents aprenentatges. Això es fa pensant en que pot ajudar-nos a resoldre problemes complexes, mantenint una motivació elevada. Per exemple, quan juguem a videojocs, estem molt concentrats, hi ha un repte clar a superar i això genera una motivació, el desenvolupament de determinades habilitats i capacitats… Començàvem aquest curs parlant de la importància del joc per a l’aprenentatge i per adquirir competències capacitats fonamentals, com ara la creativitat, la capacitat de fer-se preguntes noves, l’adaptabilitat… Quan es parla de gamificació, es pensa principalment en els videojocs, però què poden aportar altres tipus de jocs?

Toylikeme

Aquest 3 de juny ha mort Horst Brandstätter, propietari de Playmobil, la empresa dels populars clicks. Ell va heretar una empresa que produïa guardioles, telèfons i altres objectes amb fulla de metall, però va veure que era una industria i una tecnologia amb poc futur i va començar a treballar amb el plàstic. El seu primer èxit empresarial el va tenir amb el hula hoop. Amb la crisi del petroli, va demanar a Hans Beck que dissenyés un joc que es produís amb el mínim de plàstic possible i que permetés una extensió del joc molt àmplia. Al 1974, es presentà un nadiu americà, un cavaller i un treballador de la construcció de Playmobil a la fira de la joguina de Nüremberg. Al 1976 es feren les primeres figures femenines. La innovació ha estat constant a Playmobil, Brandstätter no suportava la frase ‘nosaltres sempre ho hem fet així’.

Segurament, el principal factor d’èxit dels clicks és, en paraules de Hans Beck, que “Playmobil és una joguina que no imposa uns patrons específics de joc, sinó que estimula la imaginació dels infants”. Beck va aconseguir entendre com juguen els nens; l’important no és la joguina, sinó les històries que es poden inventar. Quantes vegades hem vist a un infant gaudir jugant amb un pal, una pinya o una capsa de cartró? Aquesta és la lògica que es busca, facilitar un objecte que permeti inventar aventures. No volia ser un joc que limités, que determinés.

Diferents generacions han jugat amb clicks i ho continuen fent. La seva mercantilització ho ha permès. Però avui la mateixa tendència a la mercantilització pot posar en risc l’objectiu educatiu dels clicks dissenyat pel seu creador. Degut al valor educatiu de les joguines, no estan exemptes de polèmiques ja que reflexen una manera de veure el món. Especialment en qüestions de gènere, els fabricants de joguines sempre estan en el punt de mira. Playmobil, com altres cases comercials, busquen la segmentació del mercat i fan cada cop més productes que busquen un públic particular. Per exemple, tant Playmobil com LEGO estan comercialitzant joguines dirigides a nenes amb alguns estereotips: caixa rosa, personatges preocupades pel seu físic, fent tasques domèstiques… Hi ha hagut diferents accions de protesta contra aquestes joguines.

Playmobil, fa poc mesos, va rebre la petició de la campanya “Toy like me”  que els demanava fer joguines amb personatges amb diversitat funcional i així ajudar a generacions de nens, créixer amb una actitud positiva a la diferència humana. Els recordaven que hi ha 770.000 nens amb diversitat funcional al Regne Unit i més de 150 milions a tot el món. I llavors, preguntaven: “On són els seus mags en cadires de rodes, fades cegues, genis amb audiòfons i princeses amb caminadors?” L’empresa ja ha respost afirmativament.

Ara que comencen les vacances, segurament tindrem més temps per a jugar. Aprendrem molt. Però els jocs no són necessàriament innocents, convé pensar sempre en els models que reproduïm