Atrevir-se a pensar amb el propi cap: filosofia, televisió, Merlí…

En Merlí, el professor de filosofia d’aquesta sèrie, sembla voler que els nois i noies amb qui comparteix classe pensin per ells mateixos, pensin críticament... Això és fonamental. Però això no hauria de ser propi només de la filosofia.

Racons de pensar
 

Imatge de la sèrie 'Merlí', de TV3

Imatge de la sèrie ‘Merlí’, de TV3

Pensar amb el propi cap, atrevir-se a pensar, pensar qüestionant tot allò que ens envolta… Avui s’estrena una sèrie, Merlí, que ha decidit que la filosofia sigui un protagonista en un canal de televisió i en un horari amb voluntat d’audiència majoritària. És una raresa i hi assistim amb expectació. Experiències anteriors de portar la filosofia a la televisió no han gaudit d’aquest atreviment per part dels programadors. Podem pensar –sense marxar del mateix canal– en Amb Filosofia o Filosofia per ser feliços. Es tracta de projectes força diferents entre ells i que convé mirar amb altres ulls. Però l’estrena d’avui és especialment atractiva per aquesta voluntat de ser compartida per una àmplia comunitat d‘espectadors i per estar especialment adreçada a les persones joves.

I per què ha de ser important que una sèrie d’aquestes característiques aparegui la filosofia? Per què és important la filosofia? Què és això de la filosofia? Potser no és el moment de respondre ara aquesta darrera pregunta, però sí de no oblidar-la i anar-hi  ruminant. En Merlí, el professor de filosofia d’aquesta sèrie, sembla voler que els nois i noies amb qui comparteix classe pensin per ells mateixos, pensin críticament… Això és fonamental. Però això no hauria de ser propi només de la filosofia. L’amor a la filosofia potser ens fa pensar que aquesta és una disciplina especialment idònia per aconseguir-ho. Però aquest hauria de ser un objectiu de l’educació i la formació en el seu conjunt. Què serà de nosaltres si no som capaços de pensar amb el nostre propi cap?

La filosofia s’entén en moltes ocasions com la història del pensament elaborat per les persones que anomenem filòsofs i filòsofes. Persones que en massa ocasions són homes, com si les dones no haguessin pensat. Aquest plantejament històric té característiques molt positives que malauradament s’estan perdent en els plans d’estudis dels nostres instituts i universitat, on aquestes assignatures veuen reduïdes la seva presència. El recorregut per la història del pensament, per alguns episodis, pot permetre apropar-se a realitats que no formen part del nostre món i que en ajudaran a veure altres maneres de pensar i fer diferents de les dominants avui. Ens pot permetre veure com al llarg de la història hi ha idees que han anat canviant. Per exemple, ja que parlàvem de les poques filòsofes que apareixen als temaris, veure com ha canviat la idea sobre la dóna, el seu reconeixement, els seus drets. O sobre les classes populars, o sobre la llibertat… El llistat seria llarg. Ni avui, ni al llarg de la història, pensem o hem pensat tothom el mateix. Coses que van semblar impossibles al cap dels anys ho van ser. Coses que avui ens diuen que són impossibles…

Programa 'Amb filosofia', del Canal 33

Programa ‘Amb filosofia’, de TV3

La filosofia també s’entén en moltes ocasions com un àmbit de coneixement diferenciat de la resta de sabers. Potser, vist per moltes persones, com especialment difícil, poc clar. Un territori on hi ha persones que es fan preguntes complicades i abstractes. On preguntar-se pel sentit de la vida, per què és el ser i d’altres paraules que coneixem poc i sonen estranyes. En l’àmbit acadèmic de la filosofia hi ha hagut debats interessants sobre què és la filosofia i què ha de ser. Hi ha qui ha defensat la via del saber específic, diferenciat. Hi ha qui ha proposat una filosofia estretament connectada amb les altres disciplines amb les que conviu. La filosofia com un pensar, diríem, no propi de cap gremi. Un pensar compartit, que tothom ha de practicar perquè tothom té la capacitat. Aquesta perspectiva pot lligar molt bé amb el Merlí que hem començat a conèixer. Algú preocupat per tal que pensem amb el nostre propi cap, que pensem per nosaltres mateixos, que pensem críticament tot allò que ens envolta. Per fer-ho ens ajudarà conèixer allò que altres han pensat i fet abans, la filosofia amb perspectiva històrica de la que parlàvem, però no n’hi haurà prou. Més enllà del que sapiguem sobre altres persones, per molt importants que ens diguin que són. Allò important és el que fem nosaltres, es tracta de que ho fem nosaltres. Atrevim-nos a pensar amb el nostre cap, buscant la informació rigorosa i els arguments sòlids que necessitem per fer-ho, qüestionant allò que pensàvem que pot ser mai posaríem en dubte, sortint dels nostres espais de seguretat, deixant de fer cas a qui sempre hem seguit, obrint-nos al diàleg amb altres posicions que potser no considerem pròpies…

Aquest blog va néixer ara fa dos cursos pensant, entre d’altres coses, que no deixem mai d’aprendre, tenim la necessitat de fer-ho, i és imprescindible poder-ho fer pensant amb el nostre propi cap i de forma rigorosa. Malauradament, però, tenim la impressió que això avui no és fàcil, hi ha massa impediments que ho dificulten. Saludem l’arribada de Merlí i esperem que ens ajudi a pensar que ens fa falta.