L’economia social pot resoldre els problemes del nostre món?

Quin paper tenen les empreses socials en resoldre els problemes del món? Són una solució de la manca de feina, un negoci o un negoci que contribueix a la transformació social i econòmica

Racons de pensar
 
Muhammad Yunus / CC by Wikipedia.org

Muhammad Yunus / CC by-SA University of Salford Press Office (Wikimedia Commons)

“Nosaltres hem treballat molt… però el sistema que ha creat tots aquests problemes roman intacte!”. Així s’expressava el creador del Grameen Bank, premi Nobel de la Pau i economista, Muhammad Yunus el passat 26 de gener a la presentació del projecte Barcelona Social Business City, una aliança entre diverses institucions catalanes amb l’apadrinament del Yunus Centre. Aquest acte no es va poder escapar de la disjuntiva entre si són suficients les accions per a lluitar contra les desigualtats que aquest actors estan desenvolupant o si és necessari un canvi de sistema polític i econòmic, una ruptura. Yunus ho va fer explícit, no havia anat tan lluny en ocasions prèvies, però no va ser una veu aïllada.

Qui ens ensenya l’economia social?

Laia Orozco, estudiant de grau i Mònica Cañas, estudiant de formació professional, van destacar l’absència de les temàtiques socials als seus estudis dedicats a l’economia i l’empresa. Mònica Cañas va afirmar: “Quan estudies, t’expliquen que és una SL (societat limitada), una SA (societat anònima), potser què és una cooperativa… però ningú parla de “l’empresa social”. La naturalesa de l’empresa social va més enllà de la forma jurídica i és un fet que generalment les temàtiques socials o els projectes alternatius són absents dels estudis d’economia. Cal abordar decididament l’estudi de l’economia a l’ensenyament obligatori i post-obligatori.

Ricard Fernández, gerent de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, en la seva intervenció reivindicà el premi Nobel d’economia per a Muhammad Yunus, recordem que té el de la Pau, afirmant que aquest premi es dóna a economistes que analitzen “solucions matemàtiques a la teoria de l’equilibri general” i que alguna vegada s’hauria de donar a algú que “estudia les desigualtats de la teoria dels desequilibris”. La teoria de l’equilibri general analitza què es produeix, com es produeix i com es distribueixen els béns i serveis quan totes les llars, empreses i mercats de l’economia interactuen simultàniament. Aquesta teoria funciona a partir de supòsits, com el suposat comportament “racional” dels éssers humans que fa que preguin unes decisions i no unes altres, que convindria revisar. D’acord amb aquests supòsits, per exemple, ens hauríem de moure per criteris de benefici particular i no de solidaritat col·lectiva.

Yunus va afirmar que l’objectiu del sistema educatiu hauria de ser “descobrir-te a tu mateix, descobrir com de gran ets” i en comptes d’això, anul·la la creativitat, la capacitat emprenedora i d’innovació. Va ser molt concret en afirmar que en el nostre sistema formatiu s’ensenya que fer diners equival a felicitat i no que resoldre problemes socials fa la “superfelicitat”. Cal contemplar perspectives diferents en l’estudi de l’economia (i en l’educació en general) que no sembla anar deslligat d’un canvi en la realitat econòmica i social. Set universitats catalanes s’han unit per a crear conjuntament un Yunus Social Business Centre a Barcelona, es concretaria per ara un grup de treball intrauniversitari per generar coneixement entorn l’empresa social, recolzar l’emprenedoria social i avaluar les accions que es desenvolupin en el marc del projecte Social Business City Barcelona. Caldrà seguir quins fruits pot donar.

Què han d’aportar les empreses socials?

Les reflexions anteriors, en aquest escenari, ens porten a preguntar-nos: Quin paper tenen les empreses socials en aquest canvi? Són una eina per resoldre el problema de la manca de feina o també un negoci que contribueixi a la transformació social i econòmica? Determinats col·lectius tenen dificultats greus d’inserció laboral o directament no es poden inserir al mercat laboral tradicional si no és en entorns de treball protegits i en això les empreses socials tenen una contribució fonamental. Però cal que vagin més enllà? Una empresa social pot repetir els patrons de comerç que ens han portat a la situació actual? La definició d’empresa social com a empresa “sense afany de dividend”, com exposava Jaume Oller (de Tandem Social) ja és una contribució. Aquest plantejament d’entrada pot fer que la concentració de recursos en poques mans sigui menor i augmenti la distribució. Si els beneficis de l’empresa es reparteixen en el propi projecte i les escales salarials no són molt amples, probablement generem un model empresarial poc impulsor de la desigualtat.

Més enllà del funcionament de la pròpia empresa, quina responsabilitat té? Dos dels projectes que es van presentar a l’acte “Social Forest i KOIKI”, a més de donar feina a col·lectius vulnerabilitzats i de no tenir afany de lucre, es definien obertament com empreses que lluitaven per objectius de sostenibilitat mediambiental. La seva pròpia activitat mercantil generava estalvi energètic. Per tant, trobem en algunes empreses socials un triple objectiu: la generació d’ocupació, la contribució a un model empresarial que no crea desigualtats i un tipus de negoci que té efectes socials beneficiosos. No totes les empreses socials tenen els tres elements, moltes d’elles només tenen els dos primers (que són els que es consideren indispensables).
Redissenyar el sistema

Muhammad Yunus ens va sorprendre amb un discurs sobre la necessitat de transformació radical del sistema econòmic. Yunus va afirmar que els objectius que ens marquen el camí per aconseguir un desenvolupament sostenible són com una compilació de tot el que hem fet malament i ara cal arreglar. I concloïa: “Nosaltres hem treballat molt… Però el sistema que ha creat tots els problemes queda intacte. Primer s’ha de desfer el sistema, redissenyar el sistema”. A l’inici de la seva conferència constatava que coneixem les dades de la desigualtat econòmica a nivell mundial i sabem com aquestes desigualtats creixen, generen exclusió i pobresa, però continuem amb la nostra vida. Res canvia substancialment.

Yunus va cridar a una mobilització social com la que fa dècades que estem vivint a nivell mundial per fer front als perills mediambientals que vivim: “Hem de generar entusiasme en la gent per a aturar el creixement de la desigualtat”. La trajectòria de Yunus en l’àmbit internacional ha estat molt vinculada a institucions i governants que es fa difícil imaginar demanant un canvi de sistema. El Yunus de 2016 sembla haver decidit transitar cap a un escenari en el que s’incorpori la mobilització social i perspectives crítiques amb el sistema que busquen un canvi d’arrel més enllà de pràctiques assistencials també necessàries. “No som banquers, ni inversors. Som solucionadors de problemes”. Si les empreses socials ens han d’ajudar a transformar el sistema econòmic, potser hem de començar a ser més ambiciosos i anar més enllà d’acord amb aquesta declaració d’intencions de Yunus. Dit d’una altra manera, amb el sentit de l’humor de Cristobal Colón, impulsor de La Fageda: “No he vist cap taüt en el que posin butxaques (…) La felicitat no es acumular sinó anar-se’n a dormir tranquil i passar el mínim de vergonya quan morim”.