Contra els oblits que ens fan culpables: les víctimes de l’Holocaust i Montserrat Roig

Montserrat Roig (1946-1991) va ser una de les primeres persones en voler recollir i fer present la memòria i la història de l’Holocaust. Els catalans als camps nazis, la seva monumental obra per l’extensió i per la seva capacitat de ser un monument que recorda a les persones que el van patir, es publicaria l’any 1977

Racons de pensar
 

Memorial de l’Holocaust de Berlin / CC by-sa Klaus Brandstetter (Wikimedia Commons)

“L’oblit és culpable”. Montserrat roig va pensar i escriure sobre l’oblit de la història que ens fa culpables. Podem ser culpables, responsables, d’allò no viscut? Si no ho hem protagonitzat, si no hi érem, com poder tenir-hi responsabilitats? Per Roig podem ser culpables no només de l’oblit d’allò viscut, també de l’oblit d’allò no viscut. Tenim la responsabilitat de recordar, fer present, allò no viscut. Tenim una responsabilitat amb el passat en el present i en el futur. Les persones que no van participar en l’Holocaust no poden ser responsabilitats de l’execució d’aquells actes, però, al seu parer, seran responsables si no volen conèixer que va passar.

L’any 2005 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar una resolució que refusa tota negació, parcial o total  de l’Holocaust com a fet històric. La resolució també estableix el 27 de gener, data d’alliberament de camps d’extermini nazis, com a Dia Internacional de Commemoració Anual en memòria de les víctimes de l’Holocaust i insta als estats membres a que elaborin programes educatius que formin a les generacions futures en les ensenyaces de l’Holocaust amb l’objectiu de prevenir actes de genocidi en el futur.

Montserrat Roig (1946-1991) va ser una de les primeres persones en voler recollir i fer present la memòria i la història de l’Holocaust. Els catalans als camps nazis, la seva monumental obra per l’extensió i per la seva capacitat de ser un monument que recorda a les persones que el van patir, es publicaria l’any 1977. Però és molt més que un llibre per recordar. És un llibre per conèixer una part de la nostra història en la nostra doble condició de catalans i membres de l’espècie humana. És un llibre elaborat durant uns anys, quan ja feia gairebé 30 anys del final de la guerra i de l’alliberament dels camps d’extermini, en què moltes persones a diferents països, el nostre inclòs, negaven l’Holocaust, negaven les seves responsabilitats, o feien possible l’oblit.

Convindria recomanar la lectura d’Els catalans als camps nazis, que encara avui ens explica molta història que no coneixem. I convindria no perdre de vista La lluita contra l’oblit. Un recull de materials, principalment articles, publicat per l’Amical de Mauthausen i altres camps de concentració l’any 2001. Allà trobarem les intervencions de Roig entre 1972 i 1991, la majoria escrites a la dècada dels setanta en publicacions d’àmbit català o espanyol, en contra d’aquesta manipulació de la història i de l’oblit. Podem pensar que la lluita contra la manipulació de la història segurament s’ha guanyat. Avui és residual el negacionisme de l’Holocaust. Però una altra cosa serà l’oblit, la manca de coneixement d’aquells fets a l’actualitat.

Montserrat Roig / Pilar Aymerich

Què fer per evitar l’oblit? Què fer per difondre el seu coneixement? Montserrat Roig ho tenia prou clar: “Hay que contar con las escuelas, con los medios de comunicación. Hay que contar con la televisión. Y no solo con programes minoritarios. Hay que ver a los deportados, a nuestros deportados, hablar en la televisión. Hay que volver a vivir lo que fue el nazismo para enterrarlo definitivamente. Vivirlo con la memoria, con las palabras. Para que sepamos que no es un fenómeno histórico superado. Que las cámaras de gas, el universo concentracionario nazi, no son fruto de una mente obscenamente loca, sino de una planificación largamente calculada. Hay que saber hasta qué punto fue cómplice el capital alemán.” Així ho plantejava en un article a Destino el març de 1979.

Aquest plantejament continua sent vigent i necessari avui. Roig feia un reflexió que potser no tenim prou present, en el cas de l’Holocaust i en d’altres. Deia, la memòria no es pot limitar a les persones deportades. La memòria no podem limitar-la a les persones que van patir aquells fets. La lluita contra l’oblit ha de tenir molt present a les persones protagonistes del dolor que van generar aquests fets històrics. Però tampoc podem oblidar que hem de treballar amb les persones que no ho van viure, amb les persones que vindran i no tindran ocasió de tractar amb qui va viure la història. Cal pensar en com generar coneixement pel present i el futur que ens permeti evitar l’oblit. Cal pensar com fer-ho més enllà d’actes d’homenatge necessaris. Cal pensar en projectes no efímers de llarg recorregut.

Potser algú pensarà i perquè no passar pàgina, oblidar i pensar només en el que ha de venir. Així s’ha construït, principalment, la nostra societat. Pensem per exemple, que mig milió de republicans espanyols es van exiliar a França al final de la Guerra Civil. Amb la invasió nazi, uns 10.000 van ser deportats a camps de concentració i van haver de patir treballs forçats, humiliacions, tortures, fam i mort. Quina presència han tingut a la nostra societat? John Berger, que va marxar fa pocs dies però sempre hi serà, potser ens diria que si parlem de la II Guerra Mundial no oblidem  els actes terroristes que són el llançament de les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki quan el Japó ja estava disposat a negociar i a punt d’admetre la derrota. Avui les tortures i els assassinats comesos durant el franquisme resten impunes en una societat que es vol democràtica.

Per Roig hi havia diferents motius per lluitar contra l’oblit. Un de fonamental és que el feixisme que va fer possible l’Holocaust ella el continuava veient a la societat del seu temps. El feixisme estava a la casa i al carrer, convertit en sexisme, racisme, classisme…  Continua sent així avui? Hem derrotat el feixisme? Ens hi hem enfrontat? Coneixem i expliquem allò que va passar? Són la impunitat i l’oblit els preu a pagar per poder optar l’actual democràcia? O no hi haurà democràcia possible sense triomf contra l’oblit i la impunitat?