Henry David Thoreau: 200 anys d’un mestre de la desobediència

Martin Luther King, Gandhi i molts altres han llegit i après de Thoreau i la seva insistència en la necessària defensa del que és just quan la justícia actua en contra de les persones

Racons de pensar
 

Walden Pond, el lloc on s’emplaça ‘Walden o la vida als boscos’ / cc by-sa United States Library of Congress’s Prints and Photographs division (wikimedia commons)

Aquest dimecres es compleixen 200 anys del naixement, el 12 de juliol de 1817 a Concord (Massachusetts, Estats Units), de Henry David Thoreau.  És un aniversari amb dimensió internacional, que està permetent trobar a les llibreries els seus textos reeditats, més enllà de l’oportunitat de celebrar una xifra rodona. A Thoreau se l’acostuma a conèixer, especialment, per dos episodis de la seva vida: el que el va portar a viure poc més de dos anys al bosc i el que el va portar a passar una nit a la presó per no haver pagat impostos durant 6 anys per no compartir la guerra contra Mèxic que lliuraven els Estats Units ni la pràctica de l’esclavitud al seu país. La vida al bosc i la desobediència davant de l’estat. Els dos episodis són d’una gran transcendència en la seva vida i en la seva obra. Les que segurament són les seves dues obres més conegudes van sorgir d’aquests moments de la seva vida: La desobediència civil (1849) i Walden o la vida als boscos (1854). Però la seva vida i la seva obra estan plenes d’altres aportacions. Convindria anar més enllà dels fets puntuals per arribar a la persona que ha estat mestre o referent per a tanta gent en aquests 200 anys des del seu naixement i el llegat del qual encara continua present.   

Henry David Thoreau

A més de ser conegut com a filòsof, poeta i escriptor, Henry David Thoreau va exercir la professió de mestre. Va ensenyar a l’escola pública de Concord i, segons sembla, va deixar de fer-ho perquè no volia infringir càstigs físics als estudiants. Va marxar de l’escola i en va crear una altra amb el seu germà John per poder desenvolupar el tipus d’ensenyament que considerava més adequat, però la malaltia i posterior mort del seu germà de tuberculosi van contribuir a acabar amb el projecte.Thoreau va deixar llavors l’escola, però va seguir una trajectòria vital que l’ha mantingut com a mestre de moltes persones i en diferents àmbits al llarg del temps. 

Martin Luther King Jr (1929-1968), amb motiu del centenari de la mort de Thoreau, (1817-1862) va escriure: “Cap altra persona ha estat més eloqüent i apassionada en transmetre aquesta idea (de la no-cooperació amb el mal moral) que Henry David Thoreau. Com a resultat dels seus escrits i del seu testimoni personal, som els hereus d’un llegat de protesta creativa. No cal dir que les ensenyances de Thoreau són vives avui; veritablement, estan molt més vives avui que mai abans. Ja sigui expressades en una  plantada en una cafeteria, en un viatge per la llibertat a Mississippi, una protesta pacífica a Albany, Geòrgia, un boicot d’autobusos a Montgomery, Alabama, es tracta d’una extensió de la insistència de Thoreau en què el mal ha de ser resistit, i que cap home moral pot pacientment adaptar-se a la injustícia”. King, en la seva intervenció, recorda diferents accions de resistència i desobediència fetes pel moviment dels drets civils que tindrien una inspiració directa en la defensa de la desobediència i la resistència davant de l’estat defensada per Thoreau des de les seves posicions morals. L’exclusió de la població negra els va portar a organitzar plantades en cafeteries i restaurants que no admetien la població negra o a organitzar els anomenats viatges de la llibertat en companyies d’autobusos de diferents localitats del sud dels Estats Units que impedien la seva utilització per les persones negres. 

En una societat injusta, el lloc de les persones justes és la presó. Aquesta és una idea bàsica de Thoreau, que afirmava: “Sota un govern que empresona algú injustament, el lloc que ha d’ocupar un home just és també la presó. Avui, el lloc apropiat, l’únic lloc que Massachusetts ofereix als seus esperits més lliures i menys submisos, són les seves presons: se’ls empresona i se’ls aparta de l’estat per acció d’aquest, de la mateixa manera que ells havien fet ja pels seus propis principis. Aquí és on l’esclau negre fugitiu, el presoner mexicà en llibertat condicional i l’indi que ve a intercedir pels danys infligits a la seva raça haurien de trobar-los: en aquest lloc separat, però més lliure i honorable, on l’Estat situa als quals no estan amb ell, sinó en contra seva, on l’home lliure pot romandre amb honor”.

La desobediència civil (Editorial Proteus)

Al llarg de la seva vida, Thoreau va mantenir diferents posicions sobre el tipus de resistència o desobediència a seguir. Es movia entre la no acceptació i l’acceptació de la violència. No va voler que causes que considerava justes fossin qüestionades i atacades perquè no havien trobat una altra manera d’actuar. John Brown (1800-1859) va promoure la resistència armada i la insurrecció per acabar amb l’esclavitud. Brown va ser sentenciat a mort i executat. Thoreau el va defensar públicament.

Des de la seva concepció de la llibertat, va entendre que l’ésser humà no pot estar sotmès a una organització estatal i governamental que actua en contra de les necessitats de les persones, contra la seva naturalesa. I davant d’aquests atacs, d’aquestes agressions, d’aquesta voluntat de submissió cal respondre. La llei ha de ser qüestionada, deia: “L’única obligació que tinc dret a assumir és la de fer en cada moment allò que crec just. S’ha dit, i amb raó, que una societat mercantil no té consciència; però una societat formada per homes amb consciència és una societat amb consciència. La llei mai va fer als homes més justos i, a causa del respecte que els infon, encara els ben intencionats es converteixen diàriament en agents de la injustícia“.

Mohandas Gandhi (1869-1948) va explicar que va ser després de la lectura de Thoreau quan associà la idea de la desobediència civil a la mobilització política impulsava. Gandhi la presentava des del concepte sànscrit de Satyagraha, que podríem traduir com “la força de la veritat”, la recerca de la veritat a través de la força interior que condueix a actuar en consciència. I explicava que no havia trobat cap bona traducció a l’anglès. Gandhi es reconeix com un lector que va treure molt profit de Thoreau. També  King i moltes altres persones han llegit i après de Thoreau i la seva insistència en la necessària defensa d’allò just quan la justícia actua en contra de les persones com l’esclau negre, l’indi que ha patit danys, el presoner mexicà… Als textos i en la vida de Thoreau no hi trobarem totes les respostes, però sí preguntes i plantejaments que avui ens continuen ajudant a pensar en el nostre caminar pel bosc o la ciutat.