La sexualitat dels joves és menys “lliure” del que creiem

Considerar que el jovent gaudeix d’una llibertat o, fins i tot, llibertinatge sexual en relació a les generacions predecessores és segurament una intuïció socialment acceptada i compartida. Però si abordem la sexualitat en les experiències quotidianes juvenils potser posem en suspensió la consistència d’aquesta afirmació.

Albert Martín
 
 

rock

Quan es diu que la joventut pateix una situació agreujada de desigualtat dins la societat, s’acostuma a situar principalment en els àmbits de l’explotació laboral, i a vegades també l’exclusió política dels espais de presa de decisions. Però pel que fa a l’àmbit de la sexualitat, segurament seria el primer àmbit que de forma intuïtiva descartaríem a l’hora de descriure la relació de desigualtat dels joves a la societat.

Que les generacions anteriors visquessin una joventut marcada i supervisada pel franquisme i el mandat catòlic dóna peu a considerar al context present com a més lliure i sense censures. Però l’accés lliure a continguts sexuals explícits no significa garantia de llibertat sexual, i ni molt menys d’igualtat sexual. Com en la resta d’àmbits, el mercat mitjançant les grans empreses, l’Estat mitjançant l’educació reglada o el patriarcat mitjançant els models sexuals, de gènere i heteronormatius potenciats des dels mitjans de comunicació, tenen un paper transcendental en la sexualitat del jovent.

Els condicionants socials de la joventut en el sexe

L’actual estructura del mercat de treball ubica a la majoria de joves en una situació de precarietat laboral generalitzada (desregulada, temporal i amb sous baixos). Unes condicions econòmiques que impedeixen i retarden l’accés a un habitatge, a un espai d’intimitat propi. Segons l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012, els joves que viuen a casa dels pares en la franja de 15 anys és gairebé la totalitat, amb 20 anys el 80%, amb 25 el 50% i amb 30 anys el 20%. Aquestes dades mostren les disponibilitats d’espai en les que es troba la joventut en els primers anys d’experimentació sexual.

Però la nit dels caps de setmana, i l’oci nocturn especialment, esdevé l’espai de llibertat juvenil i de sexe per antonomàsia. Un espai lliure d’adults, de la seva supervisió i on el lliure consum d’alcohol i drogues facilita la desinhibició per trencar les barreres de la vergonya i dels complexes per a lligar i tenir relacions sexuals. Però aquesta “llibertat” nocturna amaga efectes secundaris inversament proporcionals a la satisfacció i gaudiment sexual. Sovint és acompanyada per embriaguesa, malestar, cansament i son, amb una persona desconeguda, i sense espai d’intimitat. Doncs a la falta d’un habitatge propi se li suma el tabú sexual entre pares i fills, una situació que impedeix a la gran majoria gaudir de la sexualitat a la seva llar, si no és en absència dels pares. Aquest panorama obliga al jovent a dur a terme les primeres experiències sexuals en espais com el “cotxe”, quan a partir dels 18 anys es pot disposar d’ell, o en espais tan precaris com el carrer, els portals de finques d’habitatge, parcs, platja, lavabos,…

Paral·lelament els programes d’educació sexual desenvolupats des d’instituts i Punts d’informació juvenil no superen l’enfocament basat en el prevenció en el risc, tant a nivell reproductiu com de malalties, ni la orientació indirectament heterosexual. Ni tant sols supera el tabú de l’uròleg en els nois (font de transmissió de malalties sexuals com el papil·loma-VPH), o la incomoditat del mandat d’anar al ginecòleg en noies. En cap moment es dóna una educació sexual basada en l’afectivitat i, ni molt menys, en el coneixement dels plaers del propi cos. Aquest biaix constitueix un dels principals greuges educatius que sumats als tabús sexuals entre pares i fills, condemna al jovent a una educació sexual basada en el tabú, el desconeixement i a l’assaig-error durant molts anys.

La moral sexual judeo-cristiana segueix actualment molt present, penetrant en el jovent. Una moralitat que inculca la vergonya, l’ansietat i el sentiment de culpa en relació al plaer sexual, sobretot en les noies en el coneixement del seu propi cos. Així com estigmatitza les pràctiques sexuals i plaers que no se centren en el coit o, especialment en els nois heterosexuals, en el plaer exclusivament genital. Aquests són tabús que s’implanten entre generacions però també inter-generacionalment. Si les relacions sentimentals o sexo-afectives són les principals inquietuds quotidianes del jovent, són justament de les que menys en parlen de forma honesta i humil. Les pressions socials impedeixen que es comparteixin dubtes i inquietuds amb el propi grup d’amics i amigues per por a ser objecte de burles.

Ara però, el jovent amb les noves tecnologies (mòbils i internet) disposa de més accés a la informació sexual sense el tutelament directe dels adults. Les noves tecnologies han facilitat i avançat l’edat d’experimentació sexual, oferint unes possibilitats que han fet les relacions sexuals “més lliures”, però no per això més igualitàries, o pròpiament lliures. S’ha de tenir en compte que els buits de coneixement entorn a la sexualitat i a les diferents pràctiques sexuals deixats per l’educació formal són ocupats per la informació sexual provinent de la industria pornogràfica. Una indústria pornogràfica regida per uns valors masclistes i heteronormatius, on la dona només és percebuda com objecte sexual, no protagonista, submisa al desig de l’home i on el seu plaer i desig sexual són inexistents.

En el consum d’aquesta industria existeixen diferències de gènere, i comporta unes conseqüències importants en la imposició de relacions patriarcals per part dels nois i per part de les noies s’imposa un fort mandat corporal de bellesa, de model de cossos, d’imatge, etc. Unes pressions estètiques que es veuen reforçades pels perfils potenciats pels mitjans de comunicació, condemnant a l’acomplexament  amb el propi cos a la gran majoria. Unes insatisfaccions amb una mateixa que acaben afectant a totes les activitats i relacions quotidianes dels i les joves, a banda d’altres conseqüències més greus com per exemple depressions.

El paradigma “joventut · sexualitat = precarietat2

Aquest balanç dels diferents condicionants socials del sexe en la joventut permeten concloure que lluny de la intuïció aparent de relacionar joventut amb llibertat sexual, la puguem relacionar amb una precarietat en tots els seus àmbits i sentits. Sense espai físic confortable, en les pitjors condicions mentals i corporals, envoltada de tabús i vergonyes viscudes de forma individualitzada, sobre un biaix masclista i condicionada per pressions estètiques. La joventut gaudeix d’una llibertat en la seva sexualitat molt limitada i condemnada a l’aprenentatge de l’assaig-error. Però sobretot, molt allunyada del gaudiment lliure d’unes relacions sexuals satisfactòries i igualitàries entre sexes, gèneres, orientació sexual i pràctiques sexuals.

Albert Martín

  • jregojo

    Mi cuerpo, mis derechos: ¿hablas de sexo en el aula? (MATERIALES EN CASTELLANO, CATALÁN E INGLÉS)
    http://joseluisregojo.blogspot.com.es/2015/03/mi-cuerpo-mis-derechos-hablas-de-sexo.html

  • Laura

    En el meu cas simplement no m’han deixat espai per expressar el meu interès cap el sexe. Ni a mi ni al meu germà. Sempre m’han venut la idea de que el sexe era una pèrdua de temps, un vici, i implícitament, una vergonya…
    De petita quan tenia 11 o 12 anys, uns companys i jo vam mirar porno en un ordinador de l’escola a l’hora del pati, per curiositat, no n’havíem mirat mai. Quan ho van descobrir els professors, van demanar enfadats que sortissin les persones, que parlarien amb els nostres pares, etc. Potser és el moment de l’escola que recordo amb més culpabilitat… la por a la vergonya i decepció que sentirien els meus pares quan els ho diguessin. Mai els hi va arribar als meus pares, però, inconscientment, segur que d’alguna manera coses com aquestes han afectat a la meva expressió sexual.