És la llengua un element imprescindible per aconseguir una educació coeducativa?

Un dels elements centrals quan ens plantegem una escola coeducativa és l'ús del llenguatge inclusiu on es troben representats els diversos gèneres. I ha de ser així, no només perquè el llenguatge ha de reflectir la societat que l'utilitza, sinó que també pot ajudar a modificar-la. Així, avui en dia, no podem parlar només en masculí pensant que hi inclou a tothom perquè no és així

Adelina Escandell
 

Nenes a l’escola

Vivim en un moment que sembla que la lluita feminista ocupa un primer pla en l’actualitat. El proper 8 de març hi ha convocada a tot el món una vaga total feminista. D’aquesta manera, el moviment feminista s’ha situat no només en els àmbits que ja ocupava, sinó també en el centre del treball que sobre les desigualtats que existeixen es duu a terme arreu del món. Es tracta d’una vaga laboral per denunciar les desigualtats i la bretxa salarial, entre altres reivindicacions. Segons l’última Enquesta d’Estructura Salarial del juny de 2017, la bretxa a Catalunya se situa en el 24% del salari mitjà anual, és a dir, que en una jornada laboral de 8 hores les dones treballem quasi dues hores sense cobrar-les. Però el més nou és que també serà una vaga de cures.

Al mateix temps, només als Països Catalans, l’any 2017 es van produir 13 feminicidis oficials i 28 no oficials. Feminicidi és l’assassinat de dones pel fet de ser dones, assassinats perpetrats per homes i motivats per odi, menyspreu, plaer o sentit de possessió cap a les dones. I quan es parla d’acabar amb les desigualtats, amb la violència i les agressions masclistes, sempre es mira cap al món educatiu i s’apunta l’educació com a eina imprescindible per aconseguir una societat lliure de sexisme.

De fet les feministes i en el cas que ens ocupa, les dones feministes educadores i alguns mestres homes, fa anys que treballem per oferir una educació coeducativa, ja que sense coeducació no hi ha educació. Ja el 1976 es va veure que coeducar no significa només que nenes i nens estiguin junts a l’aula, sinó que cal oferir una educació que trenqui amb els estereotips sexistes i que els permeti trobar la pròpia manera de ser dona o home. I que reconegui els sabers, les experiències i els coneixements que al llarg de la història han fet les dones i els homes. Una educació que reconegui les diferències, però que contribueixi que les diferències no es transformin amb desigualtats.

La Llei del dret de les dones, aprovada pel Parlament de Catalunya el 2008 erradica la violència masclista i reconeix la coeducació com a eina imprescindible per lluitar contra la violència i en l’article 12 defineix Coeducació “és l’acció educadora que valora indistintament l’experiència, les aptituds i l’aportació social i cultural de les dones i els homes, en igualtat de drets, sense estereotips sexistes i androcèntrics, ni actituds discriminatòries, per tal d’aconseguir l’objectiu de construir una societat sense subordinacions culturals i socials entre dones i homes. Els principis de la coeducació són un element fonamental en la prevenció de la violència masclista”.

Un dels elements centrals quan ens plantegem una escola coeducativa és l’ús del llenguatge inclusiu on es troben representats els diversos gèneres. I ha de ser així, no només perquè el llenguatge ha de reflectir la societat que l’utilitza, sinó que també pot ajudar a modificar-la. Així, avui en dia, no podem parlar només en masculí pensant que hi inclou a tothom perquè no és així. Sabem que les dones treballen en tots els camps, però és que a més, si no anomenem les professions en masculí i femení, contribuïm a reproduir estereotips sexistes; un exemple paradigmàtic és quan parlem de metges i infermeres o de directors i secretàries. Encara en molts centres educatius podem veure el rètol: «sala de professors» i quan s’obre la porta apareixen un 90 o 100% de dones. El llenguatge configura pensament; quan anomenem només en masculí, no només estem negant la realitat, sinó que neguem a les noies la possibilitat d’imaginar-se en aquella professió.

La llengua té una funció comunicativa; és creada per la societat en cada moment i s’ha d’adaptar a la realitat. Pensem en la quantitat de paraules noves que s’introdueixen en cada nova revisió dels diccionaris i d’altres que queden sense utilitzar. Però malgrat aquest fet, cada any veiem en els mitjans de comunicació campanyes de persones «reconegudes» que s’oposen obertament a l’ús del masculí i femení. Aquestes persones ens presenten una llengua pètria, sense capacitat de canviar, quan sabem que la llengua canvia constantment justament perquè no és un producte de laboratori o de museu sinó que és quelcom utilitzat per la societat i per tant, dinàmica, mal·leable, en transformació constant. Critiquen que llavors el discurs és pesat, que el masculí és el genèric…

La llengua té un alt valor simbòlic i afectiu i ens adonem que el que no s’anomena no existeix. Com diu Eulàlia Lledó, quan es parla de sexe, gènere i gènere lingüístic, no s’està parlant només de llengua. Per això hi ha sectors que oposen tanta resistència o costa tant d’introduir aquests petits canvis en el món educatiu. Estem parlant d’ideologia.

Què podem fer en la vida quotidiana dels centres educatius per posar fil a l’agulla en aquest tema:

  • Rebutjar que les formes masculines són les genèriques i passar a utilitzar masculí i femení o genèrics. Implica revisar com parlem, però també els rètols dels centres educatius, les comunicacions amb les famílies, quan es posa noms a les classes utilitzar masculí i femení: classe de les lleones i lleons, inventores i inventors……

    Hi ha molts materials editats per trobar fórmules que ens permetin utilitzar un llenguatge no sexista i que al mateix temps sigui ric i no pesant

  • Donar entrada a totes les fórmules que visualitzin tots els models de família, ja que actualment no ens serveix només pare/mare.
  • Fer referència a dones i homes en tots els camps del coneixement: literatura, història, ciència, món artístic, de l’esport… Fixeu-vos en aquest aspecte que quan comencem a parlar de científiques i científics o d’autores i autors ja no trobem normal parlar només d’homes i així ens esforcem per trobar exemples de dones que hagin fet aportacions en aquest camp. La forma i el contingut estan en relació.
  • Analitzar els missatges sexistes en el llenguatge oral però també l’audiovisual.
  • Revisar el llenguatge dels contes, llibres de text, cançons.

Però més enllà dels centres educatius, cadascuna i cadascú de nosaltres, com a ciutadania que volem una societat democràtica, no podem acceptar les coses com estan. Un primer pas és la pròpia formació, però després cal que siguem agents actius per contribuir a una societat més igualitària. I la llengua i l’ús que en fem és un element central en aquest camí.

Adelina Escandell
About Adelina Escandell

Mestra jubilada. Psicòloga. Presidenta de la Fundació l'Alternativa More Posts

1 Comment on És la llengua un element imprescindible per aconseguir una educació coeducativa?

  1. Jordi Maduell Sancho // 4 de març de 2018 a les 12:42 // Respon

    Molt b.
    Ajuda a pensar i posiblement canviar les pràctiques.
    Cal que avancem junts sense por a corretgir-nos quan tornem a fer sewrvir el vocabulari masclista.
    Tenim feina… endavant !

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*