El valor educatiu dels contes i la coeducació a Educació Infantil i Primària

Marga Vila repassa la importància dels contes com a element educatiu però alerta també de triar-los amb cura i des de la perspectiva de gènere per a no perpetuar desigualtats

Marga Vila
 

La Kaperutxeta grafitera i altres contes revisats

Els contes són una eina educativa fonamental. Des dels primers anys ens expliquen històries i aventures que ens transmeten valors educatius i ens socialitzen. No només fan gaudir els infants amb històries, personatges i diferents situacions que captiven el seu imaginari i que són una font de creació, inspiració i imaginació, sinó que també els ofereixen models a seguir.

Precisament en els contes s’observen models sexistes emmarcats en situacions de desigualtat entre personatges femenins i masculins. És per això que ens plantegem la necessitat de fer-ne una tria molt acurada a l’hora d’oferir-los als nens i nenes, ja sigui com a mestres en l’àmbit educatiu a través de les biblioteques escolars, biblioteca d’aula, aula de reforç, bibliopati; o com mares, pares, avis i àvies en l’àmbit de la família.

Des del primer moment que els infants arriben a l’escola i durant la seva escolaritat ens afanyem a posar a les seves mans tota mena de llibres: àlbums il·lustrats, contes, poemaris, receptaris… Som conscients que hi trobaran la representació del món que els envolta perquè els llibres per infants mantenen els estereotips de gènere: el rol de l’home amb els seus valors com a ésser actiu i aventurer i el que s’assigna a la dona sovint més amable, servicial i relegada a un paper secundari.

Per la importància i l’abast educatiu que té el conte, es fa necessària una profunda reflexió sobre els seus continguts en relació a la coeducació dels nostres infants per evitar la contradicció que comporta presentar uns models que són els que volem combatre. Una educació més justa, rica i moderna exigeix la ruptura dels estereotips de gènere i així ho entenen també les lleis actuals.

El conte per si mateix constitueix un material pedagògic en l’aprenentatge i en la socialització dels nens i nenes i en la construcció social del gènere. Per tant han d’oferir històries escrites amb el cor, que traspuïn sensibilitat i valors com la solidaritat, el respecte, la bona convivència, la diversitat cultural, l’amor (no el romàntic), la tolerància…
Ens costa trobar llibres en els quals els personatges siguin solidaris i on s’intercanvïin els rols habituals de la vida quotidiana, estem molt acostumats a veure el pare fent esport, jugant amb els nens o llegint un llibre i la mare amb davantal fent-se càrrec de les tasques domèstiques.

La Babette Cole i Adela Turín són autores d’una diversitat de contes que intenten trencar aquests motlles que malauradament encara són molt presents en el nostre imaginari col·lectiu. En el grup de debat educatiu de Rella Educació Avui i després d’un any de formació a través de lectures de llibres i d’articles i d’haver-nos documentat amb referents com la Marina Subirats, Coeducar una aposta per la llibertat, la conferència de la Mercè Otero, sobre Coeducació i analitzar amb «ulleres violeta» o «mirada violeta» pel·lícules de dibuixos animats com Patrulla canina, anuncis publicitaris, dibuixos animats… ens vàrem plantejar la necessitat de tenir criteris clars a l’hora de triar contes que potenciïn una educació lliure d’estereotips de gènere i que fomentin un esperit crític davant de qualsevol discriminació i injustícia.

Un altre aspecte molt important a considerar és el del llenguatge. No és en va que la llengua és el mitjà més utilitzat per representar el món i és evident que tampoc no contempla la igualtat de gènere i que en la seva utilització constant del gènere masculí invisibilitza la dona. Aquesta qüestió queda molt ben explicitada en l’article de l’Adelina Escandell És la llengua un element imprescindible per aconseguir una educació coeducativa?

Fa molt temps que les persones que estudien sociolingüística saben que “el que no s’anomena no existeix”. Quan parlem de literatura infantil i sexisme hem de fer referència altre cop a Adela Turín que és qui millor ha sistematitzat l’estudi de la literatura infantil i el sexisme amb perspectiva de gènere. És doncs aquesta autora que presenta unes pautes fàcils de portar a la pràctica per tal de poder determinar si un conte és sexista o no ho és. Les exposo a continuació.

Què hem d’analitzar en la literatura infantil i juvenil?

Característiques de l’àlbum, conte, llibres…
1-Qui protagonitza la història? En algun moment protagonitza la història una dona? Equilibri entre el nombre de protagonistes femenins i masculins per assegurar que les nenes tindran varietat i riquesa de referents a les seves lectures.

2-Importància i prestigi dels personatges masculins i femenins. Evitar que de manera contínua els homes siguin metges i les dones infermeres, l’home cap i la dona secretària…

3-Les tasques domèstiques només les realitzen les dones? Sovint la cura dels fills, de la gent gran, de l’alimentació, etc., apareix vinculada a les dones i els homes sembla que poden evadir-se’n.

4-Les tasques fora de casa i remunerades només les realitzen els homes? La dona ja fa molt de temps que es va incorporar al món laboral i teòricament està en condicions d’igualtat amb l’home quant al treball remunerat. Encara que actualment no es compleix en molts casos.

5-La ciència, l’aventura, els esports sempre estan relacionats amb els homes? Està molt generalitzada la idea que l’activitat física, el risc, l’aventura d’anar més enllà, la valentia davant el que ens és desconegut és “cosa d’homes”.

6- La presa de decisions, la responsabilitat, l’ambició, l’èxit professional i social és exclusiu dels homes? En moltes històries infantils els homes, nois, tenen assignades la valentia, l’ambició, la responsabilitat davant l’acció, però se’ls nega l’afectivitat.

7- La por, la cura dels altres, l’afectivitat, la sensibilitat és exclusiu de les dones? En reacció contrària als nois, els comportaments associats a les dones estan relacionats amb l’àmbit de l’afectivitat, la cura i les emocions…

8- La finalitat última del personatge femení és casar-se o trobar un home com a parella? Aquesta és una característica molt usual en els relats infantils, juvenils, al cinema, i també en la literatura adulta.

9-Es posa èmfasi en les característiques físiques dels personatges femenins? S’arriba fins i tot a menysprear algun personatge femení per la seva aparença física? Aquesta característica no és exclusiva de la literatura infantil sexista. També la trobem a la publicitat, al cinema, als còmics i en general a tots els mitjans de comunicació. L’aspecte físic és una de les qüestions més rellevants de les dones, sovint es ressalta de manera immediata l’absència o presència de bellesa i representa una pressió immensa per les nenes, les noies i en general les dones.

10- A les il·lustracions, es donen algunes d’aquestes situacions? El maletí és un objecte per homes. El davantal és un objecte exclusiu de dones, les ulleres donen intel·ligència als homes, a les dones, amargor. El diari és cosa d’homes. Quan algú apareix darrere d’una finestra és una dona. El sofà sempre és per al papa.

A banda de totes aquestes pautes d’anàlisi que ens permeten una mirada crítica davant de qualsevol conte, sempre podem posar-nos les “ulleres violeta” i capgirar els personatges, allà on hi ha un príncep posar una princesa, allà on hi ha una rateta presumida posar una rateta valenta… però això ens portaria a parlar d’un altre tema: els valors dels contes tradicionals.

Establir vincles de qualitat a través de la paraula escrita o dibuixada és un privilegi que com a família o professionals tenim. És un fet que hauríem de valorar i sobretot no deixar perdre.

Webs que ens poden ajudar en la tria de contes des d’una perspectiva d’igualtat de gènere:

Replantejament de rols sexistes
Col·lecció «Antiprincesas»
Julia, la niña que tenía sombra de chico
Uf, quindissabterateta Arbequina!
La Cenicienta que no quería comer perdices
Papá León y sus felices hijos
Monstruo Rosa, Olga de Dios
Pájaro Amarillo, Olga de Dios
Ens agradem!
El meu fill princesa
La Princesa Li
Rei i Rei

Plantejaments no convencionals de familia

Familiari
Famílium
El gran llibre de les famílies

Documents o fonts consultades:
*Hornero Jimenez, Maria del Pilar. Innovación y experiencias educativas Nº 45. Agosto de 2011.” Educando en Igualdad a través del cuento”. Coeducación. Educación infantil y primaria.
*Centelles, Jaume. La invitació a la lectura pàgina personal. Abril 2014. Sobre la Coeducació, encara.
*Moreno Llaneza, Marian. “La coeducación en el plan lector escritor e investigador del centro” Artículo publicado en la revista Platero. Marzo de 2009.
*Escardó i Bas, Mercè. “El conte: Un vincle que educa, alimentant l’ànima” Revista ESTRIS nº 168 (juliol/agost 2012)

Marga Vila
About Marga Vila

mestra jubilada membre del grup de debat educatiu Educació Avui de l’associació Rella More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*