Europa ja no és terra d’acollida

La defensa dels drets humans, dels drets de les persones, és un dels compromisos assumits per la Unió Europea des de la seva creació. Aleshores, per què veiem cada dia com els refugiats són maltractats?

Siscu Bages
 
Els nens que han fugit de Síria i viuen en camps de refugiats no disposen dels subministraments més necessaris. Passen fred, fam, i han perdut el seu accés a l’escola. FOTO UNICEF

Els nens que han fugit de Síria i viuen en camps de refugiats no disposen dels subministraments més necessaris. Passen fred, fam, i han perdut el seu accés a l’escola. FOTO UNICEF

L’any 2015, els 28 països que formen la Unió Europea van rebre 1.321.600 sol·licituds de protecció internacional. Es tracta de persones que havien sortit dels seus països perquè la seva vida corria perill. Procedien de Síria, que pateix una guerra terrible des de fa cinc anys, l’Afganistan i l’Iraq, on els atemptats i els enfrontaments armats són continus, o Eritrea, Somàlia i altres països africans i asiàtics, on els nivells de pobresa i inseguretat ciutadana són altíssims.

La defensa dels drets humans, dels drets de les persones, és un dels compromisos assumits per la Unió Europea des de la seva creació. Aleshores, per què veiem cada dia com els refugiats són maltractats? El 2016 se n’han ofegat uns cinc mil al Mediterrani, la majoria en la zona que va de Líbia a Itàlia, tot i que també n’han mort centenars entre Turquia i les illes gregues de la mar Egea.

Mentre nosaltres ens abriguem força aquests dies de fred, veiem com desenes de milers de refugiats viuen en tendes de campanya molt precàries en aquestes illes gregues o en instal·lacions gens condicionades per viure-hi adequadament a la mateixa Grècia, a Sèrbia o a Bulgària. Cada dia ens assabentem que algun d’ells ha mort per culpa del fred.

No tenen cor els governants europeus? No en saben més? No poden fer res més per ajudar aquestes persones que ja han patit prou als països dels qual vénen?

Al món hi ha uns 65 milions de persones que han hagut de deixar les seves llars perquè les seves vides i el seu futur estava en perill. 21 milions d’elles no només han hagut d’abandonar casa seva, sinó el seu país. La major part d’elles viuen en camps de refugiats propers als seus països, però també n’hi ha que aposten per anar a països més llunyans, a Europa. Els països de la Unió Europea es van comprometre a reubicar 160.000 refugiats que havien arribat a Itàlia i Grècia. També van assumir el compromís d’acollir 22.500 refugiats que vivien a països com Jordània, Turquia, el Líban o el Pakistan. Però no compleixen els seus compromisos. Hi ha països europeus que s’han negat en rodó a reubicar cap refugiat. Al ritme que els estan acollint altres països es calcula que trigarien més de 40 anys en atendre’ls a tots.

A Europa hem escoltat moltes veus de dirigents polítics que es queixen que hi arriben massa refugiats, però la veritat és que són molts menys que els que viuen en països del Tercer Món.

Davant aquestes veus, la Unió Europea va pactar amb Turquia, el 18 de març de l’any passat, que li donaria 6.000 milions d’euros si evitava que sortissin refugiats de les seves costes camí de les illes gregues. Van acordar que els refugiats que arribessin a territori grec a partir del 20 de març serien retornats a Turquia. A més, per cada persona retornada, el govern turc n’enviaria una a Europa, per avió. Molts juristes i ciutadans compromesos han considerat injust i il·legal aquest acord. I molta gent ha decidit actuar pel seu compte per mirar d’ajudar aquestes persones.

A tots els països europeus han sorgit iniciatives per auxiliar els refugiats, mirant de compensar les polítiques insolidàries dels seus governants. Aquestes iniciatives inclouen des de la recollida de roba o aliments fins a l’organització d’activitats de lleure per als nens que viuen als campaments de refugiats o, fins i tot, el salvament de les persones que corren el risc de morir ofegats a la Mediterrània. Una de les entitats que més esforços ha dedicat a aquesta darrera tasca és Proactiva Open Arms, amb seu a Badalona i formada per socorristes, que ha salvat desenes de vides, tant a l’Egea com al Mediterrani central.

Altres organitzacions no governamentals han traslladat els seus membres i serveis als països on s’acumulaven els refugiats o, com és el cas de Metges sense Fronteres, han desplaçat vaixells al Mediterrani per socorre’ls.

Per què aquestes associacions o les iniciatives particulars estan substituint l’obligació ètica i humanitària que correspon a la Unió Europea i els seus estats membres? Els dirigents polítics actuen de la manera que ho fan perquè tenen por de perdre vots si obren les portes dels seus estats als refugiats que volen accedir-hi. Temen que creixi el suport als grups polítics i socials que presenten els refugiats com un perill per a la convivència i la qualitat de vida dels europeus. Per això aixequen murs a les fronteres interiors d’Europa per aturar-los.

Hi ha ciutadans que aplaudeixen aquesta actitud dels governants i n’hi ha que els demanen que obrin les fronteres i creïn vies segures perquè els refugiats no arrisquin les seves vides per arribar a territori europeu.

«Volem acollir!», criden els més solidaris

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*