Des de la presidència dels Estats Units a les nostres aules, per què hi ha racisme?

L’arribada de Donald Trump a la política institucional com a candidat del Partit Republicà a la presidència del Estats Units d’Amèrica (EUA) ha significat, entre altres coses, l’augment del discurs racista.

Jordi Mir
 
 

Il·lustració: Pol Rius

L’arribada de Donald Trump a la política institucional com a candidat del Partit Republicà a la presidència del Estats Units d’Amèrica (EUA) ha significat, entre altres coses, l’augment del discurs racista. Fa uns dies en parlàvem a «Per què Trump desperta indignació».

El racisme no és un fenomen nou. No és un comportament que no hagi existit al llarg de la història. Però ara, amb l’arribada de Trump al debat públic, a les eleccions, a la presidència del govern, les seves paraules i els seus actes aconsegueixen una gran repercussió pública i es tradueixen també en polítiques públiques.

Durant la campanya electoral, Trump va defensar que es prohibís l’entrada de persones de religió musulmana als EUA argumentant que tenen «odi» a la població del país americà i a la seva cultura. La Casa Blanca va criticar durament aquesta proposta, en considerar que anava contra els valors de la seva nació. També ho van fer membres del mateix partit de Trump i alguns assenyalaven l’enfrontament que només aquestes paraules ja podien significar. Trump no va canviar i continuà insistint en aquesta idea. Això ha portat que una de les seves primeres decisions després de ser investit president hagi estat la prohibició d’entrar al país de totes aquelles persones que tinguin nacionalitat de set països: Síria, l’Iraq, l’Iran, Líbia, Somàlia, el Sudan i el Iemen.

Trump ha volgut establir una prohibició temporal, però, per diferents motius, no és fàcil entendre la mesura. D’entrada, pels molts problemes que genera a persones que viuen als EUA i tenen aquestes nacionalitats. No poden tornar a casa si són fora del país, si surten no saben què passarà… Hi ha persones d’aquests països que han del viatjar als EUA per estudis, per feina, per motius familiars… i els ho prohibeixen.

El missatge que envia el nou president és que en aquests països hi viu gent perillosa que no ha de venir a casa nostra. No ha prohibit l’entrada de persones de tots els països amb majoria de població musulmana i tampoc d’aquells països dels quals procedeixen les persones que, en altres ocasions, han participat en atemptats a territori estatunidenc.

Segurament per fer la llista de països exclosos ha seguit criteris que tenen a veure amb la inestabilitat política i les guerres que hi ha avui en aquests països. Amb el greuge que això suposa de tancament de fronteres per a les persones que busquen refugi fugint d’aquestes guerres. Però sembla que, per a Trump i el seu govern, el més important és enviar el missatge de la coherència entre allò que es va prometre en campanya i el que es fa quan s’arriba al govern. Encara que la mesura presa no pugui evitar l’entrada de tota persona musulmana tal com havia anunciat, allò que segurament sí que aconseguirà és reforçar la idea que al món hi ha persones bones i dolentes. Les dolentes són musulmanes. Potser no totes, però les dolentes també són musulmanes i per això no les deixem entrar a casa nostra.

El racisme i el sentiment de superioritat davant la diferència

El racisme ens porta a pensar o actuar d’acord amb el principi que hi ha persones que, per algun caràcter de la seva naturalesa ètnica, no són desitjables. El racisme pròpiament s’associa amb discriminacions i persecucions relacionades amb el color de la pell de les persones, la llengua que utilitzen, la seva imatge… Elements que es poden relacionar amb el que entenem per la raça de les persones. Popularment es parla de raça blanca, negra, persones grogues… Però la raça és un concepte molt més complicat de definir. D’entrada, perquè el que ens diuen des de la investigació científica és que les races no existeixen. Podem tenir aquestes diferències, però això no es tradueix en diferències genètiques o biològiques significatives.

Al llarg de la història, el concepte de raça ha tingut moments de gran rellevància per establir la superioritat d’uns pobles per sobre d’uns altres. També el gènere s’ha utilitzat per raons similars, i per això les dones han estat discriminades. El mateix els ha passat a les persones dels sectors més empobrits de les nostres societats, o a les persones no heterosexuals… Podem veure com la història de la humanitat s’ha construït a partir de discriminacions i exclusions i com determinats sectors ho han aprofitat per establir el seu poder i han tendit a menystenir o, fins i tot, perseguir aquelles persones que no eren com elles. 

Racisme, xenofòbia, islamofòbia, transfòbia…

Avui, quan parlem de racisme, hem de pensar també en aquestes altres formes de discriminació i exclusió. El racisme té a veure amb actituds i sentiments negatius per motius de raça. La xenofòbia té a veure amb actituds i sentiments negatius cap a les persones per ser estrangeres. L’islamofòbia té a veure amb actituds i sentiments negatius cap a persones o comunitats per ser creients de l’Islam; també podríem parlar de judeofòbia o antisemitisme en el cas de les persones i comunitats jueves. L’homofòbia té a veure amb actituds i sentiments negatius per raons d’homosexualitat; també podríem parlar de transfòbia contra les persones transexuals…

Al llarg de la història i en el present hi ha moltes expressions que ens mostren aquest odi cap a qui és diferent, i hi ha molts aspectes que ens poden fer diferents. Aquest odi ha suposat la mort de moltes persones al llarg de la història, la seva discriminació, el seu patiment… I les conseqüències i el dolor generat per aquests actes arriben fins avui. Podríem dir, doncs, que les actituds contràries a les persones negres o blanques, contràries a les musulmanes, cristianes o jueves, o contra les persones homosexuals o transsexuals tenen un element comú. Totes aquestes actituds i aquests sentiments negatius tenen en comú que consideren que hi ha un component de les persones que permet definir-les en la seva totalitat i discriminar-les, fins i tot perseguir-les per com són.

Però les persones no són bones o dolentes, ni més o menys intel·ligents, a causa del seu color de pell, de la seva parla, de la seva religió, del seu gènere… La ciència i la història ens ensenyen que la bondat o la maldat de les persones o la seva intel·ligència respon a altres factors. Reduir aquestes característiques de les persones a un element de grup, ja sigui per motius d’ètnia, de gènere, de religió, de política…, és una pràctica racista que busca assenyalar la superioritat o la inferioritat d’un col·lectiu. Trump no ha ofert mostres d’aquesta superioritat només sobre la població de religió musulmana. També fa declaracions discriminatòries i de superioritat en relació als països d’Amèrica Llatina, a les dones… I això ha motivat la contestació pública que veiem, per exemple, amb la Marxa de les Dones, des de la seva elecció.

El racisme i l’odi a la diferència a l’escola

Aquesta superioritat és la que fa pocs dies van voler demostrar tres nois d’11 o 12 anys quan van insultar i amenaçar una noia de 20 pel seu color de pell, la seva nacionalitat índia i la llengua que parlava (el francès). Va passar en un vagó dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Li van dir: «Són tots fastigosos, xinesos, moros, negres, indis, són de classe molt inferior a la nostra, els blancs som els millors». I altres companys els animaven en aquesta pràctica ofensiva. Un dels nois del grup va respondre als seus companys d’escola mostrant la seva disconformitat: «A mi, els meus pares m’han dit que, siguem blancs, negres, xinesos o coreans, tots som iguals». Però el tres van seguir i la majoria del grup els va donar suport i animar. La noia, després de rebre aquestes mostres de menyspreu, els va demanar respecte i que marxessin. Sembla que cap altra persona que viatjava al vagó els va dir res.

L’any 2015, els Mossos d’Esquadra van registrar 292 denúncies a Catalunya per delictes d’odi i discriminació (que tenen a veure amb el racisme, la xenofòbia, l’homofòbia…), de les quals 232 infraccions penals es van produir a la província de Barcelona. L’any 2014 en van ser 301, 195 a Barcelona. Aquest augment de casos està directament relacionat amb les iniciatives dirigides a fer visibles aquests delictes. Es calcula que en l’àmbit europeu no es denuncien el 80 % dels casos que succeeixen. Els motius per no denunciar poden ser diversos, però és molt preocupant que, en un percentatge significatiu de casos, sigui per por a represàlies o per desconeixement que hi ha lleis que garanteixen els nostres drets. Podem trobar manifestacions de racisme a tot arreu, a la presidència dels Estats Units d’Amèrica o a una classe de la nostra escola. I convé tenir present que a l’escola existeix i que no desapareixerà si no actuem sobre les causes que l’originen.

Les nostres escoles, com les nostres societats, són espais de gran diversitat. Hi ha persones amb gèneres diferents, que han nascut en diferents països, que parlen llengües diferents, que tenen diferents sentiments religiosos, que provenen de classes socials diferents… Totes aquestes diferències existeixen i no podem negar-les. I les diferències ràpidament ens criden l’atenció, ens sorprenen, ens resulten curioses, ens preocupen, ens fan por, ens generen ràbia… Això no només passa a l’escola. Passa al barri, al poble, a la ciutat, al país, al món. Però hi ha espais on la convivència és més estreta i la classe és un d’aquests. Abans de caure en sentiments negatius contra les persones que són diferents de nosaltres només per la seva diferència cal pensar tranquil·lament si aquesta diferència és motiu de res rellevant. Tothom es pot enfadar, sempre hi ha conflictes. Però no hauríem d’explicar-los amb motius que tenen a veure amb les nostres diferències de pell, de gènere, d’idees… sinó amb aquells relacionats amb els conflictes que tenim.

Al llarg de la història hi ha hagut moltes guerres i actes de violència. Han estat protagonitzades per persones de països molt diversos, amb diversos colors de pell i diverses religions… Ni ciència ni història ens permeten dir que aquestes diferències justifiquin la necessitat d’actituds negatives, discriminatòries, excloents o persecutòries contra un col·lectiu definit per la seva composició ètnica, religiosa, de gènere… Els sentiments ens fan viure, però analitzem pausadament aquells que sorgeixin de la por, del desconeixement a qui no és com nosaltres. Pensem sempre com de divers és, també, el nostre nosaltres. Pensem com la nostra societat ha protagonitzat pràctiques que avui critiquem a d’altres. Avui no ens agrada que hi hagi societats on homes i dones no tinguin els mateixos drets, però pensem com han estat tractades les dones històricament a les nostres societats i el camí que encara hem de recórrer per aconseguir una igualtat de drets entre totes les persones. Més enllà de les diferències més evidents, mirem allò que ens fa semblants i membres d’una única espècie humana que viu al mateix planeta.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*