La contaminació urbana ens roba anys de vida

La contaminació atmosfèrica provoca 7 milions de morts l’any: una vuitena part del total mundial de morts.

Institut de Salut Global de Barcelona
 

Pol Rius

La contaminació atmosfèrica és, des del punt de vista global i també local, el tòxic ambiental més important. De fet, es troba entre els primers factors de risc per a la salut, amb un impacte proper al del tabac.

Cada any moren de forma prematura a tot el món set milions de persones a causa dels nivells tòxics de contaminació de l’aire, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A Europa, aquesta xifra és de 230.000 morts –quan els accidents de trànsit en suposen aproximadament 20.000.

Es preveu que l’any 2050 gairebé el 70 % de la població mundial viurà en zones urbanes. El fet que l’entorn que habitem afecti la nostra salut fa necessari un disseny urbà i de transports que promogui una vida saludable.

Dades clau

  • La contaminació atmosfèrica provoca 7 milions de morts l’any: una vuitena part del total mundial de morts.

  • S’espera que l’any 2050 gairebé el 70 % de la població mundial visqui en zones urbanes.

  • Les ciutats poden evitar el 20 % de les morts prematures amb una millor planificació urbana i del transport.

  • Un estudi recent mostra que la contaminació del trànsit altera la connectivitat cerebral dels escolars.

  • Les polítiques que fomenten el transport actiu (a peu i en bicicleta) han demostrat produir importants beneficis per a la salut.

Investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) consideren que gairebé un 20 % de les morts per causes naturals es podrien posposar cada any si es complissin les recomanacions internacionals sobre l’activitat física, l’exposició a la contaminació atmosfèrica, el soroll i la calor i l’accés a espais verds. Els estudis mostren que la major part de les morts prematures es poden prevenir amb augments de l’activitat física, en primer lloc, seguit de disminucions d’exposició a la contaminació atmosfèrica, el soroll del trànsit i la calor.

L’evidència científica indica que malalties com l’ictus, primerament, i l’infart de miocardi, en segon lloc, són les principals conseqüències de l’exposició a la contaminació atmosfèrica, seguides de la malaltia pulmonar obstructiva crònica i d’altres problemes respiratoris. Recentment també s’ha observat que pot afectar les capacitats cognitives, és a dir, el procés que permet adquirir coneixements, especialment en infants, i, fins i tot, tenir efectes en l’etapa reproductiva i estar relacionada amb la demència o l’Alzheimer.

Moltes ciutats de tot el món comencen a canviar els seus sistemes de transport tot descartant els cotxes privats i acollint mitjans de transport ecològics i pensats per la ciutadania. Els efectes més probables d’aquestes polítiques són les disminucions significatives de contaminació atmosfèrica, soroll i temperatura relacionats amb el trànsit al centre de les ciutats. Per exemple, s’ha registrat una reducció del 40 % en els nivells de NO2 (diòxid de nitrogen) en els dies sense cotxes. És probable que aquestes reduccions derivin en una disminució de les malalties i de la mortalitat prematura.

Les partícules que hi ha a l’aire, que inclouen partícules fines i ultrafines, són més tòxiques que alguns gasos, com el diòxid de nitrogen o l’ozó. A les nostres ciutats, aquestes partícules provenen majoritàriament del trànsit, però també de la generació d’energia i de la indústria. En l’àmbit global, l’agricultura intensiva és una de les fonts principals d’aquestes partícules en l’aire.

La reducció de la contaminació atmosfèrica que genera el trànsit requereix, almenys, tres tipus d’intervencions, que s’han d’aplicar en l’àmbit local, però també regional:

1) La recuperació de l’espai públic: una porció important de l’espai utilitzat pels vehicles de motor s’hauria de destinar a carrils segregats per a bicicletes i a camins adaptats per als desplaçaments a peu, incloent corredors verds, camins escolars i l’adaptació per a persones amb mobilitat reduïda, entre d’altres.

2) El canvi d’un percentatge dels desplaçaments al transport públic (que hauria de ser més eficient i oferir preus assequibles).

3) L’aplicació de zones de baixa emissió, en què estaria prohibida la circulació a vehicles contaminants, que es distingirien amb etiquetes segons tipus de motor i antiguitat.

Sens dubte, tot això requereix d’un canvi d’hàbits per part de la ciutadania, que, a part d’exigir mesures a les administracions, ha de valorar els avantatges dels desplaçaments a peu i en bicicleta (es recomana realitzar la major part dels recorreguts de menys de 2 km a peu o amb bicicleta) o dels desplaçaments en vehicles compartits, per exemple. Però sobretot ha de valorar els avantatges de gaudir d’un espai públic de qualitat per a tothom.

Més informació

Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal

Programa de recerca en contaminació atmosfèrica d’ISGlobal

Web de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*