Un sistema solar quasi com el nostre

Un equip d’investigació internacional ha descobert una estrella situada a 40 anys llum del Sol, anomenada TRAPPIST-1. Al voltant d’aquesta estrella de color ataronjat, que és molt més petita que el Sol, giren set planetes rocosos com la Terra que podrien tenir aigua líquida a la seva superfície.

Elianne Ros
 
 

Recreació gràfica de com serien els set planetes del nou sistema. Imatge European Southern Observatory (ESO)

Som els únics habitants de l’Univers? Tots ens hem preguntat alguna vegada si hi ha vida més enllà del nostre planeta. Pel·lícules i llibres de ciència-ficció han imaginat com podrien ser aquestes criatures a les quals diem extraterrestres, però de moment no tenim constància de la seva existència. El que sí que sabem és que, perquè pugui desenvolupar-se alguna forma de vida, s’han de donar una sèrie de condicions. Per això és tan important el descobriment d’un nou sistema solar amb set planetes similars al nostre.

Es tracta d’una estrella situada a 40 anys llum del Sol, anomenada TRAPPIST-1. Al voltant d’aquesta estrella de color ataronjat, que és molt més petita que el Sol, giren set planetes rocosos com la Terra que podrien tenir aigua líquida a la seva superfície. L’aigua és un element essencial per a la vida. A través de l’estudi de l’atmosfera que envolta cada un d’aquests planetes, els científics podran determinar si hi ha activitat biològica. Segurament trigaran bastants anys a poder fer-ho, però ja tenen per on començar.

Com s’ha realitzat el descobriment?

El telescopi espacial Spitzer de la NASA, l’agència aeroespacial dels Estats Units, ha permès a un equip d’investigació internacional constatar l’existència d’aquest nou sistema solar. La seva llum és tan tènue que resulta impossible veure-ho amb un telescopi normal. De fet, els científics no han pogut observar directament els planetes, però han deduït la seva mida i la seva massa per com es redueix la brillantor de l’estrella cada vegada que un dels astres s’interposa entre ella i la Terra.

Cada planeta ha estat batejat amb una lletra, de la b a l’h, començant pel més proper a TRAPPIST-1 i acabant pel més llunyà. Tots set tenen una mida i una densitat similars als de la Terra, i es dedueix que alguns d’ells es troben a l’anomenada zona d’habitabilitat.

Què és la zona d’habitabilitat?

És la regió en la qual les condicions tèrmiques permeten l’existència d’aigua líquida a la superfície d’un planeta. En aquesta zona, l’energia en forma de calor que emet una estrella no és tan intensa com per evaporar l’aigua, però tampoc tan suau com perquè, si hi ha aigua, estigui congelada. És el primer pas per determinar si un planeta pot estar habitat per alguna forma de vida.

La possibilitat d’estudiar les atmosferes dels set exoplanetes, com es denominen els planetes que estan fora del sistema solar, els converteix en els més interessants que s’han identificat fins ara. De tots, el millor candidat per allotjar vida és el planeta f. Aquest planeta és gairebé igual que la Terra i completa la seva òrbita al voltant de l’estrella cada nou dies. És a dir, que fa servir pocs dies a fer el que el nostre planeta triga 365 dies a realitzar. «No sabem com sorgeix la vida, però si sorgeix en un oceà i hi ha un oceà allà, no hi veig cap problema», ha dit Amaury Triaud, un dels dos astrònoms que han dirigit la investigació.

Un sistema solar en mida reduïda

«Fins ara teníem només un planeta amb condicions similars al nostre: Venus. Ara en tenim set més per estudiar, i podrem distingir empíricament els diferents climes que té un planeta de tipus terrestre i què fa que uns siguin més habitables que d’altres», explica Triaud. El descobriment confirma l’existència de més planetes com la Terra, formats per roca i no de gas, i d’un sistema solar similar al nostre.

Les seves òrbites són molt menors que les que recorren els planetes del sistema solar. De fet cabrien totes dins de l’òrbita de Mercuri, que és el planeta que gira més proper al sol. Però com la mida i la temperatura de la seva estrella també són menors que les de la nostra, l’energia que reben aquests planetes és similar a la que reben Venus, la Terra i Mart. La distància entre ells també és menor, per la qual cosa, des de cada planeta s’han de veure els altres d’una mida major a la lluna que veiem nosaltres. Un cel que fa pensar en les boniques imatges de planetes recòndits que apareixen en la saga de La guerra de les galàxies.

 

Elianne Ros
Sobre Elianne Ros

Sóc una empordanesa universal. Vaig estudiar periodisme a la UAB i m'he fet periodista treballant a diferents diaris. Primer a Girona (El Punt, La Vanguardia, El País), desprès com especialista de política (El Mundo, El Periodico) i durant nou anys, fins a finals del 2014, com a corresponsal a París per El Periodico i RAC1. Actualment col·laboro amb La Vanguardia. Contacte: Twitter | Més articles

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*