Les heroïnes ocultes de la cursa espacial

La pel·lícula Figures ocultes ha tret a la llum la història, fins ara desconeguda, de tres dones afroamericanes que van tenir un paper clau en la cursa espacial dels Estats Units.

Elianne Ros
 
 

La pel·lícula Figures ocultes ha tret a la llum la història, fins ara desconeguda, de tres dones afroamericanes que van tenir un paper clau en la cursa espacial dels Estats Units. Nominada a l’Oscar al millor film i una de les triomfadores dels Globus d’Or, la pel·lícula reivindica el paper de Katherine Johnson, Dorothy Vaughan i Mary Jackson, que malgrat ser científiques brillants, van passar desapercebudes. Per què? Eren dones, eren negres, i, a mitjans del segle passat, van ser pioneres en un país on encara es practicava la discriminació racial. En un món molt masclista, van haver de lluitar per obrir-se camí en un entorn reservat als homes: el de les matemàtiques i la ciència. Van ser unes veritables heroïnes de carn i ossos.

Figures Ocultes, que als Estats Units ha tingut més èxit que l’última pel·lícula de la saga La Guerra de les Galàxies, ha portat al cinema les vides de tres dones excepcionals. Val la pena conèixer-les. Elles van canviar la història. Tot i que encara queda molt camí per recórrer. Avui, seixanta anys després, les probabilitats que una nena arribi a llicenciar-se en una matèria científica són del 18 %, nou punts menys que les d’un nen, segons dades de la UNESCO. Al món, només 28 de cada 100 científics són dones.

Katherine Johnson va ser una de les experts en matemàtiques I en física que van ser decisives en la Carrera de l’espai. A la foto, en el seu lloc de treball, l’any 1966. Foto: NASA

Katherine Johnson, el cervell darrere de les missions espacials

Sense ella, el famós astronauta nord-americà John Glenn, que ha passat a la història com el primer home que va trepitjar la Lluna, no s’atrevia a afrontar els moments crucials de les seves missions espacials. Estem al febrer del 1962, Glenn estava a punt d’orbitar al voltant de la Terra. L’èxit de l’operació era fonamental perquè els Estats Units assolissin la Unió Soviètica en la cursa espacial. Pocs minuts abans de pujar a la nau, el comandant va exigir als enginyers que el portessin «amb la noia». La noia era Katherine Johnson, a la qual va demanar que realitzés a mà les mateixes equacions que havien estat programades pel superordinador IBM per calcular els paràmetres del llançament del coet. «Si ella dona la seva aprovació, estic llest per sortir», va dir Glenn.

Johnson era llavors una matemàtica de 44 anys que, durant dècades, havia aguantat humiliacions per ser dona i negra. De nena estava obsessionada amb els números i les seves notes brillants li van permetre ser l’única de les seves companyes a realitzar estudis universitaris. Va entrar amb 10 anys a l’institut i als 18 ja havia acabat la carrera. Va treballar com a professora i mestressa de casa fins que, a mitjans de la dècada dels cinquanta, a causa de la falta de personal –molts homes havien estat mobilitzats per participar en la Segona Guerra Mundial–, va trobar feina a l’Agència Nacional d’Aeronàutica.

Va destacar tant que va ingressar a l’Agència Espacial, la NASA, on va treballar fins a la seva jubilació. Els seus càlculs de trajectòria van ser clau per portar Glenn a la glòria. Va intervenir en l’operació Apol·lo i en el rescat de la càpsula que portava de tornada a la Terra els primers herois espacials. «Després d’un temps, van aprendre a respectar les meves respostes perquè sempre eren correctes», ha declarat Johnson, que té 98 anys. El 2015 el president Barack Obama li va concedir la Medalla de la Llibertat, el reconeixement civil més important del país.

Dorothy Vaughan estava considerada com ‘una computadora humana’. Foto: NASA

Dotothy Vaughan, primera directiva afroamericana de la NASA

També va ser la falta de personal a causa de la Segona Guerra Mundial el que va permetre aquesta dona afroamericana, professora de matemàtiques en un petit poble de Virgínia, ingressar en un laboratori de la NASA. El que va començar sent un treball temporal es va convertir en la feina que exerciria la resta de la seva vida, liderant una secció d’informàtica integrada exclusivament per dones negres. L’equip tenia prohibit anar al mateix lavabo o menjar al costat de les seves companyes blanques. El 1958, quan es va eliminar la segregació racial, es va convertir en una de les millors programadores del país. Va ser la primera afroamericana que va ocupar un càrrec de direcció en la història de la NASA. Va morir el 2008.

Mary Winston Jackson va tenir que demanar permís a un tribunal perquè la deixessin estudiar en una escola segregada, és a dir, on no s’admetien negres. Foto: NASA

 

 

 

 

 

 

Mary Jackson, l’enginyera que va desafiar la llei

Va començar sent un dels membres més destacats de l’equip d’informàtiques de Vaughan. Aquesta llicenciada en Matemàtiques i Física, va haver de desafiar la llei i demanar permís a un tribunal perquè la deixessin estudiar en una escola segregada, és a dir, on no s’admetien negres. Això li va permetre completar els cursos necessaris per treballar com enginyera a la NASA. Va ser la primera enginyera negra de la companyia espacial i es va especialitzar en el processament de dades obtingudes en els vols i els túnels de vent. Després de 34 anys realitzant aquesta feina, Jackson es va incorporar a l’Oficina d’Igualtat d’Oportunitats de la companyia. Va promoure una política de portes obertes a la NASA i va acollir a casa seva les noves empleades per ajudar-les a adaptar-se al nou entorn. Va morir l’any 2005.

Elianne Ros
Sobre Elianne Ros

Sóc una empordanesa universal. Vaig estudiar periodisme a la UAB i m'he fet periodista treballant a diferents diaris. Primer a Girona (El Punt, La Vanguardia, El País), desprès com especialista de política (El Mundo, El Periodico) i durant nou anys, fins a finals del 2014, com a corresponsal a París per El Periodico i RAC1. Actualment col·laboro amb La Vanguardia. Contacte: Twitter | Més articles

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*