La corrupció, un corcó de la democràcia

La democràcia, per tant, no és només comptar vots. Hi ha una qüestió, però, que li fa molt més mal. I és que, un cop elegits els governants, aquests estiguin més pendents dels seus negocis o la seva butxaca i els seus interessos personals que de les necessitats dels ciutadans als quals deuen els seus càrrecs. Estem parlant de la corrupció.

Siscu Bages
 

Pol Rius

La paraula democràcia ve del grec i es pot traduir com ‘govern del poble’ o ‘poder del poble’. Nosaltres l’entenem com un sistema en el qual els ciutadans tenen el dret d’elegir representants que, al seu torn, decideixen qui ha de governar una ciutat, una regió o un país.

Però res no és senzill en aquest món nostre. Hi ha moltes interpretacions de què vol dir i de com s’han d’aplicar aquests sistemes d’elecció de representats polítics. Molts països es presenten com a democràtics, però els ciutadans no poden votar amb llibertat i no es respecten alguns dels seus drets fonamentals.

N’hi ha prou amb votar?

Podríem dir que hi ha democràcies de qualitats diferents. Algunes són més sòlides i justes que d’altres. Un sistema polític no és una democràcia perquè els seus ciutadans voten periòdicament. Amb això, que és imprescindible, no n’hi ha prou. Cal analitzar cada quan es vota, què es vota, amb quina llibertat, quina llei electoral es fa servir, com es controla el treball dels governants…

A les eleccions al Parlament de Catalunya, per exemple, no compten igual els vots dels barcelonins que els dels gironins, els lleidatans o els tarragonins. Al Parlament actual hi ha més diputats partidaris de la independència de Catalunya, mentre que els partits dels que en són contraris van obtenir més vots. A les eleccions generals espanyoles de 2015, Izquierda Unida va obtenir dos diputats amb 923.105 vots, mentre que el Partit Nacionalista Basc en va obtenir sis amb només 301.585 vots.

Hillary Clinton va obtenir quasi tres milions de vots més que Donald Trump en les últimes eleccions presidencials. En canvi, el multimilionari va ser elegit president a causa del peculiar sistema electoral d’aquest país, on, en l’elecció, pesen més els estats en què està dividit que els ciutadans comptats d’un a un.

Què es la corrupció?

La democràcia, per tant, no és només comptar vots. Hi ha una qüestió, però, que li fa molt més mal. I és que, un cop elegits els governants, aquests estiguin més pendents dels seus negocis o la seva butxaca i els seus interessos personals que de les necessitats dels ciutadans als quals deuen els seus càrrecs. Estem parlant de la corrupció.

Molts ciutadans estan disposats a acceptar les moltes imperfeccions que té la democràcia, però la corrupció els desanima extraordinàriament. És molt trist veure com les persones a les quals has votat perquè organitzin la ciutat o la comunitat de la forma que creus més justa es dediquen a enriquir-se aprofitant-se del càrrec que han obtingut gràcies al teu vot. I si aquesta corrupció no és castigada judicialment o políticament, la sensació de frustració és absoluta.

Es pot mesurar la corrupció?

L’associació Transparency International elabora un llistat de països en funció del grau de corrupció que hi detecten un grup d’analistes. Segons aquesta classificació, Dinamarca és el país amb menys corrupció i Somàlia és on n’hi ha més. Espanya ocupava, en la classificació de l’any passat, el lloc número 48 entre 168 països.

De corrupció n’hi ha a pràcticament tot arreu. Allà on hi ha diners en joc sovint hi ha qui intenta aconseguir-ne saltant-se les lleis vigents. També quan els diners són públics; és a dir, de tots. La qualitat d’una democràcia es mesura per la capacitat que té de posar a ratlla els corruptes. Que els països del Tercer Món ocupin els llocs de la cua de la classificació de Transparency Internacional és culpa dels seus dirigents, no dels seus ciutadans.

La trampa dels diners

Però la corrupció afecta també els països rics i les organitzacions internacionals més poderoses. Moltes empreses i bancs molt potents recorren a corrompre governants per obtenir beneficis. Polítics de tots els colors cauen en la trampa de la corrupció. Una trampa que consisteix a concedir avantatges o contractar aquestes entitats a canvi de diners que van a parar a aquests governants o els seus partits polítics.

Que la corrupció s’infiltri en els nivells més alts de les administracions públiques és greu, però sobretot és gravíssim que quan aquestes accions corruptes es denuncien les persones implicades no siguin penalitzades adequadament.

Res fa més mal a la democràcia que s’escampi la convicció que una elit corrupte la dirigeix de forma impune. La corrupció és un corcó que es menja la democràcia. Si no se l’elimina a temps pot fer-la caure a trossos.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*