Què era el TBO.

“Estàs més vist que el tebeo”. Haureu sentit alguna vegada aquesta expressió. I potser us haureu preguntat d’on ve...

Elianne Ros
 
 

 

«Estàs més vist que el tebeo». Haureu sentit alguna vegada aquesta expressió. Segurament als vostres pares o avis. I potser us haureu preguntat d’on ve… El TBO era una revista infantil molt popular a Espanya, perquè publicava historietes il·lustrades, o sigui, còmics. Els seus personatges eren molt famosos, com Eustaquio Morcillón, la família Ulisses, Josechu el Vasco o el professor Franz de Copenhaguen. La revista va néixer el 1917 i va deixar de fer-se el 1989. Aquest any hauria complert 100 anys.

Llavors no existia internet, ni els mòbils ni les xarxes socials, així que tothom coneixia el TBO, que era una manera de llegir i entretenir-se alhora. Els infants s’intercanviaven els números i compartien les històries. Era una mica així com l’Instagram de l’època, però en paper. Per això les publicacions amb historietes es coneixien com tebeos, encara que no fossin el TBO original.

El 1968, la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola va acceptar la paraula amb aquesta descripció: «revista infantil d’historietes l’assumpte de les quals es desenvolupa en sèries de dibuixos». La paraula còmic es va començar a utilitzar més tard arran de la influència nord-americana.

El TBO es publicava una vegada a la setmana –primer era els diumenges i després, els dissabtes– i va néixer una mica per casualitat, per aprofitar la maquinària, el paper i la tinta que sobrava en una impremta. L’escriptor Joaquim Arques, que va ser qui en va tenir la idea, es va inspirar en una publicació infantil d’humor que abans de la guerra civil venia milers d’exemplars a Catalunya: En Patufet.

El TBO va arribar a vendre 150.000 exemplars cada setmana i es caracteritzava per un humor innocent i continguts lúdics. Això va facilitar que durant els 40 anys de la dictadura de Franco –període en què els mitjans de comunicació eren controlats per l’Estat mitjançant la censura– es continués publicant. S’elaborava a Barcelona en llengua castellana i es distribuïa per tot Espanya. Entre els seus dibuixants més coneguts hi havia Benejam, Coll, Opisso, Urda, Muntañola, Castanys o Blanco. Els nens esperaven amb impaciència la sortida de la revista per conèixer les últimes aventures de la família Ulisses o els extravagants invents del professor Franz de Copenhaguen. Finalment, l’abril del 1983, el número 2.502 va ser l’últim del TBO.

 

Elianne Ros
Sobre Elianne Ros

Sóc una empordanesa universal. Vaig estudiar periodisme a la UAB i m'he fet periodista treballant a diferents diaris. Primer a Girona (El Punt, La Vanguardia, El País), desprès com especialista de política (El Mundo, El Periodico) i durant nou anys, fins a finals del 2014, com a corresponsal a París per El Periodico i RAC1. Actualment col·laboro amb La Vanguardia. Contacte: Twitter | Més articles

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*