Els perquès de la Carlota: Som iguals? Som diferents?

Doncs si sou d’ara, moderns i modernes, caldrà que deixeu enrere aquestes idees antiquades que encara tenen algunes persones. Les persones, siguem dones o siguin homes, tenim els mateixos drets i mereixem poder fer les mateixes coses. Això vol dir...

Gemma Lienas
 

 

 

Era l’aniversari d’en Marc i vam fer una super festa, perquè el pare va dir que deu anys no es fan cada dia.

Ens ho vam passar pipa. I a en Marc li van fer una pila de regals.

L’endemà al matí per anar a l’entrenament de bàsquet va voler estrenar una samarreta que li havien regalat. Era rosa i tenia unes lletres al davant que deien: LA PAU ÉS EL CAMÍ.

D’acord, d’acord! Potser us sembla que una samarreta rosa no fa per a un nen, però això és un prejudici. O sigui, una idea apresa que condiciona la vostra manera de veure les coses. Veureu que al seu club de bàsquet també molta gent té prejudicis.

Quan vam arribar-hi, un nen del seu equip li va prendre el pèl:

—Mireu, en Marc és una nena. Duu una samarreta rosa de princeseta.

—No és un samarreta de princesa, ximple —li vaig dir jo—. És una samarreta de noi a qui li agrada el color rosa, oi, Marc?

En Marc va fer que sí.

Però tot i la seguretat que teníem en Marc i jo, de seguida es va organitzar un bon sidral. Els del seu equip, els d’un altre equip de més grans, on hi havia en Miquel, un equip femení que acabava de fer un partit… tots es van començar a ficar amb el meu germà.

Bé, tots no. N’hi havia que defensaven en Marc contra aquells que xisclaven que les samarretes rosa són de nenes.

—Es pot saber què està passant? –va preguntar l’entrenador, que va sortir en sentir el xivarri.

—Que el Marc va vestit de nena…

—Per què? Perquè porta una samarreta rosa? Quina bestiesa! No hi ha colors de nen i colors de nena. T’agrada el rosa? Doncs és un bon color per a tu, siguis nen o siguis nena.

—El meu pare diu que els nens no poden plorar com ho fan les nenes. I, si em veu plorar, em renya i em diu que em tornaré una nena. Això és veritat?

—No, no. Tothom, quan està trist, té dret a plorar, sigui un nen o sigui una nena. Les llàgrimes són bones perquè serveixen per netejar la pena —va dir l’entrenador–. No heu vist mai plorar un jugador de futbol? Doncs, això!

—La meva àvia, quan li dic que vull ser enginyera per dissenyar naus espacials, em diu que això no és una feina per a una noia.

—No existeixen coses de nen i coses de nena —vaig dir jo.

—La Carlota té raó —va dir en Miquel, fent-me costat.

–Au, asseieu-vos tots i totes al meu voltant –va dir l’entrenador–, i en parlarem.

Ens vam instal·lar a les grades

—A veure, sou moderns o sou antics? Sou nois i noies actuals o de fa molts anys?

—D’ara! —van començar a cridar els companys i companyes d’en Marc.

—Doncs si sou d’ara, moderns i modernes, caldrà que deixeu enrere aquestes idees antiquades que encara tenen algunes persones. Les persones, siguem dones o siguin homes, tenim els mateixos drets i mereixem poder fer les mateixes coses. Això vol dir…

—Que si sóc una nena i em vull disfressar de pirata, puc!

—Exacte.

—I si sóc un nen i vull posar-me unes arracades, també puc.

—Sí! El meu pare en porta.

—I que la taula no només l’he de parar jo perquè sóc una nena, el meu germà també l’ha de parar.

—Efectivament, la feina de la casa no és només cosa de dones; també és cosa dels homes. És feina de tothom que viu a la mateixa casa.

—I si jo vull estudiar ballet i sóc un nen, ho puc fer?

—És clar.

—Així, els homes i les dones són iguals?

—Ho som. I les persones que lluiten per la igualtat d’homes i dones i perquè es respectin els mateixos drets per a uns i per a les altres són persones feministes.

—Totes les persones som iguals?

—Totes ho som: siguem homes o dones, siguem blancs o negres, siguem gent que camina o que va amb cadira de rodes…

—I si ets un noi que tens un nòvio? El meu oncle té nòvio i no pas nòvia.

—És clar, també.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*