Homo Sapiens: un nou descobriment per conèixer millor els nostres orígens

Ara fa pocs dies, un equip d'investigadors dirigit pel paleoantropòleg Jean-Jacques Hublin (Institut Max Plank de Leipzig, Alemania), va fer l'anunci d'una descoberta arqueològica i paleontològica molt important. L'Arca Perduda? El Sant Greal? No. Una troballa encara molt més interessant que les perseguides pel nostre estimat Indiana Jones... una troballa real. Parlem del descobriment, al jaciment de Jebel Irhoud (Marroc, Nord d'Àfrica), de les restes fòssils més antigues pertanyents a la nostra espècie: l'Homo sapiens.

Jordi Serrallonga
 

Un homo sapiens durant una cacera Autor: Wolfgang Sauber

Ara fa pocs dies, un equip d’investigadors dirigit pel paleoantropòleg Jean-Jacques Hublin (Institut Max Plank de Leipzig, Alemania), va fer l’anunci d’una descoberta arqueològica i paleontològica molt important. L’Arca Perduda? El Sant Greal? No. Una troballa encara molt més interessant que les perseguides pel nostre estimat Indiana Jones… una troballa real. Parlem del descobriment, al jaciment de Jebel Irhoud (Marroc, Nord d’Àfrica), de les restes fòssils més antigues pertanyents a la nostra espècie: l’Homo sapiens.

Efectivament el bressol de l’Homo sapiens és africà. Ara bé, durant molt de temps, els europeus es van negar a situar l’origen de la Humanitat a l’Àfrica; fins i tot, quan el naturalista anglès Charles R. Darwin va proposar, l’any 1871, que els humans vàrem néixer al continent africà, la majoria de científics van dir que això era impossible i que nosaltres havíem de tenir un noble llinatge europeu. Potser és per això que a mitjans del segle XIX, quan a l’Abric de Cromanyó (França) van ser trobats uns ossos antics pertanyents a individus prehistòrics iguals a l’Homo sapiens actual, es va dir que el bressol de la nostra espècie era a Europa: el famós “Home de Cromanyó”.

Aquest era un posicionament racista i etnocèntric molt propi del segle XIX i inicis del segle XX, però, sortosament, la ciència avança i és la millor de les eines per lluitar contra els prejudicis, tòpics i llegendes sense fonament. Les recerques de molts arqueòlegs i paleontòlegs, des del segle XX fins als nostres dies, han demostrat que Darwin tenia raó: l’origen de la Humanitat és a l’Àfrica i allà situem els primers homínids –amb aspecte molt simiesc– que van caminar sobre dues cames ara fa entre 7 i 6 milions d’anys. Alguns d’ells van evolucionar –canviar– cap a formes humanes amb cervells cada cop més voluminosos; el camí vers la nostra espècie: l’Homo sapiens. I així, a l’Àfrica, es van anar localitzant restes de sapiens molt anteriors a les excavades a Europa i qualsevol altra part del Món. Efectivament, l’Homo sapiens, com els primers homínids, també havia nascut a l’Àfrica; des d’aquí es va expandir per la resta dels continents. Però quina era la data del seu naixement? Si a Europa les restes més antigues de sapiens no anaven massa més enllà dels 40.000 anys, al continent africà, a la regió oriental, els investigadors van identificar Homo sapiens de fins a 200.000 anys d’antiguitat. La llar dels primers representants de la nostra espècie era a l’Àfrica Oriental, a la Gran Falla del Rift.

Però les notícies sobre Evolució Humana ragen de forma constant i ràpida. Sempre apareix l’anunci d’una nova troballa. De tota manera, no patiu. No ens posem nerviosos. Malgrat els titulars llampants, aquestes descobertes no suposen un daltabaix en el que ja sabíem sinó tot el contrari: ens aporten més peces per cobrir el forats d’un gran trencaclosques que tenim molt avançat. En aquest sentit, les troballes fetes al jaciment marroquí de Jebel Irhoud no neguen el que ja sabíem, l’origen africà de l’Homo sapiens, però sí que ens diuen que la seva data de naixement és més antiga del que ens pensàvem: 300.000 anys! I, molt important, gràcies a aquest descobriment podem dir que la presència dels primers representants de l’Homo sapiens la tenim a l’Àfrica sahariana (Àfrica del Nord) quan, fins el moment, només es situava a l’Àfrica subsahariana (Àfrica Oriental).

Com eren? Físicament eren gairebé iguals a nosaltres. Si els haguéssim vestit amb pantalons, samarreta i bambes jugarien un partit de bàsquet o futbol amb vosaltres sense que paréssiu atenció a les mínimes diferències que presentaven. Per exemple, en ser molt antics, i tot admetent que l’evolució biològica comporta el pas –normalment lent– d’espècies predecessores a espècies descendents, encara tenien una zona posterior del crani (a l’àrea del clatell) més robusta que nosaltres. I en relació a una de les característiques anatòmiques que són pròpies de tots els Homo sapiens, és a dir, la barbeta, aquests individus de Jebel Irhoud tenien barbeta però no tant marcada com la dels sapiens actuals.

Com vivien? Els Homo sapiens de la Prehistòria, a l’igual que els seus avantpassats (Homo ergaster, Homo habilis, Australopithecus, etc.), eren caçadors-recol·lectors. Això vol dir que s’alimentaven de la carn dels animals que caçaven i dels vegetals que recollien en el seus desplaçaments pel territori. En efecte, eren nòmades. Mai no ocupaven un abric, cova o espai obert durant molt de temps sinó que, en petits grups, de potser 20 o 30 individus, es movien rere la petja del seu aliment com fan molts altres animals.

Fabricaven eines de pedra –com les trobades a Jebel Irhoud– amb les que esquarteraven les seves preses, preparaven les pells, transformaven els vegetals o construïen artefactes més complexes amb el concurs de fusta, fibres vegetals, tendons, ossos, etc. Es comunicaven, com nosaltres, amb un llenguatge articulat i, amb tota probabilitat, enterraven als seus morts i elaboraven sistemes simbòlics de gran complexitat (pintures, rituals, música…).

I, molt important, la gran antiguitat de les restes de Jebel Irhoud, ens demostra, un cop més, que l’evolució humana no és una filera índia d’homínids (com veiem sovint en llibres, revistes o samarretes). L’evolució de la vida, i això ja ho va dir Darwin, és en forma d’arbre. Els humans, a partir d’un ancestre comú –el tronc de l’arbre– es van separar –ramificar– en diferents branques. Una d’elles va evolucionar fins l’Homo sapiens. Avui som els únics humans del planeta, però fa 300.000 anys el sapiens va conviure amb humans d’altres branques de l’arbre evolutiu. Per exemple, a Europa i al Pròxim Orient, l’Homo sapiens va conviure i es va relacionar amb l’Homo neanderthalensis: el neandertal.

L’evolució, sens dubte, sempre ens explica la història més bella del Món.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*