Els paradisos fiscals perpetuen la desigualtat

Els impostos es recapten a través de qualsevol activitat que desenvolupi el ciutadà en la societat, ja sigui a través de la feina, transferint una part del seu sou; de les compres (aliments, casa, cotxe); de la creació d'empreses o del rendiment dels diners al banc. Per pagar menys impostos, i així augmentar els seus guanys, algunes empreses i ciutadans decideixen registrar la seva activitat en els anomenats paradisos fiscals. Però, què són i quines conseqüències tenen en l'economia aquestes pràctiques?

Carolina Clemente
 

Els anomenats ‘Papers de Panamà’ van posar al descobert el frau fiscal comès en països de tot el món. Imatge: Vector Open Stock

La recaptació d’impostos és una pràctica tan antiga com estesa en els països industrialitzats. Ja en l’època romana, l’emperador exigia als seus territoris el pagament de tributs per a, en aquell temps, finançar l’exèrcit i les diferents guerres que es duien a terme. Actualment, els diners que l’estat aconsegueix a través dels impostos es destinen a atendre les necessitats socials ja siguin educatives, sanitàries, d’infraestructures o de seguretat, entre moltes altres. Els impostos es recapten a través de qualsevol activitat que desenvolupi el ciutadà en la societat, ja sigui a través de la feina, transferint una part del seu sou; de les compres (aliments, casa, cotxe); de la creació d’empreses o del rendiment dels diners al banc. Per pagar menys impostos, i així augmentar els seus guanys, algunes empreses i ciutadans decideixen registrar la seva activitat en els anomenats paradisos fiscals. Però, què són i quines conseqüències tenen en l’economia aquestes pràctiques?

Baixos impostos i privacitat

Precisament, els paradisos fiscals es coneixen així pels beneficis tributaris que ofereixen a empreses i persones estrangeres. Les empreses allà constituïdes són les anomenades ‘societats offshore’. Els impostos que exigeixen són molt baixos o nuls i, a més, garanteixen la privacitat. És a dir, tot i que altres països els exigeixin informació sobre empreses i persones allí registrades, apel·len al secret bancari. De la mateixa manera, accepten grans quantitats de diners sense investigar quin és el seu origen. Així doncs, els diners poden procedir d’activitats il·lícites com el narcotràfic o l’apropiació indeguda de capital.

Les condicions que ofereixen els paradisos fiscals són molt atractives per atreure la inversió estrangera i sovint són utilitzades pels països en què se situen per sostenir la seva pròpia economia. Segons l’ONG Oxfam Intermón, els principals paradisos fiscals del món són, per aquest ordre: Illes Bermudes, Illes Caiman, Països Baixos, Suïssa, Singapur, Irlanda, Luxemburg, Curaçao, Hong Kong, Xipre, Les Bahames, Jersey, Barbados, Maurici i Illes Verges Britàniques. La llista de paradisos fiscals va en augment a causa de què, sobretot en els països europeus, s’han establert uns impostos molt elevats, de vegades de fins al 50% dels ingressos. Igualment, la inclusió d’un país en la llista de paradisos fiscals és controvertida. Per exemple, Jersei i les Illes Britàniques pertanyen al Regne Unit, però aquest no apareix en el llistat.

Continuïtat de la desigualtat

Si una empresa o persona decideixen registrar-se en un paradís fiscal implica que el seu país d’origen no recapta els impostos que hauria de pagar i, per tant, no pot fer front a moltes despeses, entre d’altres a combatre la desigualtat econòmica i social. En definitiva, a reduir la pobresa. Segons l’estudi d’Oxfam Intermón Una economia per al 99%, Espanya deixa de recaptar al voltant de 1.500 milions d’euros a causa de l’evasió fiscal, és a dir, a l’ocultació d’ingressos en paradisos fiscals. Les dades a nivell europeu ascendeixen a un import d’entre 50.000 i 70.000 milions d’euros mentre que a nivell mundial els paradisos fiscals amaguen 7,6 bilions de dòlars.

Oxfam Intermón alerta que només els països pobres podrien recaptar almenys 100.000 milions de dòlars cada any en impostos. Amb aquests diners es podria finançar l’educació de 124 milions de menors sense escolaritzar.

Lluny de reduir-se aquesta pràctica, durant els últims 15 anys la inversió de societats en paradisos fiscals s’ha multiplicat per quatre. Aquesta tendència implica una polarització cada vegada més gran de la societat. Oxfam Intermón denuncia que un 1% de la població posseeix més riquesa que el 99% restant.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*