Calor als mars: canvi biològic i sequera econòmica

L’efecte dòmino que provoca el canvi climàtic en els ecosistemes sembla no tenir aturador. L’augment de les temperatures, els climes extrems, les sequeres, el desgel dels pols, la pujada del nivell del mar i també l’escalfament de les seves aigües.

Carolina Clemente
 

L’efecte dòmino que provoca el canvi climàtic en els ecosistemes sembla no tenir aturador. L’augment de les temperatures, els climes extrems, les sequeres, el desgel dels pols, la pujada del nivell del mar i també l’escalfament de les seves aigües. Tot això provoca un canvi en l’equilibri natural establert que avança a una velocitat vertiginosa.

L’aigua de mar i l’atmosfera es troben en contacte i qualsevol canvi en alguna d’aquestes dues masses afecta l’altre. Així, les variacions de la temperatura de l’aire modifiquen la calor existent a les capes superiors d’aigua. Segons el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic de Catalunya, la temperatura de l’aigua del mar ha pujat a un ritme de 0,3 graus centígrads el decenni pel que fa als primers 50 metres de fondària. Aquesta tendència disminueix fins els 0,19 graus als 80 metres de profunditat.

Les dades conclouen que l’escalfament de les aigües del mar es produeix durant tot l’any i d’una manera més significativa durant l’estiu i la tardor. Segons les dades obtingudes sobre la temperatura a aigües profundes, aquest mes de juny ha estat el més calorós. Aquesta tendència s’observa sobretot al mar Mediterrani on la temperatura ha pujat 2,5 graus respecte l’any anterior. Així l’aigua del mar té una temperatura de 24,3 graus a les costes d’Almeria; 23,5 al País Basc o 19,9 a Galícia.

Pujada del nivell del mar

La manca de protecció de l’atmosfera per l’existència del forat en la capa d’ozó provoca que els gels existents als pols es desfacin. Aquesta aigua va a parar als mars i oceans que progressivament augmenten el seu nivell. El nivell de l’oceà Atlàntic puja a raó d’1-2 mm cada any i entre 4 i 8 mm el mar Mediterrani.

La progressiva pujada de les aigües, unida a d’altres fenòmens meteorològics extrems, posa en risc els habitants de determinades zones del planeta. Persones que, degut a la virulència del clima es veuran obligades a marxar de les seves zones de residència. Són els ja coneguts com a refugiats mediambientals.  

Conseqüències biològiques i econòmiques

L’augment de la temperatura de l’aigua té greus efectes biològics. Les colònies de coral que existeixen al fons del mar i que proveeixen de nutrients les espècies disminueixen o fins i tot acabarien desapareixent. Això afectaria  l’equilibri de l’ecosistema ja que es produiria un intercanvi d’espècies. Les que ara mateix conviuen amb els coral·lígens no podrien sobreviure i serien substituïdes per d’altres més tolerants a les aigües càlides. És el cas de les algues tòxiques, les meduses o el peix globus, una espècie verinosa que abans només sobrevivia en climes subtropicals.

D’altra banda, els experts han constatat que l’escalfament de les aigües afecta la reproducció de les espècies, ja que ha alterat el naixement de femelles i mascles. A més, tant les plantes marines com els animals es desplacen progressivament cap als pols escapant del clima calorós. Per tant, no és només l’ecosistema marí el que es veu afectat sinó també el terrestre.

Pel que fa a les conseqüències econòmiques, tota la indústria pesquera es veuria afectada i es perdrien peixos que formen part de la nostra alimentació. A més, les alteracions de les costes suposaria un impacte molt negatiu per al turisme. No només per al turisme de platja sinó també per al submarí.

L’afectació sobre aquestes dues activitats implicaria el descens dels recursos econòmics. Cal tenir en compte també les indústries que indirectament es veurien afectades perquè fan servir recursos marins, com ara la farmacèutica.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*