25è aniversari dels JJOO BCN’92, embrió de la modernitat i el turisme

El llegat més evident dels Jocs Olímpics va ser la profunda transformació urbanística de la ciutat. La Barcelona que avui coneixem, referent turístic, comercial, d’oci i cultura, probablement no hagués estat possible sense les millores prèvies a la cita olímpica

Carolina Clemente
 

El 25 de juliol de 1992 els ulls del món estaven posats a Barcelona. La Ciutat Comtal era l’amfitriona dels XXV Jocs Olímpics d’Estiu i durant 15 dies va oferir els “millors jocs de la història” fins el moment. Gairebé 10.000 atletes van competir en  31 esports i 286 especialitats. La cita no només va ser un èxit a nivell esportiu sinó que va suposar la projecció internacional de Barcelona com a ciutat moderna, oberta, cosmopolita i solidària. Vint-i-cinc anys després, la ciutat commemora aquella efemèride i reflexiona sobre el llegat olímpic.  

Nombroses imatges han quedat en l’imaginari col·lectiu d’aquells que van viure els Jocs Olímpics i la preparació prèvia. Des de la proclamació de Barcelona com a seu olímpica per part del llavors president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Joan Antoni Samaranch, amb la famosa frase “a la ville de…Barcelone” fins que Antonio Rebollo va encendre el pebeter amb arc i fletxa. Entre aquests dos moments, Barcelona va viure una transformació urbanística sense precedents acompanyada d’un entusiasme ciutadà fervorós. Als Jocs Olímpics hi van participar 35.000 voluntaris i als Paralímpics, que es van celebrar al setembre del 1992 i on van competir 3020 atletes, 15.000 voluntaris. Cal afegir l’Hola de la cerimònia d’apertura, la Fura dels Baus, Montserrat Caballé i Freddy Mercury cantant Barcelona, Los Manolos i la seva versió rumbera d’Amics per Sempre, en Cobi i la Petra, el príncep com a abanderat de la delegació espanyola… Tot això va quedar per al record, però què van suposar els Jocs per al futur de Barcelona?

Una ciutat oberta al mar

El llegat més evident dels Jocs Olímpics va ser la profunda transformació urbanística de la ciutat. La Barcelona que avui coneixem, referent turístic, comercial, d’oci i cultura, probablement no hagués estat possible sense les millores prèvies a la cita olímpica.

El punt d’inflexió més important va ser l’apertura de Barcelona al mar. Fins llavors, la Ciutat Comtal i el Mediterrani es donaven l’esquena. La capital catalana era una ciutat industrial on vora el mar tenia preferència el trànsit de mercaderies. A partir de llavors, les platges van quedar integrades a la ciutat i els propis barcelonins podien gaudir-les amb garantia de qualitat. La Vila Olímpica es va situar a la façana marítima i l’antic barri industrial del Poblenou es va transformar en una zona moderna i atractiva.

També es va revitalitzar la muntanya de Montjuïc, on es van remodelar les instal·lacions esportives existents com l’estadi olímpic o les Piscines Picornell i es van construir de noves com el Palau Sant Jordi o l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC).

Els sistemes de comunicacions es van capgirar. De l’època olímpica daten la Ronda Litoral i la de Dalt, el nus de la Trinitat i el del Llobregat. Això pel que fa al trànsit rodat, que va millorar notablement al centre de Barcelona. Pel que fa a les comunicacions mòbil, Norman Foster va dissenyar la Torre de Collserola i Santiago Calatrava la de Montjuïc.

A més a més, entre els anys 1986 i 1992 es va posar en marxa la campanya ‘Barcelona, posa’t guapa’ per afavorir la remodelació de les façanes.

Valors olímpics

Durant els anys previs als JJOO i en el transcurs de la celebració, la ciutadania es va sentir partícip del projecte olímpic, i es van enarborar els valors de l’esforç, la solidaritat i la cohesió per construir entre tots un esdeveniment únic. La millora de pavellons i estadis no només va portar associada l’augment de la pràctica esportiva sinó que també va deixar a la ciutat unes instal·lacions que en el futur van ser seus de concerts, altres esdeveniments esportius o fires.

A més a més, la nova Barcelona va donar un impuls al turisme que des de llavors es va multiplicar. Exemples com aquest posen de relleu la necessitat de combinar els grans esdeveniments, i les transformacions que suposen, amb la convivència i la sostenibilitat.

El 1992 no només va ser l’any de presentació de Barcelona al món. Aquesta va ser l’ambaixadora d’una Espanya democràtica, moderna, dinàmica i avançada que trencava vells estereotips. Durant aquell any també es van commemorar els 500 anys del descobriment d’Amèrica, Madrid va ostentar la capitalitat cultural europea i Sevilla va albergar l’Exposició Universal. Tots aquests fets van donar a Espanya un gran ressò internacional i a partir de llavors el turisme va fer créixer els ingressos del país.  

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*