Gentrificació: mutació social de les ciutats

A poc a poc, aquestes zones que han patit el procés de gentrificació veuen erosionada la seva personalitat que se substitueix per una identitat prefabricada vulnerable a les tendències de moda i les voluntats dels turistes. Els veïns tradicionals es muden als barris perifèrics on el preu del lloguer i l’habitatge és més assequible a les seves butxaques.

Carolina Clemente
 

 

Foto: Manuellebron

Les transformacions urbanístiques tenen com a objectiu millorar l’entorn i la qualitat de vida dels seus habitants. Sovint, però, aquestes revaloritzacions porten associats altres processos que no només canvien la fesomia de la ciutat sinó els seus usos socials i, per tant, la seva personalitat. És el que es coneix com a gentrificació: la substitució dels veïns d’un barri per d’altres de major poder adquisitiu. Aquest fenomen s’ha produït a grans ciutats com Nova York o Londres i ha arribat també a Madrid i Barcelona on la metamorfosi dels barris de tota la vida és innegable.

Substitució social i comercial

El terme gentrificació prové de la paraula anglesa gentry i fa referència a l’alta burgesia, la classe social que se situa per sota de la noblesa. El va fer servir per primera vegada la sociòloga anglesa Ruth Glass als anys seixanta per descriure els canvis socials que s’estaven produint a Londres en relació al territori.

Els barris, sovint degradats, són rehabilitats. Aquest fet comporta un augment dels preus dels lloguers o de compra. Les constructores es veuen atretes per unes zones amb noves possibilitats turístiques i comercials i compren solars per a la construcció d’edificis d’alt nivell de més alçada que els existents. De vegades, no construeixen edificis nous sinó que compren blocs sencers i els rehabiliten. Aquestes pràctiques comporten un increment del preu de l’habitatge i els veïns tradicionals es veuen expulsats del seu propi barri.

Amb l’arribada dels nous veïns, també es transformen les botigues de la zona. Ja no són els petits comerços que donaven servei quotidià. Els ‘gentry’ disposen de més poder adquisitiu i aterren nous locals enfocats a aquesta nova clientela: restaurants de moda, botigues de dissenyadors, comerços exclusius, etc… D’aquesta manera, el petit comerç també es veu desplaçats del seu propi barri. S’ha produït l’aburgesament de la zona.

Canvi de personalitat

A poc a poc, aquestes zones que han patit el procés de gentrificació veuen erosionada la seva personalitat que se substitueix per una identitat prefabricada vulnerable a les tendències de moda i les voluntats dels turistes. Els veïns tradicionals es muden als barris perifèrics on el preu del lloguer i l’habitatge és més assequible a les seves butxaques.

A banda del desplaçament dels veïns i la revalorització de l’entorn, la gentrificació comporta altres fenòmens com la substitució dels habitatges de lloguer pels de compra i la disminució del nombre de persones que viuen a cada pis. Així doncs, també es produeix una disminució de la densitat poblacional. De vegades, fins i tot aquests habitatges de luxe estan destinats al lloguer temporal.

Els experts calculen que la gentrificació és un procés gradual que es desenvolupa en un període d’entre 5 a 15 anys i comporta l’augment del preu de l’habitatge entre un 10 i un 20%.

Increment dels preus de l’habitatge

Després de la crisi econòmica i la bombolla immobiliària en què el preu dels pisos es va ressentir, s’observa una tendència a l’alça. Així, segons un informe de la taxadora Tinsa, el preu de l’habitatge s’ha incrementat en un 21,7% durant l’últim any a Barcelona. Aquesta xifra és vuit vegades superior a la mitjana espanyola, on el preu de l’habitatge ha pujat un 2,7% durant el 2016.

A la Ciutat Comtal, l’increment del preu de l’habitatge s’ha donat a tots els barris de la ciutat, tot i que de manera desigual. Districtes com Ciutat Vella, amb més pressió turística, han patit un augment del 35,7% mentre que la pujada ha estat més moderada a barris perifèrics com Sants-Montjuic (22,6%), Horta Guinardó (20,8%), Nou Barris (14,9%) o Sant Andreu (14,6%).

 

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*