Europa, un mapa de reivindicacions

Les nacions sense estat són comunitats humanes que, tot i tenir les característiques culturals o identitàries associades habitualment amb una nació, no disposen d'un estat independent. Les nacions sense estat, per tant, estan incloses en estats, on la nació predominant és una altra, o repartides entre diversos estats

Carolina Clemente
 

 

Les nacions sense estat d’Europa

El concepte nació és un terme que admet diferents interpretacions en sí mateix. És per això que el seu ús pot resultar ambigu i sovint és el centre del debat polític i jurídic. Segons l’Institut d’Estudis Catalans, es considera nació “tota aquella comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular, a partir d’una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre”. Una definició que deixa la porta oberta a la subjectivitat i, per tant, a diferents idees de nació.

El cas espanyol

Per intentar aclarir aquest terme, l’exemplificarem amb diferents casos. El més proper d’ells és el cas català. En la proposta de modificació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, es va incloure la paraula ‘nació’ al preàmbul. Aquest fet va generar una controvèrsia política i jurídica.

Si bé la definició de nació coincideix amb la que dóna l’Institut d’Estudis Catalans, algunes veus consideraven que la seva inclusió donava peu a una possible sortida de Catalunya de l’Estat Espanyol. Per aquest motiu, després de llargues deliberacions per part del Tribunal Constitucional finalment es va acceptar el redactat tot especificant que no tenia cap validesa jurídica i reiterant “la indissoluble unitat de la nació espanyola, consagrada a la Constitució”.

Així doncs, Catalunya “té el sentiment i la voluntat” – a banda d’una llengua, una cultura i una història pròpies – de ser una nació però no compta amb unes estructures d’Estat pròpies sinó que està inclosa a la “nació espanyola”.

Aquesta és una de les formes de les nacions sense estat que existeixen a Europa. És a dir, l’estat al que pertanyen pot reconèixer la seva identitat diferencial, i parlar obertament de nacionalitats que, en el cas espanyol, compten amb un govern i un parlament propis. Aquest és també el cas de País Basc i Galícia, considerades com a nacions històriques en els seus respectius Estatuts d’Autonomia.

País Basc

El territori que ara comprèn la comunitat autònoma del País Basc, juntament amb altres zones de Navarra i el sud de França és el que els moviments independentistes bascos denominen com a Euskal Herria. Tot i que no tots estan d’acord en quina hauria de ser la delimitació territorial d’una pàtria basca, coincideixen en destacar els trets particulars existents.

D’una banda, el País Basc ha tingut una història diferenciada de la d’Espanya. Es regeixen pels anomenats furs, lleis provinents de l’Edat Mitjana en què el territori ha quedat exclòs de pagar impostos a l’Estat espanyol. Fruit d’aquest esdevenir històric, actualment el País Basc té un règim fiscal propi. De l’altra, és innegable l’existència d’unes tradicions ancestrals pròpies així com l’euskera, una de les llengües més antigues d’Europa.

Tradicionalment, ha estat el Partit Nacionalista Basc (PNB) el defensor de la pàtria basca, però amb el pas dels anys també han sorgit altres formacions que reclamen un estat propi per al País Basc. Durant el Franquisme, es va crear ETA, una organització armada que, a través del terrorisme, defensava la independència d’Euskal Herria.

Galícia

En el cas de Galícia, són dos els partits nacionalistes gallecs. El Bloc Nacionalista Gallec (BNG) i Anova-Irmandade Nacionalista. Tot i que aquestes formacions presenten diferències polítiques, coincideixen en defensar la llengua i la cultura gallegues, el reconeixement de Galícia com a nació i la possible inclusió de zones d’Astúries (Eo-Navia), Lleó (El Bierzo) i Zamora (Sanàbria) en un hipotètic estat independent.

Nacions sense estat

Així doncs, les nacions sense estat són comunitats humanes que, tot i tenir les característiques culturals o identitàries associades habitualment amb una nació, no disposen d’un estat independent. Les nacions sense estat, per tant, estan incloses en estats, on la nació predominant és una altra, o repartides entre diversos estats. En algunes ocasions, no es veu amb bons ulls la plurinacionalitat i s’aposta per la uniformitat, no donant cabuda als trets diferencials ni al reconeixement de l’autogovern.

La delimitació de la nació sense estat com a tal pot ser subjectiva. En un mateix territori poden conviure persones amb diferents sentiments identitaris o el territori pot ser difícil d’especificar. Per aquest motiu, s’estableix que perquè un territori sigui considerat nació sense estat s’han de complir, com a mínim, algun d’aquests tres criteris: reconeixement oficial per part de l’estat com a comunitat nacional o nacionalitat; presència de trets culturals o lingüístics ben definits i diferenciats dels de la majoria de l’estat o existència d’un moviment cultural o polític que en reivindiqui l’existència.

Altres casos a Europa

Compleixen amb tots o algun d’aquests criteris diversos territoris a Europa, que no compten amb un estat propi. A banda de les ja especificades en el cas d’Espanya, la Gran Bretanya està formada per les nacions d’Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord. Gal·les i Escòcia tenen idiomes propis i són reconeguts com a nacionalitats diferenciades dins del Regne Unit. A l’igual que Irlanda del Nord, aspiren a deixar de formar part de la Gran Bretanya per esdevenir un estat propi. El mateix succeeix a la regió de Flandes a Bèlgica, on es parla el flamenc; a Occitània, Alsàcia i Còrsega pertanyents a França; l’estat federat de Baviera, al sud-est d’Alemanya; la Padània al nord d’Itàlia; la regió de Frísia avui en dia inclosa a Holanda i les illes Feroe a Dinamarca.

Fitxes nacions sense estat

Catalunya
Població: 7.523.000 habitants
Llengües oficials: castellà, català i aranès
Història i moviments reivindicatius: Catalunya compta amb un Parlament propi i un autogovern ampli. A banda de formacions polítiques nacionalistes independentistes Partit dels Demòcrates de Catalunya (PdeCat); Esquerra Republicana de Catalunya (ERC); Candidatura d’Unitat Popular (CUP), existeixen també formacions civils com Òmnium Cultural o l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Euskadi
Població: 2.019.000 habitants
Llengües oficials: Castellà i euskera
Història i moviments reivindicatius: Nació històricament diferenciada. Compta amb autogovern, Parlament propi i règim fiscal especial. Els principals partits independentistes són el Partit Nacionalista Basc (PNB) i Euskal Herria Bildu (EH Bildu). Als anys 60 va néixer ETA, formació terrorista que defensava la independència d’Euskadi. El 2011 va anunciar que cesava la seva activitat armada i el març de 2017 va anunciar el desarmament definitiu.

Galícia
Població: 2.7070700 habitants
Llengües oficials: castellà i gallec
Història i moviments reivindicatius: Té un Parlament propi i un ampli autogovern. Els principals partits nacionalistes són Bloc Nacionalista Gallec (BNG) i Anova-Irmandade Nacionalista.

Escòcia
Població: 5.295.000 habitants
Llengües: anglès, scots ( conegut també com a escocès antic) i gaèlic escocès.
Història i moviments reivindicatius: Té un Parlament propi. El Partit Nacionalista Escocès és la principal formació independentista. Aquesta va promoure un Referèndum sobre la independència d’Escòcia el 2014. Aquest va ser acordat amb el Regne Unit i va guanyar l’opció del ‘no’ per un 55,3% dels vots. La participació va ser del 84,6%.

Gal·les
Població: 3.063.000 habitants
Llengua: anglès i gal·lès
Història i moviments reivindicatius: Té un Parlament propi. El principal partit nacionalista és el Partit de Gales ( Plaid Cymru), creat a principis del segle XX. Les seves zones de recolzament majoritari són el nord i l’oest del país.

Irlanda del Nord
Població: 1.852.168 habitants
Llengua: irlandès i anglès
Història i moviments reivindicatius: compta amb un parlament propi. Forma part del Regne Unit tot i que una part de la seva població, la coneguda com província de l’Úlster, aboga per la seva independència. El 1968 va sorgir un moviment armat, l’IRA que va sumir el país en un conflicte entre unionistes, majoritàriament de religió protestant, i els republicans, de majoria catòlica; fins la dissolució de la banda trenta anys més tard.

Flandes
Població: 6.381.859 habitants
Llengües: neerlandès (flamenc)
Història i moviments reivindicatius: Territorialment es correspon al nord de Bèlgica. Compta amb institucions polítiques i administratives pròpies. Existeixen moviments nacionalistes flamencs que van des de l’extrema dreta del Vlaams Belang, segona força política al parlament; el Voorpost o la Unió d’Estudiants Nacionalistes fins l’extrema esquerra del Meervoud.

Occitània
Població: 14.000.000 habitants
Llengües: francès i llengua occitana
Història i moviments reivindicatius: el nacionalisme occità, sorgit contra la centralització francesa dels anys 60, ha guanyat influència gràcies a la creació de l’organització independentista d’esquerres Libertat!, el 2005. Tradicionalment, el Partit de la Nació Occitana (PNO) havia reivindicat la llengua i la cultura de la zona. Volen la unió del sud de França, la Vall d’Aran (a Catalunya), Mònaco i els valls occitans (a Itàlia)

Alsàcia
Població: 1.873.000 habitants
Llengua: francès
Història i moviments reivindicatius: Territori disputat per França i Alemanya durant més de 300 anys, fins a la II Guerra Mundial, després de la qual va quedar unit a França. La Unió del Poble Alsacià (UPA) reivindica un estatut propi per a la regió d’Alsàcia, dins de la República francesa.

Còrsega
Població: 324.212 habitants
Llengua: francès, cors
Història i moviments reivindicatius: té un estatut particular dins de les col·lectivitats territorials franceses. El Partit Nacionalista Cors (PNC) propugna una major autonomia més que la independència de la regió. El 2004, l’organització terrorista Front d’Alliberament Nacional de Còrsega, va començar un procés de desarmament.

Baviera
Població: 12.044.000 habitants
Llengua: alemany, autro-bàvar
Història i moviments reivindicatius: el nacionalisme bàvar defensa que els bàvars són una nació i promou la seva unió. Ha estat un moviment fort des que Baviera va entrar a formar part de la República Federal Alemanya, el 1871. Té un parlament propi. El Partit Bàvar va arribar a tenir bons resultats electorals però des de les eleccions del 1966 ha quedat sense representació política.

Padània
Població: 33.757.031 habitants
Llengua: italià
Història i moviments reivindicatius: Aquest territori, situat al nord del país, es sent diferenciat del sud d’Itàlia. Als anys 90, el líder de la Lliga Nord, Umberto Bossi, va recollir aquest sentiment i va impulsar el nacionalisme de la Padània, format per divesos partits del nord d’Itàlia. A partir d’aquell moment es va crear una Assemblea Parlamentària i un Govern de la Padània. El nacionalisme mai ha estat majoritari però té prou pes en diferents províncies italianes.

Frísia
Població: 646.647 habitants
Llengua: frisó
Història i moviments reivindicatius: regió històrica que actualment pertany als Països Baixos i que inclou petits territoris a Alemanya. Frísia havia format part del Sacre Imperi Romà Germànic fins el 1680. El Partit Nacionalista Frisó (FNP) té com a objectius aconseguir més autonomia i més competències per ser desenvolupades pel seu parlament.

Illes Feroe
Població: 49.117 habitants
Llengua: Danès i feroès
Història i moviments reivindicatius: són autònoms dins del Regne de Dinamarca i compten amb el seu parlament propi. El 2018 està previst un referèndum d’autodeterminació per decidir l’estatus de l’arxipèlag respecte Dinamarca.

 

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*