Jerusalem: La ciutat de les tres religions i el conflicte etern

La decisió sobre Jerusalem ha estat sempre la pedra a la sabata dels diferents acords de pau. S’ha deixat intencionadament al marge en un intent de protegir la volatilitat del castell de cartes que representa la ciutat sagrada. Uns esforços que poden veure’s soscavats per Trump, un president que ha fet oïdes sordes als advertiments de la resta del món.

Carolina Clemente
 

A pocs metres de l’esplanada de les Mesquites (a la imatge) i el Mur de les Lamentacions, llocs indispensables per musulmans i jueus, se situa l’Església del Sant Sepulcre.

Per què Jerusalem és el centre del món?

Jerusalem és una ciutat encaixada entre les muntanyes de Judea, el mar Mediterrani i el mar Mort. La població no arriba al milió d’habitants però els ulls de la humanitat estan fixats en ella. Gràcies a la seva existència mil·lenària exhibeix una personalitat desbordant en tradicions, cultures i creences però també ha patit la devastació més ferotge fruit de croades, ocupacions i guerres. L’essència de Jerusalem, bressol de religions i pobles, la converteix en un volcà en risc d’erupció permanent. L’estabilitat de la zona i, en conseqüència la pau internacional, depenen del seu fràgil equilibri.

L’anunci del president dels Estats Units, Donald Trump, de declarar Jerusalem capital d’Israel, en detriment de Tel Aviv, ha fet saltar totes les alarmes. Per què Jerusalem és tan desitjada i alhora tan temuda? Per què és la joia més preuada? Ser testimoni dels temps, l’avala com a símbol històric, religiós i polític.

Ciutat Sagrada

Jerusalem és l’emblema sagrat de les tres grans religions monoteistes: judaisme, islamisme i cristianisme. La Ciutat Vella alberga els llocs sagrats i d’oració d’aquestes tres religions, que apleguen 3.000 milions de fidels en tot el món.

Els jueus oren davant el Mur de les Lamentacions realitzant repetitives inclinacions cap a ell. A més, introdueixen petits papers amb pregàries i desitjos entre les escletxes que formen les pedres. Anhelen els temps en què comptaven amb un temple propi. Dos d’ells van ser destruïts, el primer al segle X a.C i el segon al 536 a.C. De fet, l’anomenat Mur de les Lamentacions és un dels pocs vestigis que queden dempeus d’aquells antics temples jueus que s’erigien a la zona. Actualment, en el lloc on se situaven s’aixeca la Cúpula de la Roca. Aquesta, juntament amb la Mesquita d’Al-Aqsa són el lloc de culte dels musulmans. Per a la religió islàmica, Jerusalem és la tercera ciutat sagrada per darrera de La Mecca i Medina i milers de musulmans omplen l’anomenada Esplanada de les Mesquites per agenollar-se i resar mirant a la Mecca.

A pocs metres de l’Esplana de les Mesquites i el Mur de les Lamentacions, llocs indispensables per a musulmans i jueus, se situa l’Església del Sant Sepulcre, un indret de pelegrinatge per als cristians. Segons els indicis històrics, és el lloc on Jesucrist va morir i ressuscitar.

Jerusalem, l’eterna capital

No només la Ciutat Vella concentra la tradició religiosa. També és l’espectadora muda de la història. Les seves pedres han vist com se la disputaven jueus, cristians i musulmans des de temps immemorables. Fruit del pas de les diferents cultures, la ciutat està dividida en quatre barris: el jueu, el musulmà, el cristià i l’armeni.

L’entramat cultural i religiós de Jerusalem no s’acaba aquí sinó que s’ha d’afegir el simbolisme polític. Tant israelians com palestins reclamen Jerusalem com a capital d’un Estat propi. D’aquí que l’anunci de Trump hagi posat en guàrdia a la comunitat internacional. En els diferents intents de trobar la pau en el conflicte arabo-israelià, la ciutat de Jerusalem sempre ha quedat al marge, conscients de la dificultat d’arribar a una solució acceptada per a totes les parts.

D’igual manera, la manca de neutralitat de Trump en favor d’Israel fa perillar la validesa dels Estats Units com a intermediari vàlid en les ja delicades negociacions de pau del conflicte.

Conflicte polític

L’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar el 1947 un Pla de Partició del territori que havia de culminar amb la creació de dos estats, un d’israelià i un altre de palestí. L’Estat d’Israel es va proclamar el 1948 i l’àrab no va arribar a constituir-se. Segons aquest pla, Jerusalem i altres ciutats properes com Betlem havien de gestionar-se de manera separada i romandre sota control internacional.

Donat el simbolisme religiós de Jerusalem, el Pla de Partició garantia la protecció, el lliure accés i la llibertat de culte tant dels habitants de la ciutat com de tots aquells visitants, sense detriment de la seva nacionalitat. Tot i aquestes consideracions, el Pla no va arribar a aplicar-se degut a l’esclat de la primera guerra arabo-israeliana, el 1948. Els països àrabs no van acceptar el Pla de Partició i van atacar Israel el mateix dia de la proclamació i naixement del nou Estat.

Com a conseqüència d’aquest primer conflicte, no només Israel va expandir el seu territori sinó que Jerusalem va quedar dividida en dos. D’una banda, Jerusalem oest, sota control israelià i, de l’altra, Jerusalem est, sota control àrab. La part est de la ciutat, on es troba la Ciutat Vella i els llocs de culte religiós, va quedar en mans de Jordània. Aquesta situació es va mantenir fins el 1967 quan Israel, durant l’anomenada Guerra dels Sis Dies, es va fer amb el control de tota la ciutat.

Llavors Israel va cridar a què les ambaixades s’assentessin a Jerusalem i no a Tel Aviv. Alguns països hi van accedir però després de la intervenció internacional van tornar a retirar-se a Tel Aviv. El 1980 el Parlament israelià va aprovar la Llei fonamental: Jerusalem, capital d’Israel. En aquesta, es va proclamar Jerusalem com a “ciutat eterna i unificada” capital d’Israel. La llei, però, és considerada nul·la i sense efectes fora d’Israel. La comunitat internacional només reconeix la capitalitat d’Israel sobre Jerusalem Oest.

Dos pobles, un territori

Amb el reconeixement de Jerusalem com a capital israeliana Trump ha fet trontollar els ciments de l’estabilitat a la zona. La comunitat internacional s’ha oposat a aquesta mesura i tem per la validesa dels Estats Units al capdavant de les converses de pau. De moment, Trump es manté ferm en la seva decisió, complint així una promesa electoral. A més, al·lega que la mudança de l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem portarà com a mínim quatre anys. Els Estats Units s’han convertit en l’únic país en reconèixer la capitalitat de Jerusalem des de la creació de l’Estat d’Israel el 1948.

La reacció de la comunitat musulmana tampoc s’ha fet esperar. En els dies posteriors a la decisió de Trump es van produir manifestacions i protestes que es van saldar amb dos palestins morts i més de 200 ferits. Israel ja ha desplegat les seves tropes davant una amenaça de violència.

La relació entre àrabs i israelians és un reguitzell de guerres, atacs, morts, hostilitats, annexions, conquestes i disputes per un territori que ambos reclamen com a propi. Tot i que les converses de pau també s’han succeït al llarg dels anys amb més o menys intensitat, el conflicte a la zona, que implica a d’altres països musulmans i a la comunitat internacional, dura ja 70 anys.

La decisió sobre Jerusalem ha estat sempre la pedra a la sabata dels diferents acords de pau. S’ha deixat intencionadament al marge en un intent de protegir la volatilitat del castell de cartes que representa la ciutat sagrada. Uns esforços que poden veure’s soscavats per Trump, un president que ha fet oïdes sordes als advertiments de la resta del món.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*