Els hàbits lectors i el paper de l’Administració educativa

Encara ens queda molt per fer i moltes coses per investigar en el camí, apassionant, de fer lectors.

Mireia Manresa Potrony
 
 

Durant les darreres tres dècades hem anat passant per diferents creences respecte a la capacitat i pertinença que l’escola es fes càrrec de promocionar la lectura. La consciència que el context educatiu és un marc imprescindible per democratitzar la lectura cap a aquells sectors que no tenen el llibre ni altres hàbits culturals bàsics integrats en la seva manera de viure ha fet que la construcció d’hàbits de lectura s’estigui situant en la posició central que creiem que necessita. I aquesta consciència ha conduït l’Administració a assumir el paper clau que li pertoca per la seva capacitat de proposar estratègies generalitzables que basteixin uns fonaments bàsics comuns capaços de generar inèrcies estables i capaços, alhora, d’acollir les iniciatives dels equips docents i dels mediadors.

És en aquesta línia que se situen els programes de l’última dècada del Departament d’Ensenyament: el Puntedu de biblioteques escolars que, malauradament no compta, ara mateix, amb els recursos necessaris a causa de la crisi, el Pla de lectura de centre i el Pla d’impuls de la lectura que inclou, com a iniciativa més rellevant sobre el gust per la lectura, segons el nostre parer, la proposta de la lectura autònoma diària en els centres de primària i, d’una manera més feble, la recomanació de fer-ho en els de secundària.

És una bona notícia que en aquest camí engegat pel Departament s’hi hagi afegit la campanya promocional La piràmide de lectura, una campanya que vol ser un complement del que es fa en els centres docents i que apareix amb la voluntat de crear ponts entre l’escola i el context social i d’implicar els propis alumnes, des de l’apel·lació a la seva autonomia personal, en la tasca de fer-se lectors. Des d’aquesta voluntat, es planteja als alumnes un compromís periòdic amb un conjunt d’accions relacionades amb els rituals personals i socials de lectura que es poden incorporar a les rutines quotidianes per tal d’esdevenir lectors, com ara regalar llibres, parlar-ne amb els companys, llegir contes als més petits, etc.

Aquestes activitats lectores poden contribuir, certament, a fer conscients els infants i joves i les famílies d’allò que fa un individu quan és lector, i també poden esdevenir una aportació a l’especialització dels mediadors per tal d’incloure-les en les estratègies d’acompanyament de la lectura autònoma. Ara bé, no sabem si aquestes accions són capaces d’estimular el desig de llegir, sense el qual és molt difícil generar cap altra rutina lectora en aquells individus que no tenen la motivació intrínseca que fa falta per arribar a incorporar allò que un lector expert fa de manera inconscient.

I és davant d’aquests dubtes que ens adonem que encara ens queda molt per fer i moltes coses per investigar en el camí, apassionant, de fer lectors. D’una banda, hem de saber més sobre la generació d’aquest desig al qual ens referíem i sobre la manera de dissenyar dispositius didàctics que l’atenguin. D’altra banda, ens falta incorporar rutines que avaluïn l’impacte i facin un seguiment de la qualitat de les propostes engegades, com ara la lectura diària, per tal d’assegurar que realment siguin efectives i per tal de consolidar i millorar, si cal, allò que sí que sabem que té efectes positius en la construcció d’hàbits lectors en els individus.

About Mireia Manresa Potrony

Professora de secundària i de didàctica de la llengua i la literatura a la UAB. Autora del llibre “L’univers lector adolescent. Dels hàbits de lectura a la intervenció educativa”, de Rosa Sensat. Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*