Innovar o escola tradicional

Innovar és un procés dinàmic que parteix d’un passat, que pretén una millora de la realitat actual per projectar-la cap al futur. A l’escola, però, no és així, perquè des de l’escola tradicional fem alguns passos cap a l’escola nova o escola activa i retornem cap a la tradicional deixant-hi algun canvi, més folklòric que de projecció cap al futur.

Assumpta Baig
 
 

IMG_4135

La que anomenem societat del coneixement canvia tan ràpid que ens produeix un cert vertigen donar-hi resposta en el dia a dia, i, sense gaire consciència, l’afrontem de diferents maneres: algunes vegades amb por o temença, d’altres amb passivitat i/o fins i tot indiferència, i d’altres, amb passió i afany d’innovar, que implica voluntat de canviar.

L’escola és, de totes les institucions socials, la que al llarg dels temps menys ha canviat en el més ampli sentit de la paraula: els edificis (ara fins i tot construïts amb materials més senzills); la distribució dels espais interiors en aules (potser en algunes ara hi trobem la pissarra digital); els patis (ara amb algun espai infantil per separar els nens per edats i algun hortet), i les persones, mestres i/o professors exercint com a tal per donar el seu saber als alumnes amb l’ajuda dels llibres de text (sortosament amb excepcions), i els alumnes rebent massa passivament el que escolten. Malauradament, si alguna cosa ha demostrat la història de la institució escolar és la seva resistència numantina a canviar, a adoptar pràctiques innovadores.

Innovar és un procés dinàmic que parteix d’un passat, que pretén una millora de la realitat actual per projectar-la cap al futur. A l’escola, però, no és així, perquè des de l’escola tradicional fem alguns passos cap a l’escola nova o escola activa i retornem cap a la tradicional deixant-hi algun canvi, més folklòric que de projecció cap al futur.

Innovar no és fàcil, ans al contrari és molt difícil, ja que demana iniciativa, esforç, responsabilitat, temps, imaginació, creativitat, preparació, treball en equip… i voluntat, ja que sovint de manera innata sorgeix una resistència al canvi tant per part de les persones com per part de les institucions i de la societat.

I en la institució escolar qui hauria d’innovar? De ben segur que ajudaria, i molt, si ho prioritzessin les administracions, però en tot cas les accions innovadores les impulsen persones amb caràcter emprenedor, amb iniciativa, amb ganes de treballar, amb esperit crític i amb voluntat de rectificar si l’avaluació no resulta positiva.

Els mestres i/o professors poden ajudar, i molt, a innovar i canviar perquè la institució escolar superi anacronismes i amb «passió» i rigor proposi innovació en totes les accions educatives, a l’escola, a la classe…, i ara que just s’estan constituint les administracions –la catalana i la de l’Estat– seria un bon moment perquè fossin sensibles i impulsessin la innovació a l’escola.

Assumpta Baig
Sobre Assumpta Baig

Mestra. Exresponsable de Formació de Rosa Sensat. Presidenta de la Fundació Marta Mata. Contacte: Facebook | Twitter | Més articles