Educar en la creativitat

En una societat cada vegada més evolucionada, la importància de la creativitat es fa més rellevant que mai ja que ens facilita trobar respostes útils als canvis constants que hi ocorren. Els nens i nenes tenen un gran potencial creatiu però les escoles no generen un ambient ni proposen activitats que posin en marxa l’ús de la creativitat.

Jenny Silvente
 
 

IMG_6069

Foto: Jenny Silvente

En una societat cada vegada més evolucionada, la importància de la creativitat es fa més rellevant que mai ja que ens facilita trobar respostes útils als canvis constants que hi ocorren. A més, la trobem en diferents àrees, com la filosofia, l’art, l’administració, la política, la psicologia i l’educació.

Galton, al 1869, va ser un dels primers a abordar el tema de la creativitat, considerant-la com un atribut hereditari que només posseïen les persones dotades de certa genialitat. Anys més tard, el 1901, Ribot va considerar que la creativitat no era un do d’uns pocs i que la posseïen totes les persones amb diferents graus d’intensitat i aplicació. Aquesta concepció va portar el pensament de la possibilitat d’exercitar i treballar la creativitat.

Els nens i nenes tenen un gran potencial creatiu però les escoles no generen un ambient ni proposen activitats que posin en marxa l’ús de la creativitat

El concepte de creativitat està associat a la novetat, els processos d’innovació, l’originalitat… els nens i nenes tenen un gran potencial creatiu però les escoles, segons López i Navarro (2010) no generen un ambient ni proposen activitats que posin en marxa l’ús de la creativitat. Ja són molts els estudis que han demostrat la importància de la necessitat del desenvolupament i ús de la creativitat en diferents contextos, ja que aquesta ajuda en la millora de l’autoconcepte, en el posicionament davant els problemes i dificultats i a la creació de noves idees.

Per a Amabile, la creativitat és la producció d’alguna cosa nova i apropiada; nova quant a què no hi ha res previ similar; i apropiada perquè ha de ser correcta i vàlida. Per a Amabile la creativitat està influenciada de tres components: el coneixement que es té d’allò a desenvolupar (domini de la tasca); les destreses creatives i la motivació, diferenciant entre la motivació extrínseca i la intrínseca, incidint en aquesta darrera com l’encarregada dels nivells elevats de creativitat.

IMG_6070

Foto: Jenny Silvente

Es fa palès, doncs, que qualsevol tipus d’estímul creatiu que no surti des de l’interior de la persona o que no trobi ressò intern, serà invàlid i, per tant, una pèrdua d’energia. Cal generar espais i ambients on els infants trobin eines i recursos per a desenvolupar tot el seu potencial creatiu, però sempre des de la llibertat, el respecte i la no imposició. Quantes vegades entrem en espais educatius amb “exposicions” a les parets de creacions  realitzades pels infants, totes iguals? Quina imatge de creativitat donem, d’aquesta manera?

La creativitat és una activitat humana molt important en l’actualitat donada la necessitat d’adaptar-se contínuament als entorns actuals que canvien amb freqüència

La creativitat és una activitat humana molt important en l’actualitat donada la necessitat d’adaptar-se contínuament als entorns actuals que canvien amb freqüència. La societat tecnològica i en continu avanç precisa de ciutadans que tinguin competències i capacitats per al canvi i que responguin a les necessitats d’aquesta societat. Aquesta adaptació al canvi i el fet de donar resposta als nous reptes impliquen un elevat nivell de creativitat.

Jeffrey i Craft (2004) distingeixen entre educar creativament i educar per a la creativitat. Per educar creativament el professor genera una sèrie d’estratègies que motiven a l’alumnat i és el docent el que actua creativament per a crear aquests processos d’aprenentatge creatiu. En canvi, educar per a la creativitat implica posar en marxa una sèrie de mecanismes: fomentar l’auto-visió creativa dels alumnes, identificar les habilitats creatives dels infants, i fomentar la creativitat a partir del desenvolupament d’habilitats com la curiositat.

El fet d’educar per a la creativitat requereix del professorat certes habilitats i competències

El fet d’educar per a la creativitat requereix del professorat certes habilitats i competències: han de fomentar el pensament crític i creatiu a l’aula i utilitzar una gran diversitat d’eines pedagògiques. Ja s’ha demostrat que com més creatiu és el procés d’aprenentatge, més significatiu es torna, a més d’afavorir l’adquisició de nous continguts.

És possible que a les escoles hi hagi dèficit de creativitat per part del professorat, i la por que tenen per no ser creatius la traspassen als alumnes traduïda en falta de propostes creatives. A més, les activitats solen estar molt planificades i programades i falta sortir de la zona de confort per acostar-se a allò insòlit, a allò que diuen els alumnes amb el cos, les accions, les mirades…

Qualsevol activitat creativa porta amb si mateixa un descentrament, un impuls i algunes idees que poden semblar esbojarrades. No obstant, el món és del qui s’atreveixen a fer el salt? I tu? Saltaràs creativament?

Referències bibliogràfiques
Correa, E. (2010). El pensamiento creativo. Revista de Innovación y experiencias educati-vas, 27. 1-9.
Jeffrey, B., y Craft, A. (2004). Teaching creatively and teaching for creativity: distinctions and relationships. Educational Studies, 30(1), 37–41. doi:10.1080/10632910903455785
López, O., Navarro, J. (2010). Influencia de una metodología creativa en el aula de primaria. European Journal of Education and Psychology, 3 (1), 89-102.

Jenny Silvente
Sobre Jenny Silvente

Mestra d'Educació infantil. Autora del blog Veure Pensar Sentir. Contacte: Twitter | Més articles