Una festa

Irene Balaguer
 
 

xamfrà

Joves de Xamfrà a la Jornada d’Educació Infantil 2015 de Rosa Sensat. CosmoCaixa.

Al mes de juny, és tradició que en el món de l’educació es facin festes de final de curs. Puc dir que he assistit a moltes, com a familiar d’alguna de les criatures que hi participen i com a part de la feina que he fet i per l’edat que tinc.

En totes o gairebé en totes aquestes festes hi pots veure l’esforç de mestres i infants per fer el que correspongui el millor possible, fins i tot n’he vist que la seva perfecció m’ha impressionat. Però, més enllà de la voluntat sempre lloable d’organitzar una festa o espectacle a final de curs, acostumen a ser massa llargues i amb poc atractiu quan no hi tens una nena o un nen de la família, i hi ha cops que tens la sensació que es fan perquè toca, perquè s’han fet sempre o com una rutina més.

Fa uns anys que procuro anar a la de Xamfrà, el centre de les arts escèniques, la dansa i la música del Raval, i hi vaig perquè poder veure com treballen és per a mi un regal, un regal de satisfacció, d’emoció, d’il·lusió, d’alegria i d’esperança, perquè fan de la utopia realitat.

El treball col·lectiu és un fet palpable en la forma i el fons de la manera de generar entusiasme per la Cultura, en majúscula, per la coherència entre el que diuen i el que veus que fan, amb un compromís ètic i una humilitat veritable que fa que les seves festes siguin una lliçó d’humanitat.

Aquest 7 de juny el fil narratiu s’ha inspirat en l’obra de Kipling El llibre de la jungla, però amb l’habilitat de donar-li la volta, de situar la història de Mowgli ara i aquí, a la jungla d’asfalt. És a aquesta capacitat de tractar l’actualitat que em refereixo, amb una visió potent, vinculada a la realitat viscuda i propera, sense edulcorants ni infantilismes, crua i amable alhora, sense cap concessió i per tant potent, per a petits i grans, tant si actuaven com si érem públic.

xamfrà 2

Joves de Xamfrà actuant a la Jornada de Rosa Sensat 2015. CosmoCaixa

La història es posa en escena amb una simplicitat estètica d’una gran bellesa i una intel·ligent coreografia, per donar espai a l’encadenat de les escenes, amb molts o pocs actors, dins i fora de l’escenari, quan aquest es fa petit perquè tothom actua, tothom hi té un paper, un lloc.

La música no és secundària: acompanya els cants, les danses i els moviments. Per fer-ho calien més instruments i més músics i més complicitats; per tant, els infants i joves de Can Ponsic i de Xamfrà van treballar junts per poder oferir una música tan potent com la història que acompanyava, una gran possibilitat per a tots ells. Així com la història ve a l’asfalt, als múltiples instruments reconeguts com a musicals s’hi sumen els objectes que tan bé dominen en el joc els infants i joves del món, i les pilotes esdevenen un instrument més amb un domini d’excepció per fer música.

La jungla d’asfalt, una obra per ser vista i trobar-hi inspiració. El Xamfrà és d’aquelles entitats que fan escola, que formen gent treballant junts i els ajuden a emprendre noves aventures educatives a dues contrades del país després d’anys de formar part d’aquest gran equip.

Felicitacions i gràcies, fins al juny que ve.

About Irene Balaguer

Pedagoga. Expresidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Contact: Lloc web | Facebook | Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*