Tots som racistes! Els prejudicis contra el poble gitano

Joan Maria Girona
 
 

Foto: Fundació Secretariat Gitano

Foto: Fundació Secretariat Gitano

Podríem acceptar aquesta afirmació contemplant les situacions que viuen nouvinguts, refugiats i migrants en general als països anomenats rics, del primer món. Però vull fixar-me en un col·lectiu de casa nostra que, amb l’arribada d’immigrants, va quedar un xic invisibilitzat. Em refereixo al poble gitano, que continua suportant el racisme de la nostra societat.

No es tracta de persecucions com la gran batuda o “redada” de 1749 sota el rei Fernando VI, o l’holocaust gitano sota el règim nazi anomenat Porrajmos (devastació) o Samudaripen (assassinat massiu), fets històrics desconeguts o molt poc coneguts; o les lleis antigitanes de l’època franquista. Es tracta del racisme light que impera a la nostra societat. No parlem de perseguir persones d’aquesta ètnia (que també, de tant en tant), volem parlar de la relació quotidiana. Canviar de vorera si s’apropa una gitana, no inscriure el fill a una escola on hi hagi criatures d’aquesta ètnia, negar una feina si el demandant fa cara de gitano, negar-li el lloguer (o demanar-li preus exagerats) si la família no és blanca de pell… Tots aquests comportaments no són constitutius de delicte, que dirien els juristes, però són pràctiques i actuacions racistes.

Un gitano és sospitós abans d’haver fet res

Un gitano és sospitós abans d’haver fet res, una criatura gitana quan arriba a l’escola porta amb ella els prejudicis existents: serà absentista, arribarà tard, anirà poc neta, potser encomanarà polls… I a vegades els prejudicis actuen de profecia d’autocompliment… Barregem, potser inconscientment, cultura gitana amb comportaments deguts a la situació econòmica de la família.

Fa molts anys vaig participar en un debat sobre alumnat gitano. Era l’època que començava la implantació de la LOGSE, quan les criatures de 11-12 anys havien d’anar a l’institut. Les meves explicacions sobre la manera de ser de molts gitanos i de com aniria bé tractar-los a secundària van servir perquè un centre els acollís molt bé i un altre ho utilitzés per provocar l’absentisme i abandonament dels nens i nenes gitanes. El que passa als centres escolars és un reflex de la societat.

Les administracions públiques també participen dels prejudicis racistes i les seves actuacions no són equitatives

Com a comunitat, com a país no podem estar massa satisfets. Es va animar el poble gitano a constituir associacions per posar-se al mateix nivell que l’associacionisme de casa nostra, però potser s’han contaminat dels mals usos i comportaments de la societat majoritària. Associacions culturals gitanes fan una bona feina, però d’altres només ajuden als membres de la seva família. Alguns gitanos han après del món paio a l’hora de fer negocis no massa clars i de manipular a l’opinió pública.

Les administracions públiques també participen dels prejudicis racistes i les seves actuacions no són equitatives. La direcció general d’atenció a la infància o els mossos actuen igual quan hi ha persones gitanes implicades? Als serveis socials, per exemple, els prejudicis operen en doble sentit, a vegades els donen més recursos dels que necessitarien en relació a altres famílies en risc, per evitar-se problemes o no ser titllats de racistes; però, per altre cantó, posen en dubte les capacitats d’educar d’algunes famílies gitanes.

La convivència hauria de servir per aprofitar el bo i millor de cadascú

El mateix passa a altres òrgans de l’administració; miren cap un altre lloc quan alguna família controla la vigilància de les obres a una determinada zona, o les ocupacions de pisos buits però a l’hora de proporcionar-los habitatges es fa sense tenir en compte les seves relacions familiars o les ocupacions laborals… i això si l’habitatge ofert està en bones condicions que no sempre és així.

Els gitanos, avui dia, estan força invisibilitzats com dèiem, si no hi ha algun conflicte en el qual participi un membre d’aquest Poble no apareixen als mitjans o si per cas, com a folklòrics i cantaors. Hem de pensar en relacions interculturals plenes; tots tenim aspectes prou interessants per compartir encara que altres no ho siguin tant (el fort masclisme gitano o el costum paio de portar persones grans a residències… per exemple), però la convivència hauria de servir per aprofitar el bo i millor de cadascú.

Escoles i instituts han de posar el seu gra de sorra per animar a tota la societat a intentar-ho. Desprès de gairebé set segles d’història comuna hauríem de ser-ne capaços.

Joan Maria Girona
About Joan Maria Girona

Mestre i psicopedagog. Membre del Consell de Formació de Rosa Sensat. Membre d’ensenyants amb gitanos, Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*