La Conversa

Per conversar necessitem saber parlar, saber escoltar, saber comprendre i intel·ligència per saber respondre, i una certa agilitat per no avorrir-nos. Amb l’arribada de les xarxes socials estem gairebé amb contacte permanent, però malauradament és tan superficial, que no li podem dir conversa. Conversar, dialogar, debatre... és quelcom més que enviar-nos missatges de mòbil.

Assumpta Baig
 
 

Foto: Eva Sargatal

En el club de lectura de l’Associació de Mestres de Rosa Sensat, del mes de gener, comentàvem el llibre “Desconeguts a la porta de casa” de Zygmunt Bauman (casualment el mateix dia que ens assabentàvem de la mort de l’autor) que finalitza amb un clam a la necessitat de la conversa, com a model bàsic de la comprensió.

Bauman ens diu: “la conversa continuarà sent el camí que portarà a l’acord i per tant a la coexistència solidària, cooperativa, pacífica i beneficiosa per a tots, senzillament perquè no té competidors i per tant cap alternativa viable” Ens ho diu com a necessari, en el món global on hem de  conviure en un mateix espai –pobles, ciutats- persones de cultures i maneres de viure diferents.

I com a mestra, continuava la reflexió anant cap a casa, sobre sí la conversa ocupa un paper rellevant en el camp de l’educació. I dic educació, i no escola, ja que s’ha de practicar a casa amb la família, a l’escola entre mestre i alumnes, i també entre nens i nenes, i en el món del lleure i… en qualsevol altre lloc on es participi.

Carls Rogers, psicòleg, ens deia que “l’obstacle més gran per una bona conversa és la incapacitat del ser humà per escoltar l’altre amb intel·ligència, habilitat i comprensió”.   

Foto: Eva Sargatal

Per conversar necessitem saber parlar,  saber escoltar, saber comprendre i intel·ligència per saber respondre, i una certa agilitat per no avorrir-nos.

Conversar, dialogar, debatre… és quelcom més que enviar-nos missatges de mòbil

Amb l’arribada de les xarxes socials, missatgeries, whatsapp… i altres, estem gairebé amb contacte permanent, però malauradament és tan superficial, i en moltes ocasions amb abreviatures o mitges paraules, que no li podem dir conversa. Conversar, dialogar, debatre… és quelcom més que enviar-nos missatges de mòbil.

A casa, amb la família, també hi ha tecnologia que ens pot envair l’espai de la conversa a taula. La televisió i els mòbils són enemics d’explicar cadascú el que ha fet, el que ha aprés, el que li ha agradat molt o no tant…, veient-se la cara i respectant les paraules per entendre’s .

L’aprendre a conversar és un repte d’avui que ens pot ajudar molt i molt en un futur ja proper

Marta Mata en un article publicat a Perspectiva Escolar, l’any 1983, ens deia “La llengua és inseparable de l’escola; la llengua és una realitat i un instrument privilegiat en la tasca educativa i instructiva de l’escola”, d’aquí la importància de crear a la classe dinàmiques que comportin conversa i diàleg que permetin expressar les  idees aprenent a raonar-les i que els faci capaços d’escoltar les dels altres, donant sentit a que la llengua és pensament, és expressió, és comunicació i és acció. La Marta Mata, l’any 1983 ens hi afegia “llengua és incardinació en una comunitat lingüística”(Oidà!).

Aquest treball que tant bé planteja l’escola pels més petits, es va difuminant a mesura que els infants creixen cap a cicles superiors i, massa sovint va guanyant el treball escrit enfront d’una conversa, un diàleg i un saber mirar-se les cares per parlar, arribar a acords o per conèixer en quins desacords ens cal treballar.

L’aprendre a conversar és un repte d’avui que ens pot ajudar molt i molt en un futur ja proper.

I, com ens diu Bauman  “Cal que memoritzem aquestes paraules d’Appiah” (un filòsof angloghanés)

“Les converses que hi hagi a banda i banda de les fronteres poden ser agradables o simplement irritants, però són, sobretot, inevitables”.

Assumpta Baig
Sobre Assumpta Baig

Mestra. Exresponsable de Formació de Rosa Sensat. Presidenta de la Fundació Marta Mata. Contacte: Facebook | Twitter | Més articles