L’escola infantil, exemple d’innovació

Silvia Morón
 

Portada de la revista Infancia 159 / GORKA GOITIA

Des de fa temps diversos estudis toquen el tema de com canviar, renovar i millorar el sistema educatiu. Depèn de cap a on el vulguem transformar.

La formació inicial

Es vol continuar insistint en un paradigma tecnocràtic, burocràtic, on el pes cau en els resultats finals? O es vol anar cap a un model crític, reflexiu, transformador?

Revisem els programes d’estudi de les carreres de magisteri o dels cursos de formació pedagògica per als llicenciats.

La formació en i des de la pràctica

Les escoles infantils fa més de cinquanta anys que duen a terme un esforç de reflexió sobre les pràctiques educatives: de reflexió, d’anàlisi, d’estudi, d’argumentació, de discussió i de posada en pràctica. I que després d’analitzar si així es millora l’atenció als infants qualifiquen la proposta.

Milers d’articles, ponències, formacions, seminaris, escoles d’estiu, conferències, xarxes, grups de treball ho confirmen.

Revisem la bibliografia.

Treball en equip

El treball en equip és l’altra variable clau per poder parlar de democràcia, projectes educatius coherents, participació, respecte… Com es poden abordar propostes de canvi a partir de la reflexió i l’argumentació conjunta si els espais i els temps per fer-ho són mínims?

Malgrat aquests inconvenients, hi ha equips de l’etapa 0-6 i moltíssims del 0-3 que s’impliquen amb el compromís de l’oferta pública, amb els infants, amb les famílies i amb la comunitat.

És el compromís ètic amb una tasca. És la defensa dels drets dels infants. És el valor de l’ensenyament públic com a motor de canvi. És el valor de promocionar l’accés a la cultura dels ciutadans que conformen la seva comunitat educativa. N’hi ha milers d’exemples: a les ciutats, als pobles petits…

No s’hi val a confondre els grans canvis amb la timidesa d’algunes renovacions

Aquestes són algunes de les variables (ja no parlem de les que són absoluta responsabilitat de les administracions) que podrien garantir i promoure canvis realment innovadors. I les escoles bressol públiques, majoritàriament, han fet aquests canvis i continuen intentant fer-ne.

No s’hi val, a no mirar aquesta història acumulada i confondre els grans canvis amb la timidesa d’algunes renovacions. Hi ha una gran responsabilitat de les polítiques educatives dels estaments públics que se n’encarreguen.

Malgrat la història de canvis dels equips de les escoles bressol públiques, sembla que siguin invisibles, i que els infants d’aquestes edats no existeixin… I en canvi apareixen noves propostes «innovadores» que ni tan sols tenen en compte aquesta etapa, ni les variables, ni les famílies, ni el treball crític dels equips, ni el compromís social…

Pot ser que siguin noves fórmules del neoliberalisme per fer que tornem a mirar el dit mentre els savis assenyalen la lluna…?

Silvia Morón
Sobre Silvia Morón

Pedagoga. Investigadora. Formadora. Assessora. Docent. Mare. Avia. Més articles