Ens vestim d’equip o som un equip?

En una societat en què es dona tanta importància a la imatge que projectem als altres, sembla haver-hi la necessitat de fer una operació d’estètica epidèrmica i superficial, que ja no només afecta els espais i materials, sinó que és una intervenció que afecta també la imatge de l’equip que s’ofereix..

David Castillo
 

Foto Llar d’Infants Pública Sant Nicolau de Sant Andreu de Llavaneres.

Equip… una paraula que fem servir molt en el context de les escoles, però que sovint tinc dubtes respecte de la plena consciència del seu significat quan en fem ús.

Si busquem quin és el seu significat ens trobem amb dues accepcions, d’acord amb el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans:

1 2 m. [LC] Allò amb què s’equipa algú, especialment el vestit, els estris. Un equip de futbolista.

2 1 m. [LC] Grup de persones organitzat per a un objecte determinat. La tasca de revisió, la fa un equip molt nombrós.

Resulta que en tots dos casos em sento identificat amb algun dels diferents «equips» als quals he pogut pertànyer o que he conegut, perquè n’hi ha alguns que estan organitzats per un objecte o objectiu determinat i d’altres en què sembla que només hi ha un «vestit» d’equip, és a dir, que sembla que és un equip pel fet de compartir alguns elements comuns… o potser simplement és un agrupament de persones que, temporalment, es troben juntes?…

…Ens vestim d’equip o som un equip?

En una societat en què es dona tanta importància a la imatge que projectem als altres, i a més a més, coincidint actualment amb l’època en què mostrem les escoles i els projectes a les famílies que volen matricular els seus fills i filles, sembla haver-hi la necessitat de fer una operació d’estètica epidèrmica i superficial, que ja no només afecta els espais i materials (aspecte del qual ja s’ha parlat a bastament), sinó que és una intervenció que afecta també la imatge de l’equip que s’ofereix…

…fem veure que ens vestim?

Mestres de la Llar d’Infants Pública Sant Nicolau de Sant Andreu de Llavaneres,

Quin pensem que és el punt fort del nostre equip? A vegades ens podem trobar amb escoles on la imatge d’equip que es projecta està centrada en un únic aspecte: la sobrevaloració de la part personal. Com el que va viure una companya quan en l’entrevista que va fer amb una directora d’una escola pública, amb la intenció d’incorporar-se al «seu equip» (estrany sentiment de propietat), aquella li intenta explicar el gran equip que són basant-se en el fet que cada mes fan un sopar tots junts, compartint un gran ambient, molt relaxat i agradable que fa que tothom tingui ganes de tornar a l’escola…

…Ens vestim només de festa i gresca?

Si tenim la necessitat de donar una bona imatge d’equip és perquè sabem que és un element important i ben valorat. De fet, fa poc temps es va fer públic el resultat del primer Edubaròmetre, una macroenquesta feta per la Fundació Jaume Bofill a infants, educadores i mestres i famílies, on una de les dades indicava que el 53% dels enquestats afirmaven que els seus centres estan immersos en processos de canvi i on una de les principals preocupacions és que les innovacions són aïllades al conjunt del centre. D’aquest percentatge, un 45% identificaven el treball col·laboratiu del professorat com un dels elements clau per aconseguir redreçar la situació. És a dir, en el nostre col·lectiu s’ha despertat la necessitat de viure processos de canvi… i som conscients que el treball en equip és fonamental per aconseguir-ho i evitar que els canvis siguin aïllats i sense valor i repercussió a tota l’escola.

Atesa aquesta importància i el valor del treball en equip, ens afanyem a oferir situacions de treball en grup, treball cooperatiu… als infants i joves de les escoles i instituts. I quan se’ns en pregunta la causa i se’ns demana el valor que té, sovint parlem des d’un punt de vista clarament neoliberal i ens referim a la necessitat d’abastir un mercat laboral en què hi ha una demanda cada vegada més gran de persones amb capacitat per treballar en equip… Només caldria mirar una mica enrere, a principis del segle XX, amb l’Escola Nova, per trobar la resposta: aleshores es prenia l’educació com la recerca d’uns valors democràtics que havien de permetre als individus esdevenir éssers més lliures a partir de la confrontació del propi pensament amb el dels altres i arribar a interpretar la realitat des de la riquesa que ofereix la possibilitat de la trobada entre diferents persones.

Però ens costa molt mirar enrere… deixem perdre els referents per la immediatesa que ens ofereix el neoliberalisme salvatge que ens envolta. En aquest moment caiem en la més gran de les incoherències, en què diem que és el millor per als infants i joves, però no som capaços de fer-ho amb la resta de companys de l’escola… Departaments estancs, portes tancades que separen, especialistes en «només» una matèria que s’ocupen tan sols de la seva àrea sense coordinar-se amb la resta, tutors d’un grup, els meus infants, els teus infants, els seus infants… L’escola, tots els infants i l’educació és responsabilitat de tots i només entre tots aconseguirem canviar-la.

Com diu Philippe Meirieu, cal crear una pedagogia de la democràcia que vagi en contra d’actuar en solitari, d’oblidar el patrimoni pedagògic i d’ignorar les experiències dels companys i companyes.

Així doncs, vestim els altres però no a nosaltres mateixos?

D’altra banda, vivim el moment de les xarxes, ben variades i de tota mena… una necessitat desconeguda pràcticament fins al moment que provoca que cada escola hagi de pertànyer a una, dues, tres xarxes… com més millor, i si pot ser també a alguna internacional. A cada centre, alguna persona que s’encarrega d’assistir a les trobades de les xarxes, a preparar, rebre, oferir… alguna persona que ha de dedicar més temps a connectar-se amb persones d’altres equips que amb companys de la pròpia escola. Sentim la pressió de treballar en xarxa quan sovint ens manquen les estratègies bàsiques per treballar amb el propi equip.

Ens anem a vestir amb persones d’altres llocs?

Mestres de la Llar d’Infants Pública Sant Nicolau de Sant Andreu de Llavaneres,

Si per treballar en equip entenem que cal compartir un o més objectius comuns, prèviament caldria definir quins són, no? Però la realitat és la que és… Projectes de direccions fets per una única persona (el director), que ha d’actuar com a líder de l’equip. Un equip amb un líder que també té el títol de cap de personal, amb capacitat per reclamar o negar la continuïtat d’algunes de les persones que estan a l’equip… És aquesta una relació realment «horitzontal», d’igual a igual, que permet una discussió oberta, crítica i constructiva? Potser hauríem de buscar una organització diferent que es basi en «equips de gestió» reals que s’encarreguin de gestionar aspectes que altres membres de l’equip per les seves funcions no puguin o vulguin fer…

Ens vestim d’equip des de dalt?

Tal com s’indica al document «El compromís ètic del professorat» (Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, 2011), és necessari tenir un alt grau de compromís ètic no només cap a la infància i l’entorn físic i social, sinó també cap al propi centre educatiu. Cal generar espais de reflexió estable entre iguals sobre la pròpia pràctica que estiguin en coherència amb el projecte educatiu, on cada una de les persones que formen l’equip educatiu prengui un rol amb valors d’estima, respecte, convivència, implicació, participació i cooperació. D’aquesta manera hem de concebre el treball en equip del professorat com un instrument d’enriquiment del treball diari i com a element de coherència i continuïtat de les accions que es deriven del projecte educatiu.

Així doncs, cada membre de l’equip d’una escola hauria de reflectir tots i cada un dels valors que s’han construït amb la resta de l’equip, com explicava Edgar Morin, en un principi holofragmàtic pel qual cada part conté tota la informació del tot. Perquè si reflexionem en equip a partir de la pròpia pràctica per donar significat a les experiències que han tingut els infants estarem construint coneixement a partir d’una pràctica reflexiva i constant, però és imprescindible que les reflexions que s’elaboren no quedin en un full d’acta oblidat. El coneixement i els valors que hem construït cal posar-los en pràctica; és l’única manera de trobar la coherència entre el que l’equip reflexiona i el que fa cada un…

…pensem com ens vestim i després ens posem el que volem?

Reunió de mestres de la Llar d’Infants Pública Sant Nicolau de Sant Andreu de Llavaneres,

Deixem de vestir-nos amb aspectes superficials que no ens ajuden a canviar el pensament, busquem un grup de persones amb les quals sentir que cadascú té un paper únic i fonamental, perquè el punt de vista de cada persona aporta un nou significat a les interpretacions que fem cada dia. Anem a la recerca d’un equip de mestres que en un moment determinat tingui la necessitat de plantejar-se quin és el sentit de les seves accions, quins els objectius que es plantegen i de quina manera arribar-hi.

Un equip amb qui poder compartir l’emoció de descobrir cada dia alguna cosa nova sobre els infants que tenim al davant, emocions compartides que ens fan sentir-nos més a prop els uns dels altres. Una proximitat que ens permetrà ser capaços de resoldre els problemes i reptes que se’ns presentin… Amb temps, flexibilitat i rigor!

David Castillo
About David Castillo

Mestre d’Educació Infantil i director de la Llar d’Infants Pública Sant Nicolau de Sant Andreu de Llavaneres, actualment també co-coordinador del Grup de Treball de Rosa Sensat “Ètica i estètica a les Escoles de Reggio Emilia”. Un mestre inquiet en la recerca d’una educació de qualitat. More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*