Integrem l’educació d’adults a la reflexió pedagògica conjunta

Sempre he pensat que hi hauria d’haver més permeabilitat entre les diferents etapes educatives quant a metodologies docents i a reflexió pedagògica. Per exemple en el meu camp, em sembla interessant que els professors de secundària coneguin com aprenen a llegir i a escriure els infants a primària per configurar una reflexió global sobre l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.

Mireia Manresa Potrony
 
 

En tots els àmbits, hi ha aspectes didàctics transversals que es poden pensar conjuntament i que completen la mirada docent, tenint en compte, això sí, les particularitats de cada etapa. Si entre primària i secundària ja hi ha poca relació, l’aïllament dels ensenyaments d’adults encara és més evident perquè estan poc integrats en els discursos i en la reflexió docent general.

Tot i que no formin part de l’educació obligatòria, hi tenen a veure en molts aspectes, concretament el Graduat en Educació Secundària (GES), que se centra a oferir eines bàsiques als estudiants que no tenen l’ESO per tal que es puguin desenvolupar en societat i puguin accedir a altres estudis. És per això que la tasca dels equips docents en aquest àmbit té una tradició sòlida d’aplicació de metodologies actives centrades en l’alumne que caldria observar.

És en l’educació a persones adultes on es van començar a assajar maneres de fer ciutadans autònoms en les dues vessants del terme: d’una banda, l’autonomia dirigida a oferir eines per poder-se desenvolupar de forma independent en els estudis; d’altra banda, l’autonomia entesa com “l’exercici de la capacitat per pensar i actuar amb criteris propis en els diversos àmbits de l’activitat humana”.

Un dels focus transversals en el qual estan especialitzats els docents d’adults i que pot aportar coneixement a altres àmbits és el tractament de l’autonomia de l’aprenent. Aquest  concepte, que es va aplicar al món educatiu a mitjan segle passat lligat, precisament, a l’educació d’adults, actualment forma part de les competències que es tracten en totes les etapes educatives.

És en l’educació a persones adultes on es van començar a assajar maneres de fer ciutadans autònoms en les dues vessants del terme: d’una banda, l’autonomia dirigida a oferir eines per poder-se desenvolupar de forma independent en els estudis; d’altra banda, l’autonomia entesa com “l’exercici de la capacitat per pensar i actuar amb criteris propis en els diversos àmbits de l’activitat humana”, com la defineix Ernesto Martín Peris en un treball de la revista Articles de l’any 1999.

Hem de tenir present que el concepte d’autonomia té a veure amb un objectiu que es vol assolir i no pas amb una capacitat que ja han de tenir incorporada els alumnes. I per exemplificar-ho, comparteixo un projecte de l’Institut Obert de Catalunya (IOC) que va ser creat per incidir prioritàriament en el principi d’autonomia de l’aprenent. Es tracta dels cursos oberts Miniops, adreçats a persones adultes que estudien el Graduat a distància.

Aquesta modalitat d’estudis no presencial, aparentment força escindida de la resta d’etapes i modalitats educatives, també pot oferir temes per a la reflexió pedagògica conjunta. Els ensenyaments d’adults de l’Institut Obert s’allunyen del clixé del simple autoaprenentatge atribuït sovint als estudis no presencials i, en canvi, es basen en una planificació que acompanya de manera molt pautada els estudiants perquè puguin tenir eines per participar en la comunitat de manera crítica.

L’altra cara de l’autonomia, és a dir, el fet “que els estudiants tinguin les seves pròpies idees en lloc de reproduir les dels altres”, com la descriuen els coordinadors del mateix monogràfic citat més amunt, Daniel Cassany i Ernesto Martín Peris, implica formar persones compromeses i amb prou bagatge de sabers –no ho oblidem- per emancipar-se.

El projecte Miniops és un conjunt de microcursos que els estudiants poden seguir de manera autònoma entre trimestres per convalidar matèries. El fet que no hi hagi professorat mentre es cursen –només s’hi intervé directament en la validació dels treballs de síntesi final- plantejava el dilema sobre com es podia acompanyar els estudiants sense cap intervenció docent directa. D’aquí en va sorgir un plantejament sustentat en una mena de guiatge invisible docent. Això es va concretar en un recorregut o seqüència –abordament poc habitual en els estudis a distància- que obrís finestres a diferents enfocaments del tema central i que desvetllés la inquietud d’aprendre present i futura dels estudiants.

L’altra cara de l’autonomia, és a dir, el fet “que els estudiants tinguin les seves pròpies idees en lloc de reproduir les dels altres”, com la descriuen els coordinadors del mateix monogràfic citat més amunt, Daniel Cassany i Ernesto Martín Peris, implica formar persones compromeses i amb prou bagatge de sabers –no ho oblidem- per emancipar-se.

Com s’encara això en el projecte? D’una banda, la cerca, la selecció de la informació i la presa de decisions són a la base de totes les estratègies que configuren els cursos i això es fa a través de propostes de treball obertes que propiciïn la reflexió –especialment en els fòrums col·laboratius.

D’altra banda, en una curació dels continguts i dels recursos molt intencionada que no tanqui possibilitats de reflexió personal i que suggereixi vies de pensament diverses. A més a més, els continguts són acotats i rellevants perquè els arbres de l’allau d’informació no tapin el bosc dels referents a tenir en compte i els permeti construir criteri.  Ara bé, no es dona la feina intel·lectual ja feta, sinó que es proposa als estudiants una mena de visita guiada que faci abordable l’aprenentatge però sense caure en la superficialitat.

En definitiva, es buscava despertar el vincle dels estudiants amb el món i fomentar un «jo autònom i compromès», tal com comentava Marina Garcés en les passades converses pedagògiques de l’ICE de la UAB; i per facilitar aquest vincle i compromís, també calia que els recursos i temes seleccionats fossin extremadament actuals però que tinguessin, alhora, una càrrega de profunditat i de qualitat que els fes perdurables en el temps.

Doneu-hi un cop d’ull, exploreu-los i mireu si us suggereixen reflexions sobre la planificació docent de l’autonomia en qualsevol etapa educativa; o si els podeu utilitzar, sigui de manera completa, sigui parcial, sigui pel plantejament de la tria dels recursos i dels continguts, sigui pels temes que s’hi aborden, sigui per les característiques dels fòrums plantejats o per la seva transversalitat. O, si més no, perquè us inspirin altres projectes.

 

About Mireia Manresa Potrony

Professora de secundària i de didàctica de la llengua i la literatura a la UAB. Autora del llibre “L’univers lector adolescent. Dels hàbits de lectura a la intervenció educativa”, de Rosa Sensat. Contact: Twitter | More Posts

1 Comment on Integrem l’educació d’adults a la reflexió pedagògica conjunta

  1. A part de ser interessant, el format és molt agradable i la informació està magnificament presentada. Moltes gràcies per introduir-me en els Miniops, ho desconeixia totalment.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*